Quan un arriba i va a viure un lloc diferent, a les beceroles del que ha de ser l’aprenentatge del nou escenari, tot són sorpreses i novetats. Un barri a escrutar, carrers a descobrir on duen, cases pintoresques, monuments desconeguts. Mica en mica, aconseguim fer un esbòs del que ha de ser un primer mapa de l’entorn i és aleshores quan ja podem començar a desvelar els secrets que s’amaguen pels diversos racons. Llegendes i testimonis d’un passat impregnat per les voreres i parets de totes les cases. I un no és mai capaç d’arribar a imaginar-se fins a quin punt ens interpel·len aquests episodis.
Avui jo volia compartir amb vosaltres alguns dels secrets i detalls que més m’han arribat a cridar l’atenció des que sóc a Greifswald, el bosc dels grius.
Volia començar amb aquesta estrella roja, l’emblemàtica i icònica estrella comunista. Recordem que Greifswald es troba en territori de l’antiga DDR. És una estrella que corona el sepulcre principal del cementiri soviètic que es troba ben bé al marge del casc antic de la ciutat, on hi ha enterrats 24 soldats soviètics que van morir l’Abril de 1945.
És un cementiri no massa gran, d’uns 240m2 (60x40), just a l’altra banda del Wall, (la fossa que envoltava el mur que encerclava la ciutat) i queda una mica deslocalitzat, com si estigués fora de lloc, al costat d’un carrer transitat, davant d’un institut. El fullatge dels arbres amaga i camufla el que s’amaga allà dintre.
Certament, és un vestigi que en veure’l per primera vegada em va sorprendre força, però el passat comunista a Greifswald no és que sigui un secret massa ben guardat.
Dins del simbolisme, és un cementiri que actua una mica com un mirall on hi veus una ciutat antiga reflectida. I és encara més místic quan està cobert de neu. Com si realment ens transportéssim per un instant en un poble rus. És, però, un cementiri molt petit.
Sabeu, però, què és el que és realment peculiar d’aquest lloc i quin és el secret que volia compartir-vos? Que els 24 soldats morts, incloent qui està enterrat al sepulcre principal coronat per l’estrella roja en qüestió són de... dones! I de fet, és d’un dels batallons més reconeguts que van combatre durant la segona guerra mundial. A l’epitafi s’hi llegeix el següent:
Recercant una mica per internet he intentat informar-me i he descobert que Lídia Kosmodemyanskaya va ser una partisana soviètica que rebé el títol d’Heroïna de la Unió Soviètica. Una de les màrtirs més reverenciades de la URSS, i és enterrada a Greifswald. Segurament la soldat més il·lustre d’aquest batalló, que ara, discretament, passant desapercebut, descansa en una petita parcel·la al centre d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic (més imatges d’aquest cementiri soviètic: aquí i aquí).
El segon secret que volia compartir amb vosaltres, i aquí, creieu-me, la història ens sorprendrà més, és el d’un dels molts Stolpersteine que hi ha per la ciutat.
Pels qui encara no sapigueu què són els Stolperstein (traduït de l’alemany significaria llamborda que fa ensopegar) són uns petits monuments situats a la vorera davant l’última residència de víctimes del nazisme, abans del seu arrest i deportació.
Són uns petits monuments creats per un artista Alemany (Gunter Deming) i és per això que a Alemanya n’hi ha a quasi totes les ciutats. Ara bé, també n’hi ha per altres països d’Europa, entre ells alguns pels Països Catalans, i el més passat van ressorgir noves iniciatives per col·locar-ne, per exemple, a Sabadell (enllaç a notícia: aquí).
Doncs bé, hi ha un d’aquests Stolperstein que em va cridar especialment l’atenció quan, casualment, vaig topar amb ell. De tant en tant, quan passo per la ciutat, me’ls llegeixo. I, com podeu veure a la imatge, m’enduc la sorpresa que la persona recordada en aquest cas es diu Jordi! Jordi? No m’ho acabava de creure. No Georg o Jörg o alguna traducció germànica equivalent. No, no. Jordi. J-O-R-D-I.
