This post is not available in your country

Després de descobrir que els meus dies a Kiel caduquen abans que la llet, i que per tant, podria comprar totes les reserves de llet necessàries i no haver de tornar a anar al supermercat a buscar tetra-bricks perquè els Cornflakes sense res estan bé però no cada matí, me n'he adonat que potser seria hora de presentar-vos alguns dels amics que he anat fent a Kiel.

Bé, ja sabem que torno abans del 13.09, per cert, dia en què vaig arribar a Kiel. Aquesta llet celebra l'efemèride caducant-se, gràcies.

Tanmateix, m'he endut una sorpresa que ho dificulta una mica. Amb el post escrit amb gent de veritat, tot just publicar-lo m'ha arribat un missatge no automàtic d'un funcionari de l'estat, que s'ha presentat com a Hans Schliecker i que ha sigut molt cordial amb la meva persona, responsable de revisar les noves entrades de la xarxa que contenen dades de tercers. M'ha informat, adreçant-se'm com a molt geehrte Herr/Frau Sastre Rienitz (aquí a Schleswig-Holstein, a diferència del que em podia imaginar, el nom Oriol no és d'allò més freqüent i sovint no saben a qui o a què s'adrecen), amb paraules intimidatòries (remarcar que en la llengua germànica, una paraula és qualificada com a intimidatòria, no pas pel to o significat que confereix, sinó pel seu nombre de lletres: seguint aquesta pauta doncs, Todesstrafe intimida menys que Kurzstreckenfahrkarten) que malauradament, seguint la normativa vigent en la llei de protecció de dades (la mateixa, tot i que en un altre article, que m'impedeix escoltar qualsevol cançó pel youtube), des d'un servidor alemany no podia pas compartir la informació que proporcionava en el post. Bé, resulta que només us volia compartir el nom d'aquesta gent i d'on eren, però per evitar mal majors, he intentat ser una mica més creatiu amb el post d'avui (bé, del mes, o quasi del trimestre), sense desviar-me de la intenció inicial.

Primer de tot us vull presentar a na Sommereiche. Em va costar trobar una persona com aquesta, però veient que tothom a Kiel anava acompanyat d'una, finalment, per internet, en una pàgina de contactes vam coincidir, ens vam posar d'acord i vam quedar. I no em va costar gaire pel bon estat en que estava.

Llàtima del senyal, sinó na Sommereiche i jo hauríem fet la tarda més entretinguda

Sí, aquesta bicicleta tan maca m'ha estat acompanyat arreu de Kiel des d'aleshores. Amb 7 marxes i frens funcionals no demanava pas més, i ha sigut còmplice dels meus retards a les classes de les 08:00h del matí i m'ha consolat en els viatges a la biblioteca per refugiar-me del sol radiant per a estudiar per l'examen de la setmana vinent (ja que m'escric, m'intentaré tot i que impossible, fer tant bon estudiant com el bo d'en Stringer Bell). Fins i tot, després que els núvols de Maig s'escampessin, hem anat junts a fer una escapada pel NOK (Nord-Ostsee-Kanal), tornant pels camps de gramínies de l'interior. Una mescla molt bonica d'herba i aigua onejada pel vent, veient passant els enormes vaixells de mercaderies que diàriament volen arribar al Mar Bàltic venint del del Nord, i viceversa. Embarcacions que destaquen exageradament per la proximitat en la terra, com quan entràvem en una classe de parvularis i intentàvem no trepitjar a ningú mentre tots ens miren astorats.

I això em recorda al primer post que vaig escriure quan vaig venir a Kiel (tranquils, avui no és dia de posar-nos nostàlgics) i parlava de la influència de la bicicleta a Kiel. I considero que el fet més determinant és la consciència que el ciclista també circula per la carretera. Els cotxes saben que hi ha ciclistes, són un sistema de transport més. Un company, real, del qual el molt amable Hans Schliecker me n'impedeix donar més dades, m'ha comentat que a Kiel, la bicicleta representa el 20% dels sistemes de transport! Comparat amb un 5% a la ciutat natal d'aquest company que m'ha informat (i que no m'extranyaria que els valors siguin semblants en les nostrats ciutats). Doncs bé, anant per Kiel el conductor quan ha de girar a la dreta, mirar el retrovisor per veure si hi ha algun ciclista; quan hi ha un carril bici, el conductor no l'invadeix pas, i si no hi és, la distància d'1,5 metres reglamentària és real. Sí amics! Els 1,5 metres existeixen! No cal anar colze a colze amb els retrovisors dels cotxes rivals que t'avancen pels carrers de Sant Cugat (o de la teva ciutat més propera). I és la consciència i no la densitat de bicicletes els factor determinant que diferencia la cultura de la bicicleta (i no em refereixo a Kiel concretament, sinó a totes aquelles ciutat, regions i països famoses i admirades per la promoció de la bicicleta).

