Adaptar-se o morir

(Nota d'advertiment. Veureu que aquest post té com una temàtica de biologia. No n'estic molt satisfet de com ha quedat, ja que me l'he estat pensant massa al cap però a l'hora d'escriure-la no ho he sabut plasmar del tot bé. Tanmateix, tenia la sensació que ja era hora de publicar el post (mentida, la meva mare tenia la sensació que ja era hora que publiqués alguna cosa) i l'he deixat així. No està malament, però el volia fer millor, i amb més imatges. Mea culpa.)

Hola. Bé, ha passat força més temps del que tenia previst fins que m'he posat a escriure un segon post estant aquí a Kiel. Ara bé, no crec que sigui per falta d'idees, però tampoc per falta de ganes. En part, potser és perquè he estat més o menys ocupat intentant organitzant-me aquest inici de curs. Per si algú s'ho pregunta, encara no he començat la universitat (no sé quan publicaré el post, però l'estic començant a escriure abans del 27.10 que és quan començo les classes). Així, doncs, algú es preguntarà què he fet fins ara? No he vingut aquí a estudiar biologia?

Em faré una mica l'interessant i començaré pel títol “adaptar-se o morir”. Deureu estar familiaritzats amb Darwin i la seva idea de la selecció natural i de l'adaptació per sobreviure. Doncs bé, això és el que he estat fent jo, adaptar-me al meu nou ambient per a sobreviure (sobreviure potser és una mica sensacionalista. Direm adaptar-me per a viure més còmodament). Tampoc m'hagués mort si no m'hagués adaptat, però hem après dels periodistes que un titular impactant sempre és important per a fer arribar la notícia.

Bé, per fer memòria, vaig arribar aquí cap al 13.09 i he dit que no començo les classes fins el 27.10, un bon període de temps, no? Bueno, un temps que he aprofitat per a conèixer una mica millor la ciutat, fer una mica de geocaching (està clar), intentant encarrilar les assignatures que haig de fer (cosa no tant fàcil -.-), conèixer gent, coses d'aquestes. Per a la bona adaptació en l'ambient, has d'aprendre a relacionar-te amb ell.

Nínxol

El que seria una mica la descripció de Kiel no ho cobriré en aquest post, però no patiu, trobo que és una ciutat més maca i ja ho intentaré comentar més endavant de forma diferent (espero no trigar un mes un altre cop; la meva intenció és ser més regular, sobretot pels qui m'ho demanen).

Simbiosi

Doncs bé, m'estic en una residència compartint “pis” (cuina i lavabos) amb 3 persones més, una d'Hamburg, una de Rostock i l'altre de prop de Bremen (i 1 de les quals se'n va ja a fer el treball de màster, així que no sé què passarà amb l'habitació buida que queda). Persones simpàtiques, no cal patir per això. Per això és una relació de simbiosi i no pas de competència.

Per les poques fotos que penjo en el bloc us podeu fer una idea de com és el pis, la meva habitació, la cuina. Les imatges saben parlar més que jo.

Imatge 1: La meva habitació amb una vista molt bonica
Imatge 2: Entrada de la residència (sol haver-hi més bicis)
Imatge 3: La meva cuina. Veieu que a les estanteries hi ha molt plats i estris excepte a la cantonada de la dreta de la imatge? Exacte, aquell és el meu racó.

Depredació

(no és ben bé depredació, però aquest ha sigut un dels majors enemics que em va intentar eliminar quan vaig arribar a Kiel)

Ara bé, quan vaig arribar a la residència vaig tenir un problema i és que... no tenia internet! Ja em veieu a mi, amb una viatge llarg a les espatlles: llevar-me de matinada, anar al prat, agafar l'avió fins a Hamburg, esperar una hora, agafar l'autobús fins a Kiel, que em vingui a buscar, m'ensenyin una mica els llocs importants de la ciutat en cotxe (això va estar molt bé, de fet. Com que vaig arribar en cap de setmana, horari de no-oficina, em van venir a buscar i de pas l'home em va fer una petita ruta turística en cotxe per Kiel ensenyant-me els llocs d'interès per a l'estudiant), i finalment arribar a la residència. Obrir l'ordinador, connectar el cable d'internet i... res... no hi ha internet. Aquell dia l'únic que vaig poder fer arribar a la família per a que sabessin que tenia lloc on dormir era un trist SMS (i vaig obtenir com a resposta, el típic de missatge de “bé, almenys tot va bé i tens on dormir” però a més a més em van enviar un altre SMS més reconfortant i tot: “Madrid hat verloren 1 zu 2 :)” [contra l'Atlético].