L’internet és immens, ho sabem, i en arribar a casa vaig provar de buscar alguna cosa. A la Wikipedia hi ha una llista amb els diversos Stolpersteine que hi ha a Greifswald, i efectivament, allí sortia el que m’havia topat per la ciutat.
El text del Stolperstein diu el següent: «Hier forschte // DR. JORDI F. KAUFMANN // Jg. 1909 // Flucht 1933 // Dänemark / Italien // Verhaftet 1937 // 'Rassenschande' // Flucht 1939 Litauen von Deutschen erschossen 1941 » que vindria a dir: «Aquí va fer recerca Dr. Jordi F. Kaufmann // Nascut 1909 // Fugit el 1933 cap a Dinamarca / Itàlia. Detingut el 1937 per "vergonya racial" // Fugit 1939 a Dinamarca, afusellat pels Alemanys el 1941».
Jordi F. Kaufmann, un nom ben català amb cognom Alemany. Al seu un investigador de la universitat de Greifswald, ja podria ben ser que fos algú de fora. A la wikipedia hi ha el seu nom documentat, Jordi Ferran Kaufmann, però no té fitxa pròpia en aquesta enciclopèdia. Algú amb ascendència catalana, però nascut i viscut a Alemanya segons sembla. A la pàgina web de la pròpia universitat tampoc n’he aconseguit trobar res.
Ves per on, un nom oblidat del qual no sembla que en quedi cap empremta digital, però que, gràcies al Stolperstein, encara pot ser recordat i commemorat. Sembla que la llamborda ha aconseguit fer el que pretén (Llista de tots els Stolpersteine de Greifswald: aquí).
I el tercer secret de la ciutat, és el que m’ha semblat quasi irreal i a mesura que més n’aprenia d’ell, més em sorprenia i he volgut deixar pel final.
El nomenclàtor del meu barri és plena de personalitats russes, ja ho vaig comentar anteriorment en algun post. És un barri ple de Plattenbau i amb una atmosfera molt peculiar, el que jo crec que és una bona representació del que és un barri d’una ciutat de l’Alemanya de l’est. I entre tot això, un dia vaig veure l’escultura de la fotografia. «Renoi, semblen uns castellers» vaig pensar amb mig-somriure. Que a veure, no és ben bé la mateixa forma, però un parell de persones una sobre l’altre, doncs recorda una mica. Vaig a mirar la placa que hi ha al costat i llegeixo: «Spotlersäule von Heinrich Zenichowski 1976». Fins aquí normal, nom de l’escultura, nom de l’autor i any. Però el text segueix: «In Erinnerung der Colla Castellera aus Greifswald». Com? «En record a la Colla Castellera de Greifwald» ?? Vaig quedar catatònic. Havia de llegir-ho dues tres quatre vegades. No me’n sabia avenir. I aquest cop ni internet m’ha sigut d’ajuda. No trobo ni rastre. Trobo que l’estàtua està documentada amb el nom i autor. He trobat una fotografia de l’any 1976 en blanc i negre (enllaç) de la plaça amb l’estàtua i alguna notícia fent referència a que de la font on es troba l’estàtua ja no en rajarà aigua. Però cap referència a aquesta enigmàtica «Colla Castellera aus Greifswald». Tant increïble com imprevist.
Quines històries que amaguen les ciutats, no?
Finalment, ja només em queda confessar-vos que aquestes tres històries... són mentida! Com us he dit, són les llegendes de Greifswald, i tots sabem que les llegendes són meitat veritat, meitat mentida. El cementiri rus existeix, els Stolperstein fan ensopegar gent cada dia i l’estàtua sembla la d’uns castellers, però naturalment, mai existí una colla castellera a Greifswald, cap científic d’origen català és recordat a les voreres de la ciutat (trobo que m’ha quedat força bé el retoc fotogràfic), i els 24 soldats enterrats als cementiri soviètic són homes. Tot són homes, també fora el cementiri.
