Llegendes de Greifswald

Quan un arriba i va a viure un lloc diferent, a les beceroles del que ha de ser l’aprenentatge del nou escenari, tot són sorpreses i novetats. Un barri a escrutar, carrers a descobrir on duen, cases pintoresques, monuments desconeguts. Mica en mica, aconseguim fer un esbòs del que ha de ser un primer mapa de l’entorn i és aleshores quan ja podem començar a desvelar els secrets que s’amaguen pels diversos racons. Llegendes i testimonis d’un passat impregnat per les voreres i parets de totes les cases. I un no és mai capaç d’arribar a imaginar-se fins a quin punt ens interpel·len aquests episodis.
Avui jo volia compartir amb vosaltres alguns dels secrets i detalls que més m’han arribat a cridar l’atenció des que sóc a Greifswald, el bosc dels grius.

Sowjetischer Ehrenfriedhof. Origen: Oriol Sastre

Volia començar amb aquesta estrella roja, l’emblemàtica i icònica estrella comunista. Recordem que Greifswald es troba en territori de l’antiga DDR. És una estrella que corona el sepulcre principal del cementiri soviètic que es troba ben bé al marge del casc antic de la ciutat, on hi ha enterrats 24 soldats soviètics que van morir l’Abril de 1945.
És un cementiri no massa gran, d’uns 240m² (60x40), just a l’altra banda del Wall, (la fossa que envoltava el mur que encerclava la ciutat) i queda una mica deslocalitzat, com si estigués fora de lloc, al costat d’un carrer transitat, davant d’un institut. El fullatge dels arbres amaga i camufla el que s’amaga allà dintre.
Certament, és un vestigi que en veure’l per primera vegada em va sorprendre força, però el passat comunista a Greifswald no és que sigui un secret massa ben guardat.
Dins del simbolisme, és un cementiri que actua una mica com un mirall on hi veus una ciutat antiga reflectida. I és encara més místic quan està cobert de neu. Com si realment ens transportéssim per un instant en un poble rus. És, però, un cementiri molt petit.
Sabeu, però, què és el que és realment peculiar d’aquest lloc i quin és el secret que volia compartir-vos? Que els 24 soldats morts, incloent qui està enterrat al sepulcre principal coronat per l’estrella roja en qüestió són de... dones! I de fet, és d’un dels batallons més reconeguts que van combatre durant la segona guerra mundial. A l’epitafi s’hi llegeix el següent:

«ВЕЧНАЯ ПАМЯТЬ ЛИДИЯ КОСМОДЕМЬЯНСКАЯ ОТДАВШИМ СВОЮ ЖИЗНЬ ЗА ЧЕСТЬ И НЕ3АВИСИМОСТЬ СВОЕИ РОДИНЫ — С.С.С.Р
1941 – 1945 гг»

que traduït vindria a dir: «A la memòria eterna de Lídia Kosmodemyanskaya que donà la seva vida per l’honor i la independència de la seva pàtria». I les inconfusibles sigles de la URSS (no confondre amb el Col·legi d’enginyers de Camins Canals i Ports).
Recercant una mica per internet he intentat informar-me i he descobert que Lídia Kosmodemyanskaya va ser una partisana soviètica que rebé el títol d’Heroïna de la Unió Soviètica. Una de les màrtirs més reverenciades de la URSS, i és enterrada a Greifswald. Segurament la soldat més il·lustre d’aquest batalló, que ara, discretament, passant desapercebut, descansa en una petita parcel·la al centre d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic (més imatges d’aquest cementiri soviètic: aquí i aquí).

Origen: wikimedia.org

El segon secret que volia compartir amb vosaltres, i aquí, creieu-me, la història ens sorprendrà més, és el d’un dels molts Stolpersteine que hi ha per la ciutat.
Pels qui encara no sapigueu què són els Stolperstein (traduït de l’alemany significaria llamborda que fa ensopegar) són uns petits monuments situats a la vorera davant l’última residència de víctimes del nazisme, abans del seu arrest i deportació.
Són uns petits monuments creats per un artista Alemany (Gunter Deming) i és per això que a Alemanya n’hi ha a quasi totes les ciutats. Ara bé, també n’hi ha per altres països d’Europa, entre ells alguns pels Països Catalans, i el més passat van ressorgir noves iniciatives per col·locar-ne, per exemple, a Sabadell (enllaç a notícia: aquí).
Doncs bé, hi ha un d’aquests Stolperstein que em va cridar especialment l’atenció quan, casualment, vaig topar amb ell. De tant en tant, quan passo per la ciutat, me’ls llegeixo. I, com podeu veure a la imatge, m’enduc la sorpresa que la persona recordada en aquest cas es diu Jordi! Jordi? No m’ho acabava de creure. No Georg o Jörg o alguna traducció germànica equivalent. No, no. Jordi. J-O-R-D-I.
L’internet és immens, ho sabem, i en arribar a casa vaig provar de buscar alguna cosa. A la Wikipedia hi ha una llista amb els diversos Stolpersteine que hi ha a Greifswald, i efectivament, allí sortia el que m’havia topat per la ciutat.
El text del Stolperstein diu el següent: «Hier forschte // DR. JORDI F. KAUFMANN // Jg. 1909 // Flucht 1933 // Dänemark / Italien // Verhaftet 1937 // 'Rassenschande' // Flucht 1939 Litauen von Deutschen erschossen 1941 » que vindria a dir: «Aquí va fer recerca Dr. Jordi F. Kaufmann // Nascut 1909 // Fugit el 1933 cap a Dinamarca / Itàlia. Detingut el 1937 per "vergonya racial" // Fugit 1939 a Dinamarca, afusellat pels Alemanys el 1941».
Jordi F. Kaufmann, un nom ben català amb cognom Alemany. Al seu un investigador de la universitat de Greifswald, ja podria ben ser que fos algú de fora. A la wikipedia hi ha el seu nom documentat, Jordi Ferran Kaufmann, però no té fitxa pròpia en aquesta enciclopèdia. Algú amb ascendència catalana, però nascut i viscut a Alemanya segons sembla. A la pàgina web de la pròpia universitat tampoc n’he aconseguit trobar res.
Ves per on, un nom oblidat del qual no sembla que en quedi cap empremta digital, però que, gràcies al Stolperstein, encara pot ser recordat i commemorat. Sembla que la llamborda ha aconseguit fer el que pretén (Llista de tots els Stolpersteine de Greifswald: aquí).

Spotlersäule. Origen: http://statues.vanderkrogt.net

I el tercer secret de la ciutat, és el que m’ha semblat quasi irreal i a mesura que més n’aprenia d’ell, més em sorprenia i he volgut deixar pel final.
El nomenclàtor del meu barri és plena de personalitats russes, ja ho vaig comentar anteriorment en algun post. És un barri ple de Plattenbau i amb una atmosfera molt peculiar, el que jo crec que és una bona representació del que és un barri d’una ciutat de l’Alemanya de l’est. I entre tot això, un dia vaig veure l’escultura de la fotografia. «Renoi, semblen uns castellers» vaig pensar amb mig-somriure. Que a veure, no és ben bé la mateixa forma, però un parell de persones una sobre l’altre, doncs recorda una mica. Vaig a mirar la placa que hi ha al costat i llegeixo: «Spotlersäule von Heinrich Zenichowski 1976». Fins aquí normal, nom de l’escultura, nom de l’autor i any. Però el text segueix: «In Erinnerung der Colla Castellera aus Greifswald». Com? «En record a la Colla Castellera de Greifwald» ?? Vaig quedar catatònic. Havia de llegir-ho dues tres quatre vegades. No me’n sabia avenir. I aquest cop ni internet m’ha sigut d’ajuda. No trobo ni rastre. Trobo que l’estàtua està documentada amb el nom i autor. He trobat una fotografia de l’any 1976 en blanc i negre (enllaç) de la plaça amb l’estàtua i alguna notícia fent referència a que de la font on es troba l’estàtua ja no en rajarà aigua. Però cap referència a aquesta enigmàtica «Colla Castellera aus Greifswald». Tant increïble com imprevist.
Quines històries que amaguen les ciutats, no?

