Post-Excusa

     Demà tinc examen d'EFB (Estructura i Funció de Biomolècules) i com el nom indica, és un pal estudiar-ho. Per tant, durant aquest cap de setmana he fet tot de coses com a excusa per a no estudiar, i una d'aquestes coses és aquest post. Sí, el post-excusa és perquè fa mandra estudiar. Durant el dia d'avui he arribat a berenar dues vegades, he vist una pel·lícula (Back to the Future, sí encara no l'havia vist), he endreçat algunes coses, he canviat els llençols, m'he decidit organitzar els DVD's que tinc en un prestatge, he llegit i tot per no estudiar. Ja us dic que si demà no tingués examen hauria estat fent res tot el diumenge. Què passa? Doncs que si no faig res, penso en que hauria d'estar estudiant, si faig alguna cosa per tonteria que sigui, doncs almenys em puc excusar dient-me que ara estic ocupat. Sí, estic ocupat escrivint aquest merda post.
     Sé que us és igual, però al ser el meu calaix doncs és l'únic lloc on puc posar-ho. L'examen no és que el porti malament, però ja passa que un cop amb el full davant no entens cap pregunta i et quedes flipant lamentant no haver estudiat més.

     Em sap greu haver-vos fet perdre el temps amb aquest post tan curt i improductiu (com si el mirés tanta gent el meu bloc -.-) però si jo perdo el temps, almenys intento no perdre'l sol (o vistes les coses, sí que el perdo jo solet...).

     Com a premi us regalo un gat (com veureu envelleixen com nosaltres), que internet n'està ple i jo no vull ser menys.  

     

The Boxer :: Sheridan - Day-Lewis

     L'altra dia vaig parlar de "Whatever Works" i de la bona parella que feien Woody Allen i Larry David. Doncs aquest cop vull parlar del bon tàndem que formen Jim Sheridan i Daniel Day-Lewis, no només a "The Boxer" sinó ja en altres pel·lícules. Un sent el director i l'altra interpretant el paper principal, respectivament. Van començar junts amb "My Left Foot" (1989) que pel que sembla és l'opera prima de Jim Sheridan i amb la qual ja va guanyar 2 òscars, el de millor actriu Secundària (Brenda Fricker) i... millor actor principal, Daniel Day-Lewis (també va ser nominada a millor pel·lícula, director i guió adaptat). Uns anys més tard, 1993, van tornar a treballar junts i van fer, pel meu gust, la millor pel·lícula del Sherdian que he vist (només n'he vist dues, però m'atreveixo a dir que és la que més m'agradarà) que és la "In the Name of the Father", pel·lícula que algun dia crec que hauré de dedicar-hi un post. Aquest cop va aconseguir 7 nominacions (peli, director, actor, actor secundari, actriu secundària, guió adaptat, muntatge) però La Llista de Schindler va eclipsar l'èxit enduent-se 7 estatuetes. I finalment, el 1997 en va sortir "The Boxer", aconseguint la participació d'Emily Watson, però aquest cop sense haver aconseguit cap nominació.
     A trets generals, la pel·lícula tracta sobre la boxa, però sobretot sobre l'IRA i la situació en que es trobava Irlanda i el Regne Unit (com a "In the Name of the Father"). Comença en que Danny Flynn (Daniel Day-Lewis) surt de la presó després d'una sentència de 14 anys i torna a casa. Allà no és del tot benvingut per la participació que havia tingut amb la IRA, motiu pel qual va ser condemnat. Ell però no en vol fer cas i deixant a banda el que passa vol muntar un gimnàs d'entrenament de boxa. Crec que no en necessiteu saber res més.
     La crítica diu que la actuació de Daniel Day-Lewis és espectacular, inoblidable, excel·lent... bé, jo la trobo molt bona, tampoc en vull fer un gra massa. Ara bé, és un actor que de moment només n'he vist dues de les seves actuacions, però en que les dues m'ha encantat, i que pel que veig encara em queden algunes pelis seves per veure que també ho fa molt bé. El que sí que he pogut llegir és que es compromet molt amb el paper i hi ha anècdotes que el fan més respectable. Per exemple, que el Daniel Day-Lewis va estar entrenant i boxejant durant 3 anys per preparar-se per la interpretació d'aquesta pel·lícula.
     No sé què més dir-vos-en. La veritat és que tenia pensat parlar més de la parella artística que formen que de la pel·lícula, que com faig sempre, la resumeixo a grans trets perquè crec que les pel·lícules que us recomano, i que per tant, m'han agradat com menys en sàpigues més et sorprendran i més et poden agradar. Res, crec que això és tot. Si em deixo alguna cosa serà que no era massa important. 

Zombies a la UAB!!!

     Ni pelis, ni llibres, ni música, ni hòsties... No, el post avui és de vida o mort, Zombies vs Humans! Bah! Segur que és una recomanació de "The Walking Dead", no és una peli però una sèrie... DONCS NO! No us recomano "The Walking Dead" bàsicament perquè no l'he vista, ni el primer capítol. Però això no ve a compte. Jo us parlo de la vida real, els zombies han arribat i estan infectant els humans! Estem envoltats de zombies!

     Tranquils, no desvariejo ni m'estic tornant boig, és real el que us estic dient (tranquils?), si t'hi fixes, quan vagis pel campus de la UAB et trobaràs Zombies. Ja es comença a entendre? És un joc de rol on el camp de batalla és la UAB i és això, doncs una guerra entre Zombies vs Humans.
     Us explico, com he dit, us estic parlant d'un joc de rol que es duu a terme al campus de la UAB. Per començar t'has de registrar a la pàgina web http://www.HvZsource.com i triar com a joc, doncs el de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aleshores tothom comença essent humà. Per a ser identificat, si ets humà has de portar un mocador (cinta, bandana...) vermell al braç (o canell). Aleshores quan comenci el joc, hi ha el que es diu Zombie-0 (és un zero, no una O) que aquest té aspecte humà (compte!) però fa la funció de zombie. Els zombies, per a ser identificats han de portar el mocador al cap o al coll. La missió dels zombies és infectar a TOTS els humans, la missió dels humans és sobreviure fins que morin TOTS els zombies.

     Per tant, com infecten els zombies? Els zombies infecten abraçant un humà, fent-li un petó (i com diu els organitzadors, si acaba amb sexe d'ultratumba, doncs no se'n fan responsables) o tocant roba 10seg o pell 5seg (no mola tant, ho sé). Per tant, si un zombie t'infecta, et converteixes en zombie (et passes el mocador del braç al cap). Per a no fer trampes, a la pàgina on t'has registrat anteriorment et donen un codi de 8 caràcters que hauràs de donar al zombie que et mati perquè via internet confirmi que t'ha infectat. Això és útil per dos motius: el primer doncs per no fer trampes, i el segon doncs perquè un zombie si en 48h no s'ha alimentat (ha infectat algú) el zombie mor. Per tant, els zombies estan força obligats a infectar.

     Però si veus un zombie de lluny, només et queda fugir? Sí... i no. Els humans poden portar armes (des de un mitjó, a dues espases de 120cm (@GerardMassons n'és el responsable de les espases)) i zurrar els zombies. El zombie s'haurà de quedar quiet i contar fins a 10 segons per a tornar a moure's, tu mentrestant, doncs fuig!

     A veure, si vols més informació visita la pàgina que t'he dit:  http://www.hvzsource.com  on hi ha les normes detallades i més informació. Val a dir que no val infectar a interiors, dins dels edificis, per evitar problemes amb els de dalt.

     El joc va començar el dimarts passat, i sí, avui segon dia de apocalipsi ja hi ha hagut les primeres corredisses per part meva, hi ha hagut nerviosismes, estrès, paranoia... S'ha viscut! Avui mateix per exemple, tornant cap als FGC han aparegut darrera nostra (anàvem jo i la Marina) 2 o 3 zombies. Al principi he fugit corrents (que cavaller sóc) mentre la Marina ha aconseguit atordir el zombie més valent amb el seu mitjó. Ha tingut 10 segons per escapar-se, atrapar-me i amagar-nos darrera d'uns humans més valents que nosaltres. Seguiem avançant però si giràvem el cap els zombies seguien allà. Hem passat el pont de la plaça cívica i aleshores si que hem corregut per les nostres vides. Jo he aconseguit escapar-me, ella ha caigut...

     Ja no si val a badar, les cintes vermelles inunden la UAB (sobretot BioCiències i la Vila), la gent va armada, desconfiança entre tots. Obriu bé els ulls i no us deixeu enganyar, els zombies han invait l'autònoma i nosaltres hem de sobreviure.

     Dades obtingues avui dia 07.03.2012 a les 20:58:
- Hi ha 503 humans i 22 zombies

BSO :: Sing, Sing, Sing (With a Swing)

     Oriol, música? Però si no en tinc ni idea! (tampoc no en sóc tan negat..) Encara em faré l'interessant amb un tema que no domino tan com els altres... Bé, veureu que no és el que sembla

     No us preocupeu, no us donaré cap lliçó de música, senzillament que escoltant la BSO (ara ja s'entén tot, si el que vull és parlar de cine sense que es noti heheh) de "The Artist" he sentit la cançó "Peppy and George" (o així li diu l'Spotify) i m'ha recordat a la que poso nom al post "Sing, sing, sing (With a Swing)" que surt en pel·lícules com "Manhattan Murder Mysery", però que la conec sobretot per sortir a la pel·lícula "Deconstructing Harry", les dues del Woody Allen, però aquesta segona la meva preferida seva. (Mirant l'IMDB veig que també surt en 3 episodis dels Simpsons i en 1 dels Soprano d'e.a, com a curiositat).

     En "Deconstructing Harry" surt a la famosa escena de l'infern. Famosa diria jo. Escena genial que ell ja tenia pensada de feia un temps i per fi va trobar la pel·lícula indicada per realitzar-la. Plena del seu humor característic amb frases per a recordar i a més, força concloent per al desenvolupament del guió.
     Doncs, en veritat, queda en evidència que la cançó era una excusa per donar alguna pinzellada del que és "Deconstructing Harry". A més, vull afegir que quan vaig veure el tràiler de "The Artist" (cosa que no acostumo a fer, mirar tràilers, ja que et diuen molt més del que haurien de fer, no us recomano mirar-los) em vaig pensar, el dia següent o quan fos, que la cançó que sonava era aquesta (mireu si vaig estar atent amb el tràiler) i em vaig endur una "decepció" quan acabada la peli de "The Artist" no havia sonat. Òbviament no va influir en la opinió que en tinc i que potser algun dia en dediqui un post.
     I després d'un parell de paràgrafs, doncs sí, us deixo un link amb la cançó per si no sabeu de quina estava parlant i esteu una mica perduts en el tema. Si qualsevol excusa és bona per fer-ne un post.

Link Spotify:

Benny Goodman – Sing Sing (With A Swing)

Link YouTube (Escena de l'infern) (Mireu fins al 2:40, més endavant poden haver-hi "Spoilers" de la peli):