Un altre bon amic que us volia presentar, el qual també vaig conèixer tard, i renoi, com m'ha ajudat i quan li dec, és en Réveiller. D'origen francès, ell hi és cada matí per donar-me energia.La veritat és que al primer semestre em vaig fer amic d'un parell de passarells que resultava que eren uns inpresentables, ràpidament solubles i anaven d'un pal però tenien un gust amarg i dolent. Al principi pensava que m'hi acostumaria, però hi ha coses amb les que no s'hi juga, i quan vaig trobar-me amb en Réveiller ja no podia fer marxa enrere.

Majestuós

I és que llevar-se pel matí, despentinat, ulls clucs i seguir l'aroma del cafè a la cuina és una rutina que costa molt de trencar. Més que una rutina, un costum, que son més bonic i menys apàtic. Que a veure, en Réveiller no és home de costums tancades, si ets més de te i herbes, o com als alemanys els agrada etiquetar tot, més de BioHerbes, doncs en Réveiller també et pot ajudar. A veure, que els més excèntrics no se m'enfadin, no estic en contra dels productes biològics, per exemple, la diferència en els ous és remarcable. Però és que aquí és una mica massa, l'ús en el màrqueting és més que evident i la mentalitat que em sembla veure és que la gent ja està satisfeta de si mateixa contribuint en fer un món millor, o és creuen més sans, pel fet de comprar tot allò que estigui etiquetat com a BioXXX. BioAigua, BioCereals, BioTortillas-Chips (sense DNA aparentment...). I això us ho un BioEstudiant, certa ironia. Però això no és culpa de l'amic del qual ens n'estàvem ocupant. Amb en Réveiller, entre converses de cafè i escrivint posts, ens en riem de tots, del mort i de qui el vetlla.

I finalment també us volia presentar a la meva mascota (sí, tinc mascota a Kiel!) i es tracta de l'Ombra d'en Carlitos (el nom, amb el consentiment del seu cèlebre propietari, és en memòria d'en Carlitos, peixa, o peix femella per als políticament correctes, que va canviar els cànons de la ictiologia moderna desafiant qualsevol taxa d'esperança de vida). S'ha de dir que en Hans Schliecker, mantenint la formalitat i la professionalitat, s'ha mostrat una mica reticent en compartir a la xarxa les dades sense el consentiment escrit de l'Ombra d'en Carlitos. Sorprès, tractant-se d'un animal, m'he volgut informar de com podria proporcions aquesta autorització. M'ha parlat de precedents força comuns, com gossos o gats, que amb una marca de la petjada en tenien prou. En cas de rèptils i amfibis el procediment és semblant, però adaptant-se a llurs respectius teixits. Ara bé, el cas dels peixos és més complex per la diferència d'hàbitat que habitem, però també s'omplen formularis amb aquests organismes. Ara bé, quan li he parlat de l'estat de salut de l'Ombra d'en Carlitos i la seva preocupant visibilitat dels ossos i òrgans interns, m'ha permès almenys poder compartir amb vosaltres la meva relació amb ell sense autorització per escrita, però tot i així ha creat una fitxa amb les seva informació (nom, edat, pes, signe del zodíac, espècie, alçada...) que serà emmagatzemada en la base de dades nacional per a la seva pertinent consulta en cas de vulnerar els seus drets i haver d'emprendre accions legals. Al comentar-li el nom l'ha escrit com a “Ombra dßen Carlitos”. Espero que l'error tipogràfic no em suposi cap maldecap en un futur, però per sort el nom no portava accents, sinó hagués semblant un fitxer .jpg passat a .txt, el seu nom.

Li agrada que el posi cap per avall, encara que es maregi. Com peix a l'aigua

Com molts us podeu imaginar, és la mascota ideal. Si el peix de per si ja és... avurridot, amb l'Ombra d'en Carlitos m'ha tocat el gros. Ni caga, ni menja, ni fa soroll... És com una planta que no cal ni regar, i de nit no cal que la tregui per la finestra. Són els perks de la biologia (notar l'anglicanisme i no confondre'l amb “perca”, també un peix).

Doncs bé, potser és un post del que en surts com n'has entrat (exculpo el servicial Hans Schliecker d'aquest aspecte ja que ell només es dedica a fer la seva feina), sense res de nou, sense codis secrets ni preguntes ni fotos extres, però pel qui no se n'hagi adonat, aquesta etapa del blog que és Kiel, bé, i el blog en general, no tracta de què faig, ja que les coses les puc fer aquí i allà amb tal i qual, i no és tan interessant i repetitiu, sinó de què en penso, ja que a Kiel i de Kiel només hi puc reflexionar amb frescor un cop, i aquest aspecte el considero més únic i interessant. A més, que passar l'estona és necessari i bonic.

A Barcelona tenen el bicing i ja es creuen els reis del mambo

Bones! Sí, ja he arribat a Kiel i ja fa una setmana que hi sóc. Tot bé, cap contratemps important. Ja estic instal·lat i recentment amb connexió a Internet a l'habitació (ha costat però finalment s'ha aconseguit). De fet, per culpa d'això el primer dia no em vaig poder comunicar ni amb la família (un pobre SMS a distància per fer-los saber que tot estava bé i tenia lloc on dormir) i el següent dia em vaig estar vagabundejant pel centre de Kiel en busca de wifis obertes fins que al costat de l'estació de tren en vaig trobar una (força pobra en cobertura) i m'hi vaig asseure. Així que ja em veieu a mi, buscant la línia de cobertura de wifi al centre de Kiel, el segon dia que hi estic, enviant whatsapps per fer saber que estic viu. Ara ja em puc connectar a la wifi de la uni, ja em sé on hi ha algunes wifis lliures per la ciutat i puc anar a la biblioteca de la universitat a fer servir un ordinador amb internet. Però en fi, apart d'aquest tema tot bé. Pels no assabentats, m'estic a Kiel d'Erasmus tot un any.

Coneixeu Kiel? Bé, és una ciutat molt maca, amb el seu fiord, els parcs, un parell de llacs al centre; la trobo molt alemanya. Té uns 230.000 habitants pel que us feu una idea de la seva mida (sí, avui he mirat la wikipedia). Capital de Schleswig-Holstein i coses d'aquestes. Però potser us sonarà més pel THW Kiel. No? Home, doncs Kiel es coneguda pel seu equipàs d'handbol que en més d'una ocasió les hi ha posat magres al Futbol Club Barcelona. Temuts a Europa. I és que d'Alemanya no només hi ha el Kiel com a equip referent a l'handbol. Tenim, per exemple, el Hamburg i el Flensburg. Algú se n'adona de què tenen en comú aquests tres equips (i ciutats)? Doncs que estan molt al nord, a prop de Dinamarca. I si no recordo malament, l'última final del mundial d'handbol va ser Espanya contra... Dinamarca! Ai, com es nota la influència dels danesos en aquestes terres alemanyes.

I és que parlant de danesos, m'han comentat per via d'un amic d'un fill d'un conegut de no sé qui (suposo que us és igual la exactitud dels termes d'aquesta relació en concret) que tal persona va estar vivint a Dinamarca durant un temps. I una de les coses que li va agradar és que tothom anava en bicicleta. Doncs parlant d'influències daneses, aquí a Kiel, tothom va en bicicleta, la ciutat està plena de bicicletes, els carrers estan plens de bicicletes i per fi arribem al tema que volia parlar (us heu fixat com ho he anat trenant tot per arribar discretament a aquest tema? ;) )

Incorporació a la carratera

A veure, a pràcticament cada vorera de la ciutat (no del centre, ja que el centre és per a vianants) hi ha carril bici, i si aquest carril bici no és a la vorera és a l'asfalt, circulant amb la resta de vehicles. Com el carril bus que podríem tenir a Barcelona, amb la seva respectiva línia pintada i les lletres BUS? Doncs tenen un carril més estret, pintat per ells, mostrant-los on girar on parar, respectant tots els semàfors i senyals de trànsit (i és que clar, tenint el teu carril pintat i respectat, no vas amb l'angoixa amb la que podries anar per Catalunya vigilant què fan els altres cotxes, que no tothom respecte, a casa nostra, el 1,5m de distància al ciclista).

I bé, aquest carril és usat. Com he dit abans, tothom va en bicicleta, tothom. A cada lloc d'interès de la ciutat, ja siguin les diferents facultats del campus, la biblioteca, l'església, el banc, un parc, l'ajuntament, etc. En cada un d'aquests llocs i està ple d'estacionaments per a bicicletes, amb bicicletes aparcades (no pas buits).