Finalment, ja només em queda confessar-vos que aquestes tres històries... són mentida! Com us he dit, són les llegendes de Greifswald, i tots sabem que les llegendes són meitat veritat, meitat mentida. El cementiri rus existeix, els Stolperstein fan ensopegar gent cada dia i l’estàtua sembla la d’uns castellers, però naturalment, mai existí una colla castellera a Greifswald, cap científic d’origen català és recordat a les voreres de la ciutat (trobo que m’ha quedat força bé el retoc fotogràfic), i els 24 soldats enterrats als cementiri soviètic són homes. Tot són homes, també fora el cementiri.
Espero, però, que almenys hagueu gaudit una mica d’aquestes llegendes, que hagin estimulat una mica la vostra imaginació i hagin permès, ni que sigui a partir dels detalls reals, ampliar una mica la visió que podríeu tenir d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic.

Colors de primavera

Fa un parell de mesos va arribar l'alba primavera tenyint el verd de blanc. I no em refereixo pas a una nevada al mes de Març, sinó de l'efervescència del buixol al sotabosc d'Eldena.

Bosc d'Eldena

S'acostava l'equinocci a ritmes accelerats i era d'apreciació notable com deixàvem enrere les tardes fosques a quarts de cinc. Vingué una explosió de vida, doncs sinó la primavera deixaria de ser-ho. Però, per què recordar l'entrada de la primavera a mitjans de Maig? Què ha provocat que me n'oblidés?
Al Maig ha arribat la calor, el bon temps, les primeres temperatures càlides. Potser no la xafogor de l'Agost, però el sol, compartint inclinació amb l'ocàs de l'estiu, crema igual. Però no és la calor, sinó la primavera daurada la que m'ha instigat.

Rapsfelder al Wieck

Els camps de colza han florit del no res, i el que era una primavera tenyida de blanc, ha passat a ser un paisatge daurat, fresc i captivador. La brisa bàltica no deixa d'airejar.

Webcam en directe des del campanar del Dom St-Nikolai de Greifswald (clickar)

Aquests camps daurats són els que es veuen des del campanar del Dom de Greifswald, per ser més precisos, els que es estan amagats just a sobre el campanar de la Marien-Kirche (cal ampliar la imatge), però podrien ser tranquil·lament els llacs groguencs que dominen l'escena entre el Ryck, el Bàltic i el que m'imagino que és l'illa de Rügen.
Què ens espera passada aquesta primavera daurada?

Respireu la baixa salinitat del mar?

Com la resta d'animals, jo també volia aprofitar la primavera per donar senyals de vida. Disculpeu la curta durada del post.

P.D. 23/05/2017: Afegeixo uns versos descontextualitzats que m'han evocat a aquesta primavera daurada.

Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
Si retornava als ulls l'or enyorat dels dies,
si m'allunyava endins del gran triomf del groc!
[...]
Salvador Espriu

 

Benvinguts a l'Est

Entrada a la ciutat i l'horari de les misses. Font d'Origen: Oriol Sastre

Ja us heu mirat una mica al mapa on cau Greifswald? Certament crec que he donat unes quantes pistes en posts anteriors en quant a la seva situació geogràfica. Al nord, costa amb el Bàltic, i sí, a l'est d'Alemanya. És rellevant que es trobi a l'est? Crec que no especialment en molts dels països que existeixen (naturalment que tots els països són diversos interiorment), però sí a Alemanya.
No en faré del post una lliçó d'història, primer de tot perquè no seria precís ni profund; i segon, tampoc és el tema que vull abordar. Sabem que Alemanya va estar separada en dos, l'Alemanya de l'Oest, la RFA (o Bundesrepublik Deutschland) i l'Alemanya de l'Est, l'antiga DDR (Deutsche Demokratische Republik). La DDR era comunista, la RFA no (capitalista apunta la Wikipedia). Ja se sap, guerra freda, tropes americanes contra tropes soviètiques. Rerefons polítics i històrics complicats que no detallaré més (ja que m'equivocaria). Greifswald, doncs, es troba en territori de l'antiga DDR.
Influeix? Es veu que sí. Sempre he sentit de les fortes diferències entre l'Alemanya de l'Est i l'Alemanya de l'Oest, fins i tot avui en dia. Sentia que les ciutats de l'est tenien un aspecte més desangelat¹, més pobre, més antic fins i tot. Com estacions de rodalies oblidades (o com la imatge que en tenim de l'Europa de l'Est). Ara bé, jo no he aconseguit copsar aquesta diferència tant fàcilment com m'hauria esperat.
Mentre arribava a Greifswald vaig enviar un parell de fotos a casa sobre el viatge (veure el post anterior, Noves sensacions en 3D) i m'arribaven missatges de «Ostberlin» o referències a l'evidència que em trobava a l'est. I jo, doncs, bé, mira, sí, és l'est. Ho sembla. Potser per la pluja. Spoiler alert, 3 mesos més tard ja hi començo a distingir l'essència, però a vegades no sé discernir si l'origen recau en l'est o en el nord d'Alemanya.
El que més caracteritza aquesta essència o atmosfera, és l'alta presència de (m'haureu de disculpar el ball de bastons que faré amb les traduccions de l'alemany al català, doncs sabem que els idiomes no són bijectius) habitatges socials, o habitatges públics; podríem dir construccions del tipus Plattenbau (definit com a estructura construïda a partir de forjats prefabricats). Jo ho definiria, barroerament, com a blocs de pisos, baixos, uniformes, sense ornaments, i despersonalitzats, de formes bàsiques i funcionals, destinats a l'emmagatzematge de famílies. Exemples poden ser la meva residència, o tots els edificis sense quasi excepció del meu barri.

Mosaic amb les dues essències de Greifswald. El meu barri i casc antic. Font d'Origen: Oriol Sastre

Veiem edificis vells, que no és el mateix que antics, una diferència molt notable. Per antiguitat tenim el pròpiament dit, casc antic (Altstadt), de la qual en vull parlar més endavant.

Makarenkostraße, Greifswald, al 1978. Font d'Origen: geocaching.com

Un altre exemple per a visualitzar el que crec que ineficaçment he volgut descriure amb paraules, el tenim en aquesta fotografia (quina sort que tenim que les imatges valen més que mil paraules) del carrer on visc, però l'any 1978. No reconec a quina alçada del carrer pot haver estat presa, la fotografia, ni en quina direcció apunta. També en desconec l'autor de la fotografia, però me'n fio de la seva veracitat (conscient que per Internet s'ha d'anar amb peus de plom; desconfieu fins i tot del meu blog, doncs a vegades m'agrada escriure-hi bajanades, sempre avisant indirectament caracteritzant les entrades en qüestió amb un estil còmic, surrealista o abusant de l'absurd). Actualment, la fotografia seria molt similar, només que els solars han sigut substituïts per més Plattenbau de la mateixa índole.
Però en el meu barri no només hi ha l'empremta soviètica en la faceta arquitectònica de l'urbanisme, sinó també en el nomenclàtor del mateix. El meu carrer és la Makarenkostraße (notar que menciono els noms dels carrers en femení, ja que Straße ho és en alemany), però és que davant tinc la Dostojewskistraße, el Puschkinring, la Tolstoistraße, Ostrowskistraße... i no només el noms dels carres, sinó que també em vaig topar per casualitat, sobtant-me força, amb l'escola bressol «Kindergarten Alexander Puschkin»

Kindergarten Alexander Puschkin. Font d'Origen: Oriol Sastre

I pensar que l'escola bressol del costat de casa meva (Mira-sol) es diu «el Niu»!
I com he dit abans, també volia parlar del centre de la ciutat, el casc antic. Adverteixo que fa dos, tres mesos que tinc el post en fase de desenvolupament. Motius d'aquesta lentitud és (naturalment) tenir el temps ocupat en altres coses, i segon, no saber com avançar en la segona part del post. I és per això que amb molt de greu que em sap, espero que no us endugueu un desencís massa gran en saber que no en parlaré gaire del casc antic. He deixat reposar massa temps el post i ha fermentat. No en sé massa de corrents arquitectònics, però podent llegir-ho a la Viquipèdia, el que realment no sé, és si puc atribuir gaire l'estil dels edificis característics de Greifswald en la influència soviètica. De fet, més aviat ho atribuiria en trobar-se al nord.
De fet, Greifswald formà part de Suècia en el seu moment. Ja vaig mostrar al post anterior que la Universitat de Greifswald pot ser considerada la universitat més antiga de... Suècia.
Entre els tres campanars icònics de Greifswald

Wiesen bei Greifswald. Caspar David Friedrich Font d'Origen: wikimedia.org

tenim, d'esquerra a dreta (veient el quadre, que mostra una perspectiva des del nord-oest de la ciutat): La Marienkirche, Dom St. Nikolai i Jacobkirche.
Per què dic, doncs, que la influència crec que ve del Bàltic? Em centraré el el Dom St. Nikolai. I la resposta és molt fàcil. Sant Nicolau (de Mira) és considerat el patró dels navegants. I, doncs, què trobem al nord d'Alemanya? El mar Bàltic. Resposta avorrida però crec que efectiva.
Finalment, volia comentar la fotografia amb la que he obert el post. Quan entres en una ciutat d'Alemanya, no només et trobes el cartell senyalitzador que entres en una població «Universitäts- und Hansestadt Greifswald», sinó que també et trobes... l'horari de les misses! Aquí la religió es viu d'una manera molt (molt) diferent de com es viu a Catalunya. Sembla que anualment a Catalunya tenim polèmica amb el pessebre que es mostra a la ciutat. Aquí la inauguració formal del semestre de la universitat es va fer a l'interior del Dom. I és normal. Aquest tema donaria per un altre post sencer, però no crec que en parli. Ja veurem que se m'acudeix per a la pròxima.

P.D.: També aprofito per compartir aquest vídeo, on em passejo en bicicleta per Greifswald. No em passejo pels barris de Plattenbau sinó que vaig cap al centre. Amb una mica d'atenció veureu un dels edificis que he anomenat al post, i d'altres que aporten essència a la ciutat.

---

1. Si algú m'ho sabés aclarir. Desangelat no me la marca pas com a paraula mal escrita, tanmateix no la trobo ni al DIEC ni a l'Optimot. Sí que apareix, però, al ÉsADir (Portal lingüístic del CCMA). M'agrada molt aquesta paraula per a descriure les estacions de RENFE, però per què no l'accepta l'IEC? L'Optimot em tradueix del castellà desangelado com a «sense encís (o encant)». Però no com a paraula sola.

Perseguint un quadre; empaitat pel destí

Podríem passa-nos molta estona debatent i equivocant-nos sobre el destí. I seria molta divertit i interessant. I ens faríem moltes preguntes, potser, sense resposta. O amb resposta, però sense manera de contrastar-la, ni confirmar-la, ni demostrar-la per cap mitjà ni lògic ni racional. Què és el destí? Està predeterminat? Si és així, vol dir que no prenem les nostres accions? Potser ens ho pot respondre la fe? «la fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem».
Trobo molt divertit el destí, m'agrada intentar trobar-hi una resposta i adonar-me com a vegades fem conclusions, fent salts de fe, totalment desencaminades de tota lògica. Alguns diuen que el destí està escrit. Bé, jo primer escric el post; si després tinc temps d'escriure el destí ja em posaré mans a l'obra, intentant no ometre res gaire transcendent.
Perquè aquesta vaga fixació en el destí? Quina manera més densa de començar. Molt fàcil, per introduir el post d'avui. No és secret ni inadvertit que l'esdeveniment que més defineix la meva planeta actual és la meva estada a la bonica ciutat de Greifswald. Doncs bé, s'ha de dir, i no ho dic per fer-vos sentir millor mogut per un sentiment de condescendència, que la ciutat de Greifswald m'era una total desconeguda. La vaig conèixer pel motiu pel qual m'allotja, i com m'acull a mi, acull a molts més. I és la Universitat la que diria que manté Greifswald situada al mapa (encara en conec molt poc de la ciutat per a poder extreure'n conclusions sòlides). Una universitat fundada el 17 d'Octubre de 1456 [1] (m'agrada la precisió al dia) és a dir... fa 560 anys! Quina pila d'anys. De fet, en el seu moment, la Ernst-Moritz-Arndt Univeristät va ser la més antiga de... Suècia! Coses del destí passat, de la història moguda del nord d'Europa.

Ajuntament al centre de Greifswald. <Oriol Sastre>

I potser podríem dir que ha sigut el destí qui m'ha dut a Greifswald. O m'hi ha dut la meva tria, no pas arbitrària, que vaig fer en el seu moment, quant vaig destriar Bielefeld, Oldenburg, Bonn, München, Mainz... i sense deixar-me influir per noms i coneixences vaig triar aquesta petita ciutat a la costa del Bàltic? Seria corrent dir que fou una de les dues la que m'hi ha portat.
Poc a poc, però, s'anava dibuixant el perfil d'aquesta nova desconeguda. Similar a la capacitat d'identificar rostres en els patrons més aleatoris de la naturalesa (qui no ha observat els núvols i hi ha vist de tot), el nom de Greifswald començava a aparèixer en fets quotidians. Un dia resulta ens fixem en la notícia que, ostres, casualitat, en un rànquing dels 18 llocs d'Alemanya amb més hores de sol apareix... Greifswald! [2] I fins a 3 vegades en els 11 primers llocs! (naturalment, la ciutat i llocs propers, per això hi surt repetit). Bé, doncs resulta Greifswald no és tant desconeguda, no? Però, ep! Torna a aparèixer una notícia de Greifswald. I és que s'ha parlat que algun any ha estat la Fahrradhauptstadt d'Alemanya (capital de la bicicleta), amb percentatges de fins el 44% de bicicletes en proporció amb els habitants de la ciutat[3].
I, renoi! Hi apareix una tercera vegada! I aquest cop no pas amb una notícia tan bondadosa, sinó: recordeu la «moda» dels pallassos terrorífics? (Bé, una tendència apareguda als Estats Units, evidentment, on gent disfressada de pallasso terrorífic apareixia en la nit per a terroritzar la gent). Doncs, en quin lloc d'Alemanya hi ha hagut una cas d'aquesta patètica moda? Sí, a Greifswald! I per ser concrets, al meu carrer, davant de la meva residència (i jo sense adonar-me de res)[4,5].
Prou, però, de voler vendre la ciutat. A més, la casualitat d'haver topat amb aquestes notícies i dades, no reforça pas la idea que és cosa del destí, doncs tot el contrari. Ja he comentat i sabíem, que tenim la necessitat de voler identificar patrons coneguts en qualsevol banda.

Hohwacht. <Oriol Sastre>

Ara bé, hi ha casualitat que em tempta considerar ser motivada pel místic concepte que és el destí. Es tracta d'uns quadres. M'explico.
Fa dos anys, quan era a Kiel, vaig perseguir un quadre en bicicleta. No començo bé. M'explico:
Fa dos anys, quan era a Kiel, se'm va comentar que a prop hi havia Hohwacht. Un poble costaner del Bàltic, molt típic per als Alemanys on anar-hi a fer vacances. El Meck-Pomm també és un bon lloc on fer-hi vacances, però més al nord, així que aquí no és on el destí pren protagonisme. Retornant a Hohwacht: No és només que Hohwacht rau a prop de Kiel, molts més pobles costaners i bonics són a prop de la capital de Schleswig-Holstein. La particularitat és que els meus avis, tenien un quadre a la seva habitació sobre Hohwacht. Un quadre que tenia poc vist, però que se'm va fer recordar on era, i podia visualitzar en el record vagament. Ara bé, jo volia una imatge nítida d'aquest quadre, i no se'm va acudir millor manera que anar personalment a Hohwacht en bicicleta (veure ruta aquí). Doncs bé, vaig perseguir un quadre en bicicleta, empaitant el destí.
On entra Greifswald en joc? Resulta que a casa els meus avis no hi havia un sol quadre. N'hi ha un altre a destacar i aquest sí que el recordo nítidament, ja que es trobava al menjador.

Böhmische Landschaft mit dem Milleschauer Caspar David Friedrich <commons.wikipedia.org>

És tracta d'aquest quadre. He anat a perseguir aquesta vista? No. Però, he vist qui és l'autor del quadre? Caspar David Friedrich, pintor alemany nascut a Greifswald. Una de les personalitats de la ciutat, doncs té un bon museu i per la ciutat recórrer el Caspar-David-Friedrich-Bildweg, que et porta per diversos punts importants en la vida de l'autor, ja sigui personal, o en punts d'inspiració per alguns dels seus quadres.
Avui m'agrada ser innocent i pensar que si no hagués anat a Greifswald, sinó a algun altre racó d'Alemanya, no hagués trobat les mateixes similituds. No hauria trobat tants lligams. Avui sóc innocent i em deixo seduir pel destí, com m'he deixat seduir pel Bàltic. Hi havia algun quadre a casa els meus avis que m'hagués fet pensar en Mainz, Leipzig o Bonn? Temporalment responc que no.
Una última notícia, que aquesta sí, torna a relacionar Kiel amb Greifswald. Mecklenburg-Vorpommern és el Land d'alemanya amb l'índex de felicitat més baix d'Alemanya. On es troba l'índex més alt? A Schleswig-Holstein[6]. Els veïns del costat. Potser el destí m'ha dut aquí a ajudar a maquillar aquests índex. A portar una mica d'alegria a la ciutat.
Estaria bé acabar amb aquest quadre, que us en riureu, perquè sóc jove, que és diu Die Lebensstufen (les edats de la vida). Pares i fills. Embarcacions grans i llunyanes, petites i properes. Vaixells a l'horitzó, el destí perdut que ha salpat i no vol tornar. O el gaudi en família des de la costa. Inexplicable com el post i tot plegat:

Die Lebenstuffen. Caspar David Friedrich. <commons.wikipedia.org>

[1] Chronik der Universität. Ernst-Moritz-Arndt-Universität Greifswald [en línia]. [consulta: 18/10/2016] Disponible a: «https://www.uni-greifswald.de/universitaet/geschichte/chronik-der-universitaet/».
[2] An diesen 18 Orten in Deutschland scheint die Sonne am meisten! TRAVELBOOK [en línea]. 17 de Juny de 2016 [consulta: 23.10.2016]. Disponible a: «http://www.travelbook.de/deutschland/sonnenstunden-deutschland-hier-scheint-die-sonne-am-meisten-779699.html».
[3] Fahrradstadt. Wikipedia.de [en línia]. [consulta 30/10/2016] Disponible a: «https://de.wikipedia.org/wiki/Fahrradstadt».
[4] https://www.welt.de/vermischtes/article158949107/Polizei-fasst-den-ersten-Horror-Clown-in-Brandenburg.html
[5] http://www.ostsee-zeitung.de/Extra/Polizei-Report/Aktuelle-Beitraege/Gruselclown-erschreckt-Frau-Makaberer-Trend-erreicht-MV
[6] Deutsche Lebenszufriedenheit steigt. ZEIT ONLINE [en línia]. 18 d'Octubre de 2016 – 16:15 [consulta: 18.10.2016]. Disponible a: «http://www.zeit.de/gesellschaft/zeitgeschehen/2016-10/gluecksatlas-2016-deutschland-studiezufriedenheit-anstieg»

Noves sensacions en 3D

«quin ambient més estrany; crec que hi estaré bé».
I és cert, ella es pensava que es quedaria;
és cert que s'ho va pensar...

Com alguns ja devien saber, fa poc me n'he tornat a anar a Alemanya a passa-hi un temps en els estudis. Satisfet de l'experiència que vaig tenir a Kiel no he baixat de la latitud 54º i aquest cop m'he dirigit cap a Greifswald, al Land de Mecklenburg-Vorpommern (Mecklenburg-Pomerània Occidental o com ho diré d'ara endavant, el Meck-Pomm). I és que quina combinació: al nord i a l'est. Antiga DDR. Crec que diferirà una mica de la imatge que en tenia d'Alemanya associada a l'estimada Tübingen que tant he viscut.
 
I com a tota experiència, sempre hi ha un grapat de primeres sensacions que són les que formen el primer motlle que poc a poc, amb el pas del temps, es va modelant, detallant-se amb formes precises, úniques i curioses. Unes primeres impressions que he pensat que podria compartir. Però per a fer aquest post més entretingut, m'he proposat intentar transmetre aquest grapat de sensacions no només per mitjà de l'escriptura, sinó per tot allò que tinc a l'abast amb l'ajuda dels ordinadors i Internet, i que he sigut capaç d'aplicat en un senzill post d'un blog.
Potser el resultat és un post pretensiós carregat de multimèdia sense solta ni volta (un post amb pinzellades hipsterenques, pel fet de resultar involuntàriament pretensiós), però serà el millor que n'he pogut treure, per a que pugui ser més interactiu i salvar la distància, que potser és l'objectiu de tot plegat. Tot això per a poder afegir-hi proximitat i potser, fins i tot, per intentar que us endinseu tant com sigui possible en la meva pell i saber què és el que sentia o què és el que he notat, en aquests primers dies a Greifswald.
Els qui encara no hagin fet play, feu-ho ara, en el reproductor que teniu a l'inici del post. En principi, aquest havia de ser un post en què la música sonés tota sola, de fons, sense necessitat de fer-hi play. Em vaig trobar, però, que acabava resultant molest, ja que sonava la música sigui on sigui que et trobessis del blog, fins i tot mentre l'editava, i, clar, em tornava boig.
De fet, començarem amb la primera pre-sensació, la primera pregunta què em vaig fer en saber el meu fat. Com s'hi arriba a Greifswald? Doncs com bonament es pugui, sincerament. El camí que vaig trobar més adient va ser anar fins Berlin en avió i allà agafar un autobús que em duia directament al ZOB de Greifwald. (En capítols anteriors, podeu recordar l'experiència que tinc en els viatges intraestatals gaudint de l'extensa xarxa d'autobusos germànica). Això em permet de podeu gaudir una mica en primera persona de la transició cap al Nord. Observar el gradient tot i què només sigui perceptible quan és abrupte. I sí, amics, he trobat la manera de poder-ho compartir. De fer un share d'aquesta transició amb vosaltres (de fet, els més afortunats, van poder-ho gaudir en primícia i en directe!) i així pugueu fer-ne un like (modernitzant el llenguatge adequant-me al multimèdia).

LIVE on #Periscope: Primeres impressions del Meck-Pomm https://t.co/qbI6r2rbLx

— Oriol Sastre Rienitz (@SastReO) 5 d’octubre de 2016

Sota el lema (o com se'n diu actualment: hashtag) #WiFiToLowToPeriscope, aquest vídeo és el tercer intent i que almenys va durar més estona, del viatge cap al Meck-Pomm. La wifi de l'autobús em va fer la punyeta en els dos primers intents resultant vídeos de entre 1 i 2 minuts (que, al cap i a la fi, en aquest món instantani de flaixos i estímuls, alguns de vosaltres no necessiteu gaire més, no?). Malauradament el mòbil no s'aclarava massa en què enfocar, si el vidre de l'autobús o el paisatge de darrera (que jo considero que era més rellevant), tot sota la música d'ambient gentilesa del conductor: «I want to break free». Així que en aquest Periscope (que adverteixo que no tinc la intenció que sigui l'últim) teniu exactament les mateixes imatges, la mateixa impressió, la mateixa novetat que vaig experimentar jo en arribar a Greifswald. De fet, crec que cap al final, aconsegueixo enfocar el perfil de la ciutat, distingint-hi algun dels campanars (vora el minut 6:30). Incís per a qui els resulta nou el concepte del Periscope. Ve a ser una xarxa social, on s'hi retransmetes vídeos en directe. És a dir, jo vaig gravant, ho comparteixo per aquesta xarxa social i qualsevol persona al món pot veure el vídeo en directe. O el que és al revés, si pica la curiositat, pots entrar a Persicope i veure el vídeo d'alguna altra persona del món i veure què fa, que considera especial per compartir. Pot ser avorrit, pot ser interessant. Com totes les xarxes socials.
Com és pot deduir pel vídeo, amb bons dons de detectiu, arribava en un temps ennuvolat, i a falta d'apreciació, evidencio que plujós. Però no pluja de paraigües, no. De fet, ni me l'he endut. Sinó aquella pluja fina, ploranera, que sura en l'atmosfera i es mou en horitzontal i que és impossible de cobrir-se'n. Amb vent acompanyat. I si feia vent.. uns 50-60km/h durant els dos primers dies. Però al tercer dia es féu la llum! Sí, us deixo en primícia la fotografia que vaig poder fer de la primera evidència solar que vaig tenir des que vaig arribar a la pintoresca Greifswald.

El sol! Territori evident del Hansa Rostock

Però això no m'aturava per descobrir ni que sigui els voltants immediats del lloc on visc. Veureu, jo estic situat als afores de Greifswald. Zona amb molts blocs de pisos residencials, d'unes 5 plantes, amb molt parcs, jardins i algun que altre supermercat escampat. I també edificis vells, monuments de museu testimonis de la DDR. Un exemple seria el poliesportiu que tinc al costat, brut vell, ple de grafitis, amb el que semblen vidres a punts de ser trencats per pedrades, que jo em creia abandonat i que no, està en actiu. Certament difereix de Kiel.
I per poder-me fer Greifswald una mica més meva, necessitava conèixer-la. Passejar-m'hi, perdre-m'hi prudentment, descobrint els racons que no surten el mapa. I tinc la tècnica més eficaç i amena que tinc per a dur-ho a terme, i és gràcies al Geocaching (alguna cosa ja n'haureu sentit a parlar d'aquesta pràctica). Els Alemanys, com en qualsevol pràctica que es dugui a terme al món, ells també la practiquen, i en multitud. I el Geocaching no se n'escapa ni molt menys. Greifswald n'és rica i això no m'impedia que dos dies més tard ja trobés el primer tresor al Meck-Pomm. Canviant el xip, ja que l'estil alemany és molt particular al que he viscut a la resta d'Europa i necessita una mica d'adaptació en la manera de pensar.

Am Stadpark
A cache by: M.D.M.A.85	Hidden: 19/07/2016
Difficulty:	Size: (micro)
Terrain:

Ara bé, diré mentida si tot el que anava vivint al transcurs de les primeres 48 hores eren coses noves. I és que de fet, poc a poc, vaig començar a tenir més sensació de déjà-vu que no pas d'inexperiència. Sobretot se'm va fer clar en arribar al mateix Supermercat i instintivament, per mecanisme de memòria corporal, dirigir-me a comprar les mateixes marques. I en tornar a l'habitació i reorganitzar la nevera amb el mateix criteri. Omplir els armaris de la mateixa manera. Ordenar les coses seguint la mateixa sistemàtica inherent. Fer el llit mecànicament al llevar-me (necessito crear una bona imatge per a la família perquè no es preocupin). Un seguit de moviments i accions que poc a poc em tornaren a Kiel. Però a Greifswald.
Hi ha, però, un vell amic amb qui m'he pogut retrobar aquí a Greifswald, i m'ha fet molta il·lusió. No ha canviat en aquest any que he estat fora. Segueix igual de carismàtic i místic que abans. Ja l'he anat a veure. El Mar Bàltic. El mar de l'Est. Un mar d'argent.
Estic acabant d'escriure aquest post tot just 5 dies després d'haver arribat (vaig començar a escriure l'endemà d'arribar-hi) i ja començo a tenir la sensació que estic contaminat d'aquella inexperiència innocent. Ja he començat les classes, ja he aconseguit una bicicleta, ja tinc el mateix número de telèfon alemany que abans. Les primeres sensacions sembla que s'hagin esvaït. Tinc aquest post per recordar-les. Però sé que no. 5 dies. 2 anys. Només cal fer el càlcul (sabeu? M'he deixat la calculadora. Qui ho diria que venia amb la mentalitat d'estudiar matemàtiques, no?).
Però no podia acabar aquest post sense afegir-hi un últim gadget, potser el més innovador de tots. Mai vist abans en un blog, fins i tot, interactiu per a vosaltres! Es diu... la secció de comentaris! Hi podeu deixar la vostra, fer sentir la vostra veu, i amb un sol click aquest missatge s'afageix al post i també ho puc llegir jo! :O Què teniu a dir-me vosaltres? ;)

I, al fons, ja s'eleven les plaques d'acer a les grues de les drassanes!
Darrera, al Bàltic, brillant com fanals,
meduses que entren en aigües internacionals.

Kiel com no l'havies vist mai abans!

Aquest és un post on potser dono per conclòs el capítol que ha sigut Kiel, l'etapa on es trobava ara el blog; i és com si heu anat seguint el blog al llarg de la seva vida, o ni que sigui esporàdicament, tot i ser un calaix de Sastre on em dono l'excusa de parlar de tot, hi ha hagut períodes on el blog anava enfocat a temes més concrets.

Doncs Kiel potser s'acaba aquí, van ser 11 mesos i 10 dies (hi ha cops que es diu que marxes 1 any d'Erasmus i resulta que només són 9 mesos) i han sigut moltes coses. I ho acabo avui, 3 mesos després de tornar, perquè una etapa com aquesta no acaba el dia que arribes de nou a casa. Hi ha un període d'adaptació. Exemple. Les notes de Kiel no em van arriba fins a inicis de Novembre. La meva ment segui allà, a veure quan em podria matricular a la UAB d'una vegada per totes (i per última vegada?).

Però anem al post. Us proposo un viatge, turisme 2.1.

Quan algú torna de vacances tremolem quan ens els trobem per primer cop, perquè després del «Eiiii, què tal?» i de les anècdotes més divertides, ve el «t'haig d'ensenyar les fotos!», i tremolem. Treuen l'ordinador i veiem la carpeta ''vacances'' i entre parèntesi (2350), i penses «ara m'haig de mirar 2 mil i pico fotos? :S», però fas un somriure dissimulat. I és que moltes fotos no saps de què van, ni d'on són; a veure, són maques i interessants, però les has d'anar passant a 1 foto/segon perquè sinó ens hi estaríem 2 hores i acaba cansant; i és un problema que acabi cansant, perquè cap al final també hi ha fotos maques, però ja no hi ha ganes, ni pel qui les mira ni pel qui les ensenya. I és un pena.

Doncs jo he tornat d'una època de 11 mesos.... i he fet moltes fotos :)

No! No tanquis la pestanya! No pretenc fer una presentació de diapositives de 2 hores.

Comentava el turisme 2.1. Tots hem fet turisme 2.0, que es tracta d'estar ben còmode al sofà de casa i connectar el google earth o el street viewer i passejar per l'estranger. Es reconeixen molts llocs i pot ser interessant. Doncs anirem una mica més enllà.

Quan comento que he estat a Kiel, em podria esperar les preguntes «I què tal és?» «T'ha agradat?» «És maco?», però no. La pregunta que se'm fa és: «I on és això?». Això ho vaig comentar aquí.

Però, podem fer turisme 2.0 per Kiel? No! Kiel no té Street Viewer (això passa al s. XXI?) i les imatge del google Earth són antigues. Així que, com podem saber com és Kiel des de casa? Mirant, les més de 3000 fotos que ha fet l'Oriol? Nooo! Seria molt avorrit, ho reconec. Proposo una alternativa.

El que us poso a l'abast és una visita a Kiel selfservice com mai l'havies vist abans! Pots visitar els racons que TU vulguis, des d'una perspectiva objectiva, per anar descobrint com és Kiel. Però no només els llocs més turístics o d'interès. Quan un viu en un lloc va descobrint racons secrets que tenen un encant únic i que o bé te'ls ensenyen, o bé necessites temps per trobar. Doncs jo he trobat alguns d'aquests racons i quan portava la càmera n'intentava captar ni que sigui alguna instantània que m'ajudin a evocar el record que porto dins meu. Doncs aquests racons els podreu veure si voleu.

Però clar, veureu un munt de fotos, algunes de curioses i podríeu pensar «però això, on és?». Aquí ve la gràcia del post, i és que sabreu el lloc exacte d'on he fet l'ha fotografia, en molts casos, amb perillosa precisió trencant els estàndards de la protecció de dades personal. El Google Earth és molt precís i s'ha de dir que jo tinc molta habilitat per llegir mapes i imatges aèries.

Ja aneu veient per on van els trets?

Anem al gra, descarregant-te aquest fitxer: Mapa fotogràfic

Ja sabeu que qualsevol error o incidència me la feu notar i ho arreglaré tan ràpid com pugui :)

Mapa fotogràfic de Kiel i voltants

Són uns 30MB (res extraordinàriament pesat; i .kmz en contra de la meva voluntat) per obre-ho amb el Google Earth! I voi-là, se't carrega el Mapa fotogràfic de Kiel i voltants. Un recull de fotos georeferenciades que et permet visualitzar els racons de Kiel que vulguis i permet apropar-se des d'un punt de vista més personal a la capital de Schleswig-Holstein. I és que m'he encarregat de incloure-hi molt llocs.

Per exemple, de fora de Kiel:

- Hamburg (dues visites)

- Bremen (dues visites)

- Oberfranken (Bayern)

- Viatge fins a Tübingen (inclòs fotos del viatge en carretera ja comentat a la crònica i de Frankfurt)

Dins de Schleswig-Holstein:

- Plön

- Lübeck¹

- Eutin

- Malente

- Hohwacht i la costa del Bàltic

- Eckenförde¹

- Flensburg¹

- Hussum

- Skt. Peter-Ording

- Schlewig (i Haithabu, poblat víking)

- Puttgarden (illa de Fehrman) i Rødbyhavn (el Rubí de Dinamarca!)

(1. Moltes fotografies no han estat incloses ja que ja no recordava en quin carrer ni on les havia fetes. Són llocs molt macos però, i és una pena, a falta de precisió he pensat que no les inclouria).

I a Kiel, cal destacar els llocs:

- Jardí Botànic

- Vistes des de casa meva cap a la uni.

- Schrevenpark

- El fiord

- Heikendorf (no és Kiel)

- Passeig pel NOK

- Altenholz

- Suchsdorf

- Schilksee

- Kronshagen (no és Kiel)

- Mettenhof

- Russe

- La via abandonada de tren (trobeu-la ;) )

- Bosc de Düstenbrook

- Fotos de tardor al bosc dels animals (Tannenberg)

- El Wik

....

I la tira!!

Hi ha barrejades fotos de dies diferents, fotos iguals però amb alguna modificació, imatges de tardor, primavera, estiu i hivern, neu i sol, pluja i núvols, bosc i edificis, monuments i façanes qualsevols... Moltes fotos des de la finestra de casa meva (ara podreu saber amb precisió on vivia). En algunes fotos hi surto jo (a veure si em trobes!).

En zones amb moltes fotos acumulades pensareu que no val la pena apropar-s'hi. No! Les he col·locades minuciosament 1 a 1 i, per tant, cada foto està col·locada des de l'angle correcte al que s'hi representa.

Així que passeja't, i busca els bonus. Ja saps a quina distància del Pol Nord estic? Has vist les fotos des de dalt del Bioturm (facultat)? I la bústia geocache? On es va fer el mercat de nadal? Ha nevat a Lübeck? Què és la distància entre els genolls de l'estàtua de Bremen? Té port Hamburg? Has trobat el búnquer de Kiel? Has descobert l'estació de tren abandonada? Ja saps on vivia en Thomas Mann? On és el Staffelberg? Les marques de bala de la segona guerra mundial a l'ajuntament de Kiel? Si és que això és més difícil que el superquèdelaquinzena!

Comenta la teva foto preferida als comentaris, o pregunta qualsevol cosa què et passi pel cap (què és lo de la foto, on és això, què hi ha allà... el que sigui!), explica si ja has visitat algun dels llocs que he fotografiat, el que sigui ;) 

A més, també volia compartir un altre aspecte que he descobert mentre elaborava la georeferenciació de les fotografies. El Google Earth té la opció de posar edificis en 3D i he vist que a Kiel també n'hi ha, sobretot el que seria la universitat. És increïble com de bé estan fets alguns edificis i posant-me a nivell de terra, a la Mensa I, entre l'Audimax i el Hochhaus... Déjà vu's. Llàstima que no tingui moltes fotografies d'aquesta zona per a que poguessiu contrastar-ho :/

Esplanada de la Mensa I (ajuntament al fons!)

Mentida, he trobat dos exemples! ^^

Falta el semàfor... :S

I el millor

Quin és real i quin no? :O

Ara ja sabeu on és Kiel, com és Kiel i què veure-hi a Kiel. Un desconegut que amaga encant, i això ens fa passar, que qualsevol racó del món n'amaga, d'encant. I, sí que és guay anar a Madagascar i Oman i a la Guayana, però... ja heu anat al congost de Mont-Rebei? Quan fa que no heu caminat per Montserrat? Ja has visitat tots els racons romans de Tarragona? Has anat cap a França passant per Portbou? Saps que el primer europeu és de Talteüll? Has anat mai al delta de l'Ebre? Casa nostra és plena de indrets preciosos a l'abast de la mà que cal descobrir!

This post is not available in your country

Després de descobrir que els meus dies a Kiel caduquen abans que la llet, i que per tant, podria comprar totes les reserves de llet necessàries i no haver de tornar a anar al supermercat a buscar tetra-bricks perquè els Cornflakes sense res estan bé però no cada matí, me n'he adonat que potser seria hora de presentar-vos alguns dels amics que he anat fent a Kiel.

Bé, ja sabem que torno abans del 13.09, per cert, dia en què vaig arribar a Kiel. Aquesta llet celebra l'efemèride caducant-se, gràcies.

Tanmateix, m'he endut una sorpresa que ho dificulta una mica. Amb el post escrit amb gent de veritat, tot just publicar-lo m'ha arribat un missatge no automàtic d'un funcionari de l'estat, que s'ha presentat com a Hans Schliecker i que ha sigut molt cordial amb la meva persona, responsable de revisar les noves entrades de la xarxa que contenen dades de tercers. M'ha informat, adreçant-se'm com a molt geehrte Herr/Frau Sastre Rienitz (aquí a Schleswig-Holstein, a diferència del que em podia imaginar, el nom Oriol no és d'allò més freqüent i sovint no saben a qui o a què s'adrecen), amb paraules intimidatòries (remarcar que en la llengua germànica, una paraula és qualificada com a intimidatòria, no pas pel to o significat que confereix, sinó pel seu nombre de lletres: seguint aquesta pauta doncs, Todesstrafe intimida menys que Kurzstreckenfahrkarten) que malauradament, seguint la normativa vigent en la llei de protecció de dades (la mateixa, tot i que en un altre article, que m'impedeix escoltar qualsevol cançó pel youtube), des d'un servidor alemany no podia pas compartir la informació que proporcionava en el post. Bé, resulta que només us volia compartir el nom d'aquesta gent i d'on eren, però per evitar mal majors, he intentat ser una mica més creatiu amb el post d'avui (bé, del mes, o quasi del trimestre), sense desviar-me de la intenció inicial.

Primer de tot us vull presentar a na Sommereiche. Em va costar trobar una persona com aquesta, però veient que tothom a Kiel anava acompanyat d'una, finalment, per internet, en una pàgina de contactes vam coincidir, ens vam posar d'acord i vam quedar. I no em va costar gaire pel bon estat en que estava.

Llàtima del senyal, sinó na Sommereiche i jo hauríem fet la tarda més entretinguda

Sí, aquesta bicicleta tan maca m'ha estat acompanyat arreu de Kiel des d'aleshores. Amb 7 marxes i frens funcionals no demanava pas més, i ha sigut còmplice dels meus retards a les classes de les 08:00h del matí i m'ha consolat en els viatges a la biblioteca per refugiar-me del sol radiant per a estudiar per l'examen de la setmana vinent (ja que m'escric, m'intentaré tot i que impossible, fer tant bon estudiant com el bo d'en Stringer Bell). Fins i tot, després que els núvols de Maig s'escampessin, hem anat junts a fer una escapada pel NOK (Nord-Ostsee-Kanal), tornant pels camps de gramínies de l'interior. Una mescla molt bonica d'herba i aigua onejada pel vent, veient passant els enormes vaixells de mercaderies que diàriament volen arribar al Mar Bàltic venint del del Nord, i viceversa. Embarcacions que destaquen exageradament per la proximitat en la terra, com quan entràvem en una classe de parvularis i intentàvem no trepitjar a ningú mentre tots ens miren astorats.

I això em recorda al primer post que vaig escriure quan vaig venir a Kiel (tranquils, avui no és dia de posar-nos nostàlgics) i parlava de la influència de la bicicleta a Kiel. I considero que el fet més determinant és la consciència que el ciclista també circula per la carretera. Els cotxes saben que hi ha ciclistes, són un sistema de transport més. Un company, real, del qual el molt amable Hans Schliecker me n'impedeix donar més dades, m'ha comentat que a Kiel, la bicicleta representa el 20% dels sistemes de transport! Comparat amb un 5% a la ciutat natal d'aquest company que m'ha informat (i que no m'extranyaria que els valors siguin semblants en les nostrats ciutats). Doncs bé, anant per Kiel el conductor quan ha de girar a la dreta, mirar el retrovisor per veure si hi ha algun ciclista; quan hi ha un carril bici, el conductor no l'invadeix pas, i si no hi és, la distància d'1,5 metres reglamentària és real. Sí amics! Els 1,5 metres existeixen! No cal anar colze a colze amb els retrovisors dels cotxes rivals que t'avancen pels carrers de Sant Cugat (o de la teva ciutat més propera). I és la consciència i no la densitat de bicicletes els factor determinant que diferencia la cultura de la bicicleta (i no em refereixo a Kiel concretament, sinó a totes aquelles ciutat, regions i països famoses i admirades per la promoció de la bicicleta).

Un altre bon amic que us volia presentar, el qual també vaig conèixer tard, i renoi, com m'ha ajudat i quan li dec, és en Réveiller. D'origen francès, ell hi és cada matí per donar-me energia.La veritat és que al primer semestre em vaig fer amic d'un parell de passarells que resultava que eren uns inpresentables, ràpidament solubles i anaven d'un pal però tenien un gust amarg i dolent. Al principi pensava que m'hi acostumaria, però hi ha coses amb les que no s'hi juga, i quan vaig trobar-me amb en Réveiller ja no podia fer marxa enrere.

Majestuós

I és que llevar-se pel matí, despentinat, ulls clucs i seguir l'aroma del cafè a la cuina és una rutina que costa molt de trencar. Més que una rutina, un costum, que son més bonic i menys apàtic. Que a veure, en Réveiller no és home de costums tancades, si ets més de te i herbes, o com als alemanys els agrada etiquetar tot, més de BioHerbes, doncs en Réveiller també et pot ajudar. A veure, que els més excèntrics no se m'enfadin, no estic en contra dels productes biològics, per exemple, la diferència en els ous és remarcable. Però és que aquí és una mica massa, l'ús en el màrqueting és més que evident i la mentalitat que em sembla veure és que la gent ja està satisfeta de si mateixa contribuint en fer un món millor, o és creuen més sans, pel fet de comprar tot allò que estigui etiquetat com a BioXXX. BioAigua, BioCereals, BioTortillas-Chips (sense DNA aparentment...). I això us ho un BioEstudiant, certa ironia. Però això no és culpa de l'amic del qual ens n'estàvem ocupant. Amb en Réveiller, entre converses de cafè i escrivint posts, ens en riem de tots, del mort i de qui el vetlla.

I finalment també us volia presentar a la meva mascota (sí, tinc mascota a Kiel!) i es tracta de l'Ombra d'en Carlitos (el nom, amb el consentiment del seu cèlebre propietari, és en memòria d'en Carlitos, peixa, o peix femella per als políticament correctes, que va canviar els cànons de la ictiologia moderna desafiant qualsevol taxa d'esperança de vida). S'ha de dir que en Hans Schliecker, mantenint la formalitat i la professionalitat, s'ha mostrat una mica reticent en compartir a la xarxa les dades sense el consentiment escrit de l'Ombra d'en Carlitos. Sorprès, tractant-se d'un animal, m'he volgut informar de com podria proporcions aquesta autorització. M'ha parlat de precedents força comuns, com gossos o gats, que amb una marca de la petjada en tenien prou. En cas de rèptils i amfibis el procediment és semblant, però adaptant-se a llurs respectius teixits. Ara bé, el cas dels peixos és més complex per la diferència d'hàbitat que habitem, però també s'omplen formularis amb aquests organismes. Ara bé, quan li he parlat de l'estat de salut de l'Ombra d'en Carlitos i la seva preocupant visibilitat dels ossos i òrgans interns, m'ha permès almenys poder compartir amb vosaltres la meva relació amb ell sense autorització per escrita, però tot i així ha creat una fitxa amb les seva informació (nom, edat, pes, signe del zodíac, espècie, alçada...) que serà emmagatzemada en la base de dades nacional per a la seva pertinent consulta en cas de vulnerar els seus drets i haver d'emprendre accions legals. Al comentar-li el nom l'ha escrit com a “Ombra dßen Carlitos”. Espero que l'error tipogràfic no em suposi cap maldecap en un futur, però per sort el nom no portava accents, sinó hagués semblant un fitxer .jpg passat a .txt, el seu nom.

Li agrada que el posi cap per avall, encara que es maregi. Com peix a l'aigua

Com molts us podeu imaginar, és la mascota ideal. Si el peix de per si ja és... avurridot, amb l'Ombra d'en Carlitos m'ha tocat el gros. Ni caga, ni menja, ni fa soroll... És com una planta que no cal ni regar, i de nit no cal que la tregui per la finestra. Són els perks de la biologia (notar l'anglicanisme i no confondre'l amb “perca”, també un peix).

Doncs bé, potser és un post del que en surts com n'has entrat (exculpo el servicial Hans Schliecker d'aquest aspecte ja que ell només es dedica a fer la seva feina), sense res de nou, sense codis secrets ni preguntes ni fotos extres, però pel qui no se n'hagi adonat, aquesta etapa del blog que és Kiel, bé, i el blog en general, no tracta de què faig, ja que les coses les puc fer aquí i allà amb tal i qual, i no és tan interessant i repetitiu, sinó de què en penso, ja que a Kiel i de Kiel només hi puc reflexionar amb frescor un cop, i aquest aspecte el considero més únic i interessant. A més, que passar l'estona és necessari i bonic.

Carreteres d'Alemanya i Crònica d'una cursa familiar

Ja feia un temps que no escrivia al bloc, i era sobretot per manca d'idees. Suposo que al ja estar assumint la normalitat de viure a Kiel, no hi ha tantes coses que trobi remarcables de seguida, i, s'ha de dir, hi ha feina de la universitat que m'ocupa més el temps que abans.

Però alguna cosa se m'ha acudit.

Resulta que ja porto temps assumint que el meu mòbil fa fotografies dolentes, amb baixa resolució, però mai m'ha importat ja que sempre que he anat a algun lloc m'enduia la meva càmera de fer fotos i no he hagut de tirar mai de mòbil. Només per a fer panorames. El que sí que té, el mòbil, és que em permet fer fotos georeferenciades amb l'ajut del GPS.

Doncs bé, l'altre dia vaig anar fins a Tübingen des de Kiel, en autobús. Un es podria pensar que al ser un viatge des d'Alemanya fins a Alemanya, doncs mira, no deu ser gaire llarg. Doncs mira, el viatge que vaig fer en autobús, passant per: Kiel, Hamburg, Bremen, Osnabrück, Münster, Dortmund, Frankfurt, Heidelberg, Heilbronn,Stuttgart (Flughafen) i Tübingen; fa un total de 951km! Doncs, ja tenia el dijous ben ocupat :) Fent transbord a Bremen, ja que no hi ha via directe Kiel-Tübingen, i ben còmode a l'autobús.

No he viatjat molt en llarga distància en autobús en general, però s'ha de dir que aquí a Alemanya està força bé. Seients còmodes, amb espai, Wi-fi, lavabo. Només faltaria que ens servissin el menjar! Bé, tot plegat semblant a un vol low-cost sense haver de ser 1 hora i mitja abans a la parada. Amb 15 minuts per assegurar el tret ja en tens prou.

Amb aquest viatge, doncs, tenia l'oportunitat, sempre i quan no estigués dormint, de veure'm el país de nord a sud i poder apreciar una mica el canvi. I aquí torna a entrar en joc el meu mòbil. El que podia fer, era de tant en tant, si m'ho semblava, anar fent fotos del paisatge, i com que les fotografies podies ser referenciades, doncs podria veure des d'on les he fet exactament. Que bé!

Així que agafo el mòbil, vaig a paràmetres, activo GPS i veig una altra cosa, qualitat. Com? M'ho miro bé i resulta que tenia la qualitat posada al mínim! No m'estranya que el mòbil fes fotos tant dolentes! Renoi, vivia enganyat. Ho he posat al màxim, ja que tampoc és la càmera que faig servir sempre, i ara he passat de fer fotos dolentes, a fer fotos no-tant-dolentes-sinó-més-acceptables.

Així doncs, aquí teniu un seguit de fotografies fetes des de l'autopista ordenades de nord a sud, i així amb una mica de sort s'aprecia ni que i sigui poc el canvi gradual en el paisatge.

I sinó pren't-ho com el racó que mai haguessis vist d'Alemanya: el paisatge des de l'autopista.

