Dos mesos després... torna una nova entrada al monòleg obert a tots els públics! M'agraiexo les lectures que faig al meu propi blog.
Aviso, serà un blog ple de fotos, però és que el lloc s'ho val.
Doncs fa una setmana vaig pujar el Pedraforca amb el cau de la Paula (Alverna) on jo i ella fèiem d'intendents (els qui cuinen, vaja). Era un campament de 10 dies a un terreny a prop de Saldes.
Mireu, m'he currat un mapa google.
Es pot veure on teníem el campament, punts d'interès i la ruta que vam fer.En vermell són els trams tant d'anada com de tornada i en verd l'ascensció al Pedraforca (sentit anti-horari), pujant pel coll del Verdet i baixant per la tartera (que mola moltíssim!)
Ara em fotos potser faig una explicació més detallada del que era l'ascesció.
Vam començar al refugi, on hi vam passar les dues nits, per anar en direcció el Coll del Verdet. Quan jo vaig pujar el Pedraforca fa uns 6 anys, ho vaig fer la tartera, com també ho va fer la Paula, perquè nosaltres sí que molem. Doncs vam anar en direcció el Coll del Verdet i feia molt bon temps i ens vam trobar amb panoràmiques i escenaris com els següents.
 |
| Al principi del camí |
|
 |
| La Paret ens saluda. Quins color més macos. |
 |
| Veient això, tens ganes de fer el Pedraforca |
 |
| Caminant a la vora del precipici |
 |
| Una mica de camí interior |
 |
| Vista des del Coll del Verdet |
S'ha de dir quede pujada ens vam mig perdre i vam fer un camp a través una mica perillós ja que els de més amunt anaven llençant pedres (sense voler) als de baix, que queien rodolant. Més d'un es podria haver endut un ensurt, però no, el karma començava a acumular-se, coses dolentes hauran de passar?
Bé, un cop al coll començava la vertadera ascensció fent servir d'allò més les mans amb trams complicats, grimpant a la vora del precipici, alguns més preocupats pels nens que per ells mateixos, però amb unes vistes preciosíssimes!
 |
| Això sí que és grimpar! |
 |
| Ni un núvol, un temps fantàstic |
 |
| Veieu Gòsol a baix a la dreta? |
 |
| Gaudint de la vista |
 |
| El cim! Quina paret! |
 |
| Des de dalt del Pedraforca! Gran recompensa! |
I ara tocava baixar...
...i per la tartera!! Si és que és més divertit! Com esquiar sobre les pedres, sense parar de caure de cul, i acabar ben brut, però satisfet. Clar que alguns nens ho passaven malament, és molta pendent, però si hi vas amb decisió i sense por (però amb molta prudència!) pot ser un tram molt divertit, i per descomptat memorable. Tinc poques fotos, perquè no estàs per fotos, quan hi ets només fas que baixar!
 |
| Des del coll mentalitzant-nos. |
 |
| Tot això s'ha de baixar! |
 |
| Quin pendent i quin munt de pedres! |
I un cop acabada la tartera, només quedaven deu minuts de bosc fàcils, per tornar al refugi.
El pedraforca s'ha de fer nois, és una gran experiència, divertidíssima i omple d'orgull.
Podria dir més coses, si hi ha mínim un comentari de que digui més coses ho faig, però tinc la sensació de que aquest post és molt llarg; potser és perquè té moltes fotos, o perquè m'he estat molta estona fent-lo (mapa + escriure + fotos) o perquè ho és en sí.
De debò, crec que potser hi ha alguna cosa més a explicar si algú ho vol.
Per acabar i per agraïr-vos (-me) la paciència us obsequio amb una foto de The Boss cuinant ;D
 |
| Posant orenga, com sempre. |
P.D.: M'he mirat la previsualització i no és tan llarg, potser pel meu propi compte ja escriure alguna cosa més.