En una sola setmana que porto aquí (7 dies) he vist, i creieu-me quan llegiu tot el que he vist, tot verídic, no afegeixo res per la llista més llarga, he vist: nois i noies en bicicleta, homes i dones en bicicleta, nens i nenes, nens petits amb aquelles mini-bicicletes de fusta en què vas avançant amb els peus (lligant-les amb la dels seus pares), senyors i senyores, jubilats, pijos i gent humil, bicicletes de carrer, bicicletes de muntanya, bmx (o com es diguin aquelles petites per fer piruetes), bicicletes de carretera per agafar més velocitat, gent anant sense mans avançant un autobús, gent anant sense mans parlant pel mòbil, un repartidor de pizza fet tot un fittipaldi en bicicleta, el senyor de correus (que té una bicicleta amb un sistema de rodes extra que serveixen per aguantar els paquets plens de cartes que porten), un tàndem (portat per una parella de quasi jubilats); he vist també una d'aquelles bicis en què vas estirat, sabeu quines dic? Aquelles que vas amb els peus per davant pedalejant i tens el manillar a l'altura de la cintura (que serveixen més per fer el paripé que res) amb la diferència què la que vaig veure tenia tres rodes, dues darrera i una davant, de tal manera que no calia aguantar l'equilibri i per tant el senyor en qüestió anava pel carrer parlant per el mòbil!; a l'estació de tren hi ha un pàrquing de bicicletes, he conegut a un a qui li han robat la bicicleta (d'entre tantes, la teva, quina mala sort!) i fins i tot he vist una màquina expenedora de... càmeres de bicicleta!

Renoi, si tot això ho he vist en només una setmana, el que m'espera aquest any.

I respectant tots els senyals i semàfors!

I el pitjor, és que jo encara no en tinc una. Però bé, temps al temps, que aquesta setmana m'he encarregat d'anar enllestint coses pendents a fer, i temps en tinc fins que no tingui els dies realment ocupats.

Ara bé, al meu gust, el que hauria de passar no és pas que em sorprengués una mica la quantitat real de bicicletes, sinó el que potser m'hauria de sorprendre és la poca quantitat de bicicletes que hi ha per casa nostra. El futur d'una gran ciutat considero que és una ciutat sense cotxes, amb només transport públic circulant per l'interior, i quina manera millor de passejar-se que en bicicleta?

P.D.: Creieu-me si us dic que aquestes són les primeres fotos que he fet de Kiel. Això és dedicació pel blog. Ara bé, aquesta setmana ha fet sol, però la que ve es preveu pluja, a saber quan puc tornar a fer fotos d'un dia bonic a Kiel... -.-

Montaditos Rider Cup

Han passat poc més de dues setmanes i és hora de que em compleixi una mica el termini que em vaig establir, així que preparant un post nou dels que no estan a la nevera (allí hi guardo crítiques per quan estigui apurat) crec que aquest és el més adequat. Es tracta de...

... la Montaditos Rider Cup un circuit de moment bi-anual (hivern-estiu) que va des de Mira-sol fins al "100 Montaditos" de Rambla Catalunya, tot en bicicleta passant pel Tibidabo. A més és un circuit que tinc l'orgull d'haver co-fundat amb en Joan Cabasés, que és qui va impulsar la primera edició.

És un circuit fàcil que originàriament es va fer de nit, amb frontals i ben equipats, i que acaba amb el fantàstic premi per a tots els participants d'un berenar-sopar a la destinació final. La primera edició va ser del tot espontània, "no penso tenir un vespre avurrit" és el catalitzador de la idea. Poc a poc vam polir alguns detalls (de fet, no hi havia res previst) i cap a les 19:00 ja sortíem; pensant que era un 20 de Gener, ja començava a fer-se fosc. Però aquesta era la intenció! Una ruta nucturna fins a Barcelona tot per impedir que la tarda es tornés mainstream.

El resultat va ser tan bo que es va repetir fa poc, aquest juny, per Sant Joan. El motiu? El mateix. Impedir que el dia fos avurrit i fer-lo únic, recordable. I tant que s'ha fet.

Amb el post vull donar a conèixer la iniciativa, però també vull que qui estigui interessat s'animi a fer-la un dia, és fàcil! Repeteixo, és fàcil! Ara a continuació deixaré algun link amb el track de la ruta i informació del camí.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4738970

Veiem que són 20km (poca cosa) i només 611m de desnivell de pujada. A més, el principi és molt maco, per una de les zones més maques de Collserola, i la baixada a l'entrega de premis final és per alguns dels barris més modestos de Barcelona, on podem gaudir de cases petites i poc vistoses. A més és tot recte (ja es veu). A més a més ofereix molt bones vistes durant el recorregut, i una gran panoràmica de Barcelona, que de nit amb tots els llums encesos és molt maca.
Així que això, a veure si quan torni a sorgir de fer una Montaditos Rider Cup, podem fer un recorregut amb més gent.

La Barcelona nocturna

Entrega de premis