Què vaig fer per adaptar-me? El dia següent em vaig passejar per Kiel buscant les wifi gratis que hi ha (si mai veniu a Kiel us puc guiar per les wifis obertes ;) ). I en vaig trobar unes quantes.

Però l'adaptació no acabava aquí, (quan la presa va més ràpid, el depredador és qui s'ha d'adaptar per a capturar preses; no intenteu fer-ne una lectura Lamarckiana ¬¬ sóc força conscient de les paraules que uso) ja sabem que aquesta es va perfeccionant al cap de les generacions (en el meu cas al cap del dies) i el primer dia que estava matriculat (de fet, el primer període de matriculació era el 15.10, i voi-là ja teniu el secret de perquè vaig arribar tant d'hora a Kiel) vaig anar cap a la biblioteca central de la universitat a fer-me el carnet per poder anar als ordinadors i tenir internet. Així que mentre alguns estudiaven per a les recuperacions, jo estava al facebook. Cap novetat, passa a cada universitat.

Una setmana més tard per fi ja tenia internet. S'acaba aquí aquesta lluita presa-depredador? I ara! Resulta que l'internet ve limitat a 10GB/mes i el primer que em va passar pel cap va ser: “merda, no podré veure sèries”. (el segon que em va passar pel cap va ser: “mmmm... i de Skypes, en podré fer?”). I és que els primers dies vaig anar tirant de capítols que tenia a l'ordinador de no sé quan, però s'acabaven, així com les pelis. La solució la vaig trobar a la biblioteca central de la ciutat, la Stadtbücherei. Com a estudiant és gratuïta i d'allà n'he obtingut provisions satisfactòriament de DVDs. Oriol 2, Internet 1 (haig d'admetre que el primer dia em va guanyar).

Comensalisme

Aquesta és la relació que he tingut amb el forn. Veure, a la porta de la cuina hi ha unes quantes postals enganxades, algunes amb missatges simpàtics, d'altres motivadors, d'altres divertits... Bé, n'hi ha un que fa així: “Ich lass nichts anbrennen” (no se'm cremarà res). Us podeu imaginar una mica la història. Resulta que el forn escalfa més de baix que de dalt, triga mil en escalfar-se, excuses d'aquest tipus. Així que, fent-me uns Fischstäbchen no vaig calcular bé el timing i al obrir la porta del forn en va sortir una bona fumera. Per desgràcia meva, aquesta fumera va activar el detector de fum de la cuina -.- (responc ara: no. No són dels que fan que comenci a caure aigua del sostre [sort!!], són dels que piten). Immergit en l'ensurt d'aquell aparell pitant estrepitosament vaig fer venir a una de les companyes de pis a la cuina i el va saber desactivar. Una setmana abans m'havien preguntat si sabia cuinar (en general) i havia respòs amb un sí però que no m'agrada gaire en general, que em fa mandra. Crec que vaig mig demostrar la meva resposta.

Mutualisme

I finalment vindria el mutualisme. I és que el que jo buscava en part, eren altres estudiants perduts com jo a Kiel que tinguessin ganes de fer coses. I és quan a l'inici d'Octubre, segona setmana, van començar les jornades d'orientació dels estudiants internacionals. La millor manera d'ajudar-nos els uns als altres a adaptar-nos en aquest nou habitat, una relació de benefici mutu.

I després d'aquest desgavell d'idees matusserament ajuntades en un collage pobre unides per un intent de tema que seria les relacions entre individus en un hàbitat, crec que he comentat una mica les impressions generals del que ha sigut adaptar-se a la ciutat de Kiel. M'he deixat alguns aspectes segurament, però millor això que res, que ja feia dies que no donava senyals de vida.

Per posar-hi un petit al·licient, teniu la oportunitat de fer una petita cerca pel vostre compte sobre la ciutat de Kiel. Qui escrigui correctament, en majúscula, les tres sigles de l'equip d'handbol de Kiel en el quadre de sota, serà reconduït a un enllaç amb fotografies extres (inèdites!) sobre la residència on m'estic. (És mega fàcil). Us pensàveu que només us deixaria amb aquelles tres imatges petitones? No home no ;). Per a qui li interessi:

Sigles:
Exemple: VDG. En majúscula, sense espais.

Gràcies per aguantar-me als qui hagin arribat al final del post ;)