Espero, però, que almenys hagueu gaudit una mica d’aquestes llegendes, que hagin estimulat una mica la vostra imaginació i hagin permès, ni que sigui a partir dels detalls reals, ampliar una mica la visió que podríeu tenir d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic.
Avui jo volia compartir amb vosaltres alguns dels secrets i detalls que més m’han arribat a cridar l’atenció des que sóc a Greifswald, el bosc dels grius.
 |
| Sowjetischer Ehrenfriedhof. Origen: Oriol Sastre |
És un cementiri no massa gran, d’uns 240m2 (60x40), just a l’altra banda del Wall, (la fossa que envoltava el mur que encerclava la ciutat) i queda una mica deslocalitzat, com si estigués fora de lloc, al costat d’un carrer transitat, davant d’un institut. El fullatge dels arbres amaga i camufla el que s’amaga allà dintre.
Certament, és un vestigi que en veure’l per primera vegada em va sorprendre força, però el passat comunista a Greifswald no és que sigui un secret massa ben guardat.
Dins del simbolisme, és un cementiri que actua una mica com un mirall on hi veus una ciutat antiga reflectida. I és encara més místic quan està cobert de neu. Com si realment ens transportéssim per un instant en un poble rus. És, però, un cementiri molt petit.
Sabeu, però, què és el que és realment peculiar d’aquest lloc i quin és el secret que volia compartir-vos? Que els 24 soldats morts, incloent qui està enterrat al sepulcre principal coronat per l’estrella roja en qüestió són de... dones! I de fet, és d’un dels batallons més reconeguts que van combatre durant la segona guerra mundial. A l’epitafi s’hi llegeix el següent:
«ВЕЧНАЯ ПАМЯТЬ ЛИДИЯ КОСМОДЕМЬЯНСКАЯ ОТДАВШИМ СВОЮ ЖИЗНЬ ЗА ЧЕСТЬ И НЕ3АВИСИМОСТЬ СВОЕИ РОДИНЫ — С.С.С.Р
1941 – 1945 гг»
que traduït vindria a dir: «A la memòria eterna de Lídia Kosmodemyanskaya que donà la seva vida per l’honor i la independència de la seva pàtria». I les inconfusibles sigles de la URSS (no confondre amb el Col·legi d’enginyers de Camins Canals i Ports).1941 – 1945 гг»
Recercant una mica per internet he intentat informar-me i he descobert que Lídia Kosmodemyanskaya va ser una partisana soviètica que rebé el títol d’Heroïna de la Unió Soviètica. Una de les màrtirs més reverenciades de la URSS, i és enterrada a Greifswald. Segurament la soldat més il·lustre d’aquest batalló, que ara, discretament, passant desapercebut, descansa en una petita parcel·la al centre d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic (més imatges d’aquest cementiri soviètic: aquí i aquí).
 |
| Origen: wikimedia.org |
Pels qui encara no sapigueu què són els Stolperstein (traduït de l’alemany significaria llamborda que fa ensopegar) són uns petits monuments situats a la vorera davant l’última residència de víctimes del nazisme, abans del seu arrest i deportació.
Són uns petits monuments creats per un artista Alemany (Gunter Deming) i és per això que a Alemanya n’hi ha a quasi totes les ciutats. Ara bé, també n’hi ha per altres països d’Europa, entre ells alguns pels Països Catalans, i el més passat van ressorgir noves iniciatives per col·locar-ne, per exemple, a Sabadell (enllaç a notícia: aquí).
Doncs bé, hi ha un d’aquests Stolperstein que em va cridar especialment l’atenció quan, casualment, vaig topar amb ell. De tant en tant, quan passo per la ciutat, me’ls llegeixo. I, com podeu veure a la imatge, m’enduc la sorpresa que la persona recordada en aquest cas es diu Jordi! Jordi? No m’ho acabava de creure. No Georg o Jörg o alguna traducció germànica equivalent. No, no. Jordi. J-O-R-D-I.
