«A character who's too neurotic to function in live but can only function in art»

Woody Allen

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estiu. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juliol del 2013

Montaditos Rider Cup

Han passat poc més de dues setmanes i és hora de que em compleixi una mica el termini que em vaig establir, així que preparant un post nou dels que no estan a la nevera (allí hi guardo crítiques per quan estigui apurat) crec que aquest és el més adequat. Es tracta de...
... la Montaditos Rider Cup un circuit de moment bi-anual (hivern-estiu) que va des de Mira-sol fins al "100 Montaditos" de Rambla Catalunya, tot en bicicleta passant pel Tibidabo. A més és un circuit que tinc l'orgull d'haver co-fundat amb en Joan Cabasés, que és qui va impulsar la primera edició.
És un circuit fàcil que originàriament es va fer de nit, amb frontals i ben equipats, i que acaba amb el fantàstic premi per a tots els participants d'un berenar-sopar a la destinació final. La primera edició va ser del tot espontània, "no penso tenir un vespre avurrit" és el catalitzador de la idea. Poc a poc vam polir alguns detalls (de fet, no hi havia res previst) i cap a les 19:00 ja sortíem; pensant que era un 20 de Gener, ja començava a fer-se fosc. Però aquesta era la intenció! Una ruta nucturna fins a Barcelona tot per impedir que la tarda es tornés mainstream.
El resultat va ser tan bo que es va repetir fa poc, aquest juny, per Sant Joan. El motiu? El mateix. Impedir que el dia fos avurrit i fer-lo únic, recordable. I tant que s'ha fet.
Amb el post vull donar a conèixer la iniciativa, però també vull que qui estigui interessat s'animi a fer-la un dia, és fàcil! Repeteixo, és fàcil! Ara a continuació deixaré algun link amb el track de la ruta i informació del camí.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4738970

Veiem que són 20km (poca cosa) i només 611m de desnivell de pujada. A més, el principi és molt maco, per una de les zones més maques de Collserola, i la baixada a l'entrega de premis final és per alguns dels barris més modestos de Barcelona, on podem gaudir de cases petites i poc vistoses. A més és tot recte (ja es veu). A més a més ofereix molt bones vistes durant el recorregut, i una gran panoràmica de Barcelona, que de nit amb tots els llums encesos és molt maca.
Així que això, a veure si quan torni a sorgir de fer una Montaditos Rider Cup, podem fer un recorregut amb més gent.
La Barcelona nocturna

Entrega de premis

dilluns, 6 d’agost del 2012

Grècia (Creta) :: πιλότος

Finalment ja sóc a Grècia, concretament a Creta (més concretament a Plakias, a primera línia de mar) i és que el dia se m'ha fet d'allò més llarg. Tinc un munt de coses per contar i com que només sé del cert que aquest blog se'l mira la Paula (perquè li enviaré el link), te'm dirigiré a tu ^^
Vaig sortir de casa a les 19:15 per agafar el FGC a 19:22 i sí, vam haver d'acabar corrents una mica ja que em maleta el trajectet es fa un pelet més llarg :P Però buenu, que a partir d'aquí tot va anar sobre rodes, agafant els trens just in time i a les 20:41 ja érem a l'aeroport del prat. (Tot això que t'estic explicant és "ahir", però per mi encara és "avui"). Total, que check-in's, cues i tonteries d'aeroport (com ara que el detector de metalls sempre em pita i m'ha de tocar un senyor), que a les 23:30 ja som a l'avió disposats a sortir.
Com a tots els vols comercials doncs estàs apretat i incòmode, i més si són 3 hores i mitja d'avió. Hi havia un grup jove de francesos, uns 8, un pel pesadets, però que com que jo m'adormo amb un plis, doncs ni me'n vaig adonar. Així que el viatge súper estret, buscant mil posicions incòmodes per a no dormir (guiño, guiño) i a les 4 ja he arribat a Ηράκλειο (Heraklion), la ciutat més gran de Creta.
...Però Oriol, si el viatge és de 3 hores i mitja, vas sortir a les 23:30 i arribes a les 4h?? Correcte, hi ha 1 hora de diferència horaria ;)...
Arribem allà i ja comença el primer indici de Creta, no fa fred i fa vent. Anem a agafar el cotxe llogat i ens dirigim cap a Plakias, on estic escrivint-te aquest post. Això que suposo que arribem a les 6h a Plakias, però jo estava sobadíssim ja que era un viatge de 1 hora o hora i mitja. Jo que sé, que a partir de les 6 em començo a despertar i a adormir en el cotxe (on no hi són els meus pares :S on són?). M'estic més d'una hora mig adormit/despert, posant-me "còmode" al cotxe, ja que feia calor, molta calor i no paraven de sonar les cigarres. En serio, molt heavy el tema de les cigarres, n'hi ha mil.
Tota aquesta parafarnàlia te l'explico perquè te n'adonis de que portava moltes hores mig zombie, tenia son, no sabia quin dia era, si havia d'esmorzar de dinar, de fer siesta contínua...
Total, que no sé on són els meus pares i vaig cap a la platja (la tinc literalment al costat (creuar el carrer)) i me'ls trobo apalancats en un xiringuito.
- Ah, ja esteu desperts?
I jo per dintre pensant, "Com esperaveu que us trobés aquí, porto una 1hora esperant-vos al cotxe".
Buenu, que ens anem al poble a esmorzar i quan ja tenim apartament preparat (fins a les 10h no podíem entrar). El primer que faig es estirar-me al llit ocupant-lo tot i sobar-me.
M'he desperat 1hora i mitja més tard (tenia un "mal son" i sorties en ell -.- em consolaves perquè estava espantat) i l'Eric m'ha dit que s'ha anat a banyar a la platja. Jo estic empanadíssim ja que només depsertar-me em pensava que ja havíem dinat i tal i que serien les 17:00....
... eren les 12:00 suposo jo. Aquí ja se m'ha començat a barrejar l'ahir amb l'avui. He estat zombie un parell d'hores més i ens hem posat a dinar, de segon com una salsitxa més suau típica d'aquí. Acabo de fer la digestió i...
... me n'he anat a la platja! Sí sí, i m'hi he estat un bon rato amb l'Eric. El primer moment pur de vacances, amb la caloreta, la platja, l'aigua fresca (on m'hi he acabat acostumant, quasi surto als 5min) i aigua clara. M'he cansat molt ja que hem estat un bon rato per allà corrent i tirant-nos i fent tonteries amb una pilota de tennis que ens hem trobat i ens l'hem apropiat.
Després de banyar-nos hem anat a fer una volta a Preveli o Megalospotamos i jo ja tenia al cap només una cosa. Hem anat cap allà i pam! ha caigut la primera geocache a Grècia, després d'uns minuts de búsqueda. I quan hem arribat al lloc on volíem anar, n'hem trobat una altra. Ja em portem dos! (Si tinc temps ja dedicaré un post al Geocaching a Grècia, encara que no t'importi massa ;) ). 8è país que sumo al mapa, i n'he trobat força més fora de Catalunya que a Catalunya.
El lloc era molt maco, un riu amplet i gros dins del que cap en un lloc tan àrid i sec com és Creta, acompanyat per tot de palmeres, que li donen un toc africà. Si tingués una wi-fi més bona (és molt lenta la que tinc, però no m'importa, estic de vacances hehehe) penjaria algunes fotos. Conform't en buscar-ho pel google (Megalospotamos), ja te les ensenyaré quan pugui ^^
I després de l'excursió hem tornat a casa i sopat i jugat a la podrida.
Volia explicar més coses, però potser ho faig ens post apart, com ara que no s'entén res de l'alfabet grec (t'enganyen com volen), de la sosprenent quantitat de cigarres i del munt de soroll que fan, del vent que bufa aquí i de coses d'aquestes. A més acabo el dia amb una frase una mica pam pam pam.
L'explicació és que aquí a l'ordinador veig que són les 23:59, guay, no és molt tard... però no he canviat l'hora ^^ és la 01:00 i en algun moment haig d'anar a mumir. A més tinc son del dia complet i confús que he tingut en quant a la hora. He fet com un 2en1 molt raro. 2en1 però en dos dies.
He fet moltíssimes coses aquest dia com has pogut veure, i m'he quedat amb les ganes d'explicar-te'n motles més. Si tinc temps, ho intentaré fer!
Boníssima nit preciosa, a veure si ens veiem aviat!

dimarts, 17 de juliol del 2012

Pedraforca 2012!

Dos mesos després... torna una nova entrada al monòleg obert a tots els públics! M'agraiexo les lectures que faig al meu propi blog.
Aviso, serà un blog ple de fotos, però és que el lloc s'ho val.
Doncs fa una setmana vaig pujar el Pedraforca amb el cau de la Paula (Alverna) on jo i ella fèiem d'intendents (els qui cuinen, vaja). Era un campament de 10 dies a un terreny a prop de Saldes.
Mireu, m'he currat un mapa google.

Mostra C.E. 2012 Alverna :: Pedraforca en un mapa més gran
Es pot veure on teníem el campament, punts d'interès i la ruta que vam fer.En vermell són els trams tant d'anada com de tornada i en verd l'ascensció al Pedraforca (sentit anti-horari), pujant pel coll del Verdet i baixant per la tartera (que mola moltíssim!)

Ara em fotos potser faig una explicació més detallada del que era l'ascesció.
Vam començar al refugi, on hi vam passar les dues nits, per anar en direcció el Coll del Verdet. Quan jo vaig pujar el Pedraforca fa uns 6 anys, ho vaig fer la tartera, com també ho va fer la Paula, perquè nosaltres sí que molem. Doncs vam anar en direcció el Coll del Verdet i feia molt bon temps i ens vam trobar amb panoràmiques i escenaris com els següents.
Al principi del camí
La Paret ens saluda. Quins color més macos.
Veient això, tens ganes de fer el Pedraforca

Caminant a la vora del precipici

Una mica de camí interior

Vista des del Coll del Verdet
S'ha de dir quede pujada ens vam mig perdre i vam fer un camp a través una mica perillós ja que els de més amunt anaven llençant pedres (sense voler) als de baix, que queien rodolant. Més d'un es podria haver endut un ensurt, però no, el karma començava a acumular-se, coses dolentes hauran de passar?
Bé, un cop al coll començava la vertadera ascensció fent servir d'allò més les mans amb trams complicats, grimpant a la vora del precipici, alguns més preocupats pels nens que per ells mateixos, però amb unes vistes preciosíssimes!
Això sí que és grimpar!

Ni un núvol, un temps fantàstic

Veieu Gòsol a baix a la dreta?

Gaudint de la vista

El cim! Quina paret!

Des de dalt del Pedraforca! Gran recompensa!
I ara tocava baixar...
...i per la tartera!! Si és que és més divertit! Com esquiar sobre les pedres, sense parar de caure de cul, i acabar ben brut, però satisfet. Clar que alguns nens ho passaven malament, és molta pendent, però si hi vas amb decisió i sense por (però amb molta prudència!) pot ser un tram molt divertit, i per descomptat memorable. Tinc poques fotos, perquè no estàs per fotos, quan hi ets només fas que baixar!
Des del coll mentalitzant-nos.

Tot això s'ha de baixar!

Quin pendent i quin munt de pedres!
I un cop acabada la tartera, només quedaven deu minuts de bosc fàcils, per tornar al refugi.
El pedraforca s'ha de fer nois, és una gran experiència, divertidíssima i omple d'orgull.
Podria dir més coses, si hi ha mínim un comentari de que digui més coses ho faig, però tinc la sensació de que aquest post és molt llarg; potser és perquè té moltes fotos, o perquè m'he estat molta estona fent-lo (mapa + escriure + fotos) o perquè ho és en sí.
De debò, crec que potser hi ha alguna cosa més a explicar si algú ho vol.
Per acabar i per agraïr-vos (-me) la paciència us obsequio amb una foto de The Boss cuinant ;D
Posant orenga, com sempre.
P.D.: M'he mirat la previsualització i no és tan llarg, potser pel meu propi compte ja escriure alguna cosa més.