Dos dies més tard havia de tornar cap a Kiel, un altre cop en autobús. La meva família tornava també el mateix dia, però ells en direcció oposada, cap a Sant Cugat. Doncs bé, resulta que els viatges van durar més o menys el mateix! Qui ho havia de dir?

La sorpresa, però, me la vaig endur al dia següent, cap mirant la secció esportiva d'un diari online independent veig la següent crònica!

Dissabte 19 d'Abril de 2015 vam ser espectadors d'una cursa aferrissada entre Oriol i Família. La peculiaritat, però, era que, tot i compartir punt d'origen, Tübingen, la cursa allunyava els dos equips en direccions oposades, tenint com a destí cadascú casa seva, sent per l'equip Oriol el destí, Kiel, i per l'equip Família, Sant Cugat.

L'inici va ser clau per a l'equip Oriol. Oriol es va endur la pole-position i sortia en primera posició. A les 06:30 del matí ja estava a la línia de sortida, a l'estació d'autobusos de Tübingen escalfant motors, i, arribat el moment precís, de forma puntual, va accelerar per començar a agafar el primer avantatge respecte l'equip Família. Mentre Oriol estava arribant a l'aeroport de Stuttgart, cap a les 07:00, l'equip família ni tant sols havia esmorzat. La cursa pintava planera per a Oriol. A l'aeroport va fer parada tècnica, però l'equip de mecànics als boxes va ser molt eficient i a les 07:10 ja havia canviat d'autobús, com estava acordat en el bitllet, i ja estava movent-se en direcció Frankfurt.

Mentre Oriol s'aturava a Heidelberg, l'equip Família s'anava traient la son de les orelles, esmorzava amb calma, i no era fins que Oriol passava per Heilbronn que l'equip Família no sortia de casa, cap a les 09:00. Oriol portava unes voltes de avantatge, havia passat pel costat de l'estadi del Hoffenheim, i semblava que la cursa tenia un clar favorit. Ara bé, tot no feia més que començar.

Aleshores Oriol encarava el tram més decisiu per part seva a la cursa. S'apropava a Frankfurt i havia de canviar de monoplaça. Sembla ser que el vehicle no suporta viatges directes entre Tübingen i Kiel, i Oriol es veia forçat a abandonar el seu autobús i buscar-ne un de nou que el portés al seu destí. A les 10:18 arribava a Frankfurt i baixava de l'autobús. L'equip família estava per feina i no hi havia comunicacions entre els equips. Les estratègies es mantenien secretes.

Fins a les 12:05 no sortia el següent autobús així que, sense dependre d'ell mateix, l'equip Oriol no podia fer res més que prendre's un cafè, gaudir de Frankfurt, del Mainhattan europeu (o Bankfurt, qui ho prefereixi), gaudir dels edificis alts, i capturar les escenes en fotografies. En resum, fer el turista per la capital econòmica europea (així ho avala una escultura amb un € ben gran).

S'apropava les 12:05, l'equip Família havia aconseguit retallar distàncies durant aquelles dues hores, i l'autobús de l'equip Oriol no arribava. Cada minut que passava eren quilòmetres que guanyava l'equip Família. L'Oriol es començava a impacientar ja que l'avantatge que li donava la pole-position s'anava esvaint a cada segon. Finalment, amb 10 minuts de retard (12:16) arribava el F098 direcció Kiel. L'equip Oriol tornava a entrar a la cursa, i amb força.

Primer va parar a Gießen (13:16). Ara bé, l'equip Família es trobava amb un contra-temps. Havien de parar a dinar a Besançon a les 13:56 i mentre l'equip Oriol menjava plàcidament amb l'autobús en marxa i permetent-se una becaina re-vitalitzadora, l'equip família es veia obligat a aturar el vehicle. L'equip Oriol semblava que agafava avantatge de nou.

A les 14:23 l'Oriol passava per Vèncer i a les 15:45 ja havia arribat a Dortmund. En aquell mateix moment, a les 15:46, l'equip es trobava a Burg en Brese, a prop de Lyon, segons aclarien.

Aleshores semblava que no hi hagués res més a fer que no fos deixar passar l'estona, tots dos equips amb els motors en marxa, i a les 16:00 tots dos es permetien una treva per centrar l'atenció en el partit del Barça. Patint, patint vam guanyar el València 2-0. 3 punts. L'equip Família ja es trobava al sud de Lyon (16:25), i l'equip Oriol sortia de Münster (16:51).

Aleshores cadascú patia una avaria tècnica inesperada. L'equip Família es va endur la sorpresa quan de sobte es va encendre el llum de l'oli! Corrents a comprar-ne i a posar-lo, que cada minut era un quilòmetre que s'avançava l'equip Oriol. L'equip Oriol, però, no cantava victòria ja que minuts més tard informaven que havien de parar fora del previst per a posar benzina a l'autobús. 10 minuts amb els quals hi comptava i que no podia aprofitar. Almenys una mica d'aire fresc i l'oportunitat d'estirar una mica les cames.

A les 19:42 Oriol sortia de Bremen i l'equip Família, a les 19:49 es trobava al sud de Montpellier. Tots dos s'apropaven perillosament a les seves destinacions. No hi havia favorit clar, tot i que s'ha de dir, l'avantatge seguia per l'equip Oriol, però tal i com estava retallant l'equip Família, qualsevol podia esperar una sorpresa.

En aquell moment arribaven tots dos equips a punts clau de referència. L'equip Oriol entrava a les 20:48 a Hamburg, mentre que a les 20:54 l'equip Família passava per prop de Perpinyà. A l'equip Oriol li va costar sortir d'Hamburg i no va agafar la via directe per anar a Kiel. A les 21:37 l'equip família ja passava per la Porta Catalana i a les 21:41 l'equip Oriol es trobava a l'oest de Lübeck. Els uns ja estaven a Catalunya i l'altre ja estava a Schleswig-Holstein, cadascú corria en terreny conegut i premien ben fort l'accelerador. L'esprint final i l'equip família retallava distància a un ritme vertiginós. Es notava cert nerviosisme en l'equip Oriol. El trajecte fins a Kiel es feia curt, per carreteres més secundàries, però quan l'equip Oriol feia l'avís que li quedaven 11km (en línia recta) fins a Kiel (parada d'autobusos, no pas casa!), a l'equip Família li'n quedaven 86 per carretera (aquests, sí, fins a casa).

Ara bé, a les 22:16 ja entrava al Landkreis Kiel, i a les 22:33 ja havia arribat a Kiel i havia baixat de l'autobús. Quedava, però, arribar a casa, això volia dia caminar fins a la parada de bus urbà i esperar el primer que passés, un dissabte al vespre.

13 minuts més tard arribava l'autobús i mentre hi pujava, l'equip Família passava per Polinyà. L'equip Oriol tenia la victòria a tocar, molt soferta, però es començava a veure com a favorit clar.

Sense trànsit pels carrers, esbufegant però ple de joia, a les 23:06 Oriol arribava a casa a Kiel, després de 16 hores i 36 minuts de viatge, i es coronava victoriós de la cursa. La pole-position certament havia sigut clau, i tot i que l'equip Família s'havia esforçat i havia intentat retallar el desavantatge amb què començaven, els esforços no havien sigut suficients. L'equip Família arribava a les 23:09, tres minuts més tard...

Sí, vaig guanyar, però pels pèls! Jo em pensava que tenia la victòria assegurada, però no diguis blat.

En aquest post “fotogràfic” hi afegeixo un al·licient, però de dificultat mitja-alta. Resulta que si em sabeu dir el nom del poble/ciutat de la 5ena fotografia, tindreu com a regal les poques fotografies que vaig fer de Frankfurt, el Mainhattan europeu. S'ha de dir que és una sensació diferent la que és Frankfurt. Capital del capital europeu. Si fins i tot tenen una estàtua d'un € ben gran.

A veure, si no trobeu la solució, no us entristiu! Aquestes fotos no cauran a l'oblit ni us seran pas privades. Totes aquelles fotos que he fet, les que us he ofert i les que no, les que heu desxifrat dels posts o les que no ho heu aconseguit, totes elles, seran accessibles en un post-sorpresa quan acabi l'estada a Kiel. Així que si no les veus avui, no et preocupis, que si realment hi tens interès, les veuràs molt aviat.

Ciutat:
En minúscules.