L’internet és immens, ho sabem, i en arribar a casa vaig provar de buscar alguna cosa. A la Wikipedia hi ha una llista amb els diversos Stolpersteine que hi ha a Greifswald, i efectivament, allí sortia el que m’havia topat per la ciutat.
El text del Stolperstein diu el següent: «Hier forschte // DR. JORDI F. KAUFMANN // Jg. 1909 // Flucht 1933 // Dänemark / Italien // Verhaftet 1937 // 'Rassenschande' // Flucht 1939 Litauen von Deutschen erschossen 1941 » que vindria a dir: «Aquí va fer recerca Dr. Jordi F. Kaufmann // Nascut 1909 // Fugit el 1933 cap a Dinamarca / Itàlia. Detingut el 1937 per "vergonya racial" // Fugit 1939 a Dinamarca, afusellat pels Alemanys el 1941».
Jordi F. Kaufmann, un nom ben català amb cognom Alemany. Al seu un investigador de la universitat de Greifswald, ja podria ben ser que fos algú de fora. A la wikipedia hi ha el seu nom documentat, Jordi Ferran Kaufmann, però no té fitxa pròpia en aquesta enciclopèdia. Algú amb ascendència catalana, però nascut i viscut a Alemanya segons sembla. A la pàgina web de la pròpia universitat tampoc n’he aconseguit trobar res.
Ves per on, un nom oblidat del qual no sembla que en quedi cap empremta digital, però que, gràcies al Stolperstein, encara pot ser recordat i commemorat. Sembla que la llamborda ha aconseguit fer el que pretén (Llista de tots els Stolpersteine de Greifswald: aquí).
 |
| Spotlersäule. Origen: http://statues.vanderkrogt.net |
El nomenclàtor del meu barri és plena de personalitats russes, ja ho vaig comentar anteriorment en algun post. És un barri ple de Plattenbau i amb una atmosfera molt peculiar, el que jo crec que és una bona representació del que és un barri d’una ciutat de l’Alemanya de l’est. I entre tot això, un dia vaig veure l’escultura de la fotografia. «Renoi, semblen uns castellers» vaig pensar amb mig-somriure. Que a veure, no és ben bé la mateixa forma, però un parell de persones una sobre l’altre, doncs recorda una mica. Vaig a mirar la placa que hi ha al costat i llegeixo: «Spotlersäule von Heinrich Zenichowski 1976». Fins aquí normal, nom de l’escultura, nom de l’autor i any. Però el text segueix: «In Erinnerung der Colla Castellera aus Greifswald». Com? «En record a la Colla Castellera de Greifwald» ?? Vaig quedar catatònic. Havia de llegir-ho dues tres quatre vegades. No me’n sabia avenir. I aquest cop ni internet m’ha sigut d’ajuda. No trobo ni rastre. Trobo que l’estàtua està documentada amb el nom i autor. He trobat una fotografia de l’any 1976 en blanc i negre (enllaç) de la plaça amb l’estàtua i alguna notícia fent referència a que de la font on es troba l’estàtua ja no en rajarà aigua. Però cap referència a aquesta enigmàtica «Colla Castellera aus Greifswald». Tant increïble com imprevist.
Quines històries que amaguen les ciutats, no?
Finalment, ja només em queda confessar-vos que aquestes tres històries... són mentida! Com us he dit, són les llegendes de Greifswald, i tots sabem que les llegendes són meitat veritat, meitat mentida. El cementiri rus existeix, els Stolperstein fan ensopegar gent cada dia i l’estàtua sembla la d’uns castellers, però naturalment, mai existí una colla castellera a Greifswald, cap científic d’origen català és recordat a les voreres de la ciutat (trobo que m’ha quedat força bé el retoc fotogràfic), i els 24 soldats enterrats als cementiri soviètic són homes. Tot són homes, també fora el cementiri.
Espero, però, que almenys hagueu gaudit una mica d’aquestes llegendes, que hagin estimulat una mica la vostra imaginació i hagin permès, ni que sigui a partir dels detalls reals, ampliar una mica la visió que podríeu tenir d’aquesta ciutat a la vora del Bàltic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada