On és Wally?

Hola de nou. Bé, ja fa una setmana que torno a ser aquí a Kiel i adaptat de nou a la rutina i l'ambient. De la mateixa manera que el desembre passat, quan vaig trepitjar la cuina de casa meva em vaig tornar a sentir a casa en un instant com si no hagués marxat, el mateix ha passat ara venint aquí a Kiel. Un altre cop mans a la feina. També ajuda, clar, que el mateix dia següent d'agafar avió i autobús ja t'hagis de llevar d'hora per anar a classe.

La veritat, és que he pensat una mica en què podria publicar al bloc i no se m'ha acudit cap idea. I és que ja sabeu on és Kiel?

Vaig parlar-ne molt poc en el primer post i, ara que ja porto un temps aquí, aprofitaré per presentar-vos una mica la ciutat. De mica en mica, per capítols.

Kiel és la capital de Schleswig-Holstein, això ja us ho havia comentat, el Bundesland alemany de més al nord. Kiel la trobo força maca i és una ciutat petitona. Però no massa. Just. La sensació de petit sobretot és perquè el centre és petit. Després vindria tota la perifèria residencial que ja fa que la ciutat sigui més gran.

Visc just sota la "K" de "K29"

A prop de Kiel tenim un parell de ciutats interessants. Cap al sud-est tenim Lübeck. Encara no l'he visitada però he sentit a dir que és força maca i té molta fama pel seu massapà. Si no m'han enganyat pas, un dels motius que és maca és perquè conserva molts edificis antics, a diferència de, per exemple Kiel, ja que va ser bombardejada durant la segona guerra mundial. Però per què no pas Lübeck? Doncs perquè m'han comentat que allí hi havia la creu roja i per tant no era objectiu militar.

Si féssim una línia recta entre Kiel i Lübeck, al mig veuríem una regió de llacs, i allí hi ha Plön. Tampoc l'he visitat encara, estic esperant el bon temps primaveral de l'Abril. Plön me l'han recomenada per fer-hi passeigs en bicicleta seguint els llacs. Schleswig-Holstein és una zona molt plana, molt. Sobretot la costa oest. Espero tenir l'oportunitat de visitar-la i potser comentar-vos-hi més coses d'aquest lloc més endavant.

Cap al nord-oest, fent frontera amb Dinamarca, tenim Flensburg. Flensburg ens pot sonar, com ja vaig comentar al primer post, i de la mateixa manera que Kiel, pel seu equip d'handbol. Us en recordeu? Bé, Flensburg tampoc l'he visitat encara (estic d'Erasmus, no de vacances), però també estic esperant el moment. Sembla ser que té un port molt maco, i la ciutat és famosa a Alemanya perquè hi ha la central de transit i totes les multes de velocitat van a parar allà per a ser processades. No és una fama tant bona com la que té Lübeck, no?

I per remarcar alguna cosa de la costa oest, anomenaré Sylt, que no he vistat encara i.... exacte! Estic esperant la primavera-estiu per a fer-ho. Ha de ser una cosa molt interessant. Plana, amb dunes. Les illes algunes queden incomunicades (entenem, per tant, que no sempre són illes; hi ha un istme que les uneix). Bé, formen un dels paisatges típics de Schleswig-Holstein.

I ja més lluny, cap al sud, tenim Hamburg. I més lluny encara, Bremen. I aquestes dues ciutats sí que les he vistat. Però bé, això ja cau més lluny i no és Schleswig-Holstein, i ja vindrà en algun altre post.

Però... i Kiel? Jo vull veure Kiel! L'Oriol està a Kiel i no a Sylt, ni a Flensburg. De Kiel només he vist l'habitació, la tardor, i si has fet els concurs, alguna altra foto. Jo vull més!

Imaginant-me al meu cap que aquest clam és real, avui introduiré una mica Kiel. Una mica. Recordeu al post passat que vaig dir: “aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o)“ Bé, aquesta migració transoceànica, que no és mentida, ja s'ha realitzat i puc començar a compartir alguna de les fotografies. Però no tant ràpid.

Un dia d'aquests que vaig descobrir la biblioteca de Kiel, vaig demanar a la bibliotecària si sabia d'algun llibre en què l'acció passés a Kiel. I em va dir que sí i me'n va mostrar un que vaig trobar força interessant, amb misteri, intriga, però amb descripció de llocs de Kiel que he pogut anar reconeixent. Doncs bé, he decidit que seria un bon exercici per al meu alemany traduir-vos aquest llibre, i de pas, he fet fotografies dels llocs que descriu. Aquí teniu el primer capítol, a veure què us sembla:

Vaig arribar a Kiel en tren i caminant per l'andana, dirigint-me cap a la porta exterior, tenia por de trobar-me amb un temps rúfol (en alemany fa servir un altre adjectiu no traduïble, ja saps que els alemanys tenen paraules per a tot) ennuvolat, trist. Per sort, però, vaig sortir i una alenada d'aire fresc em va donar la benvinguda al que seria la meva nova ciutat. Kiel, la capital de Schleswig-Holstein, Land zwischen Meeren (Significa terra entre mars i és que Schleswig-Holstein, el Bundesland d'on Kiel n'és capital, té aquesta frase com a lema. És el Bundesland de més al nord i per una banda té l'Ostsee (mar Bàltic) i per l'altra banda el Nordsee (mar del nord?)) El sol brillava (die Sonne scheint, molt típic en alemany) i un cel quasi serè es confonia amb el blau del mar. Vaig sortir del Hauptbahnhof (he pensat que els llocs de Kiel mantindré la paraula original) i vaig quedar astorat. A l'esquerra una petita plaça amb tot de gent asseguda i esperant, i al darrera un carrer ple d'autobusos i un centre comercial. Davant meu, una rotonda plena de taxis esperant a viatgers com jo que no saben on anar. I a la dreta, el famós Kieler Förde. El que mantenia Kiel en vida, el port, el tren, creuers, treballadors, turistes. El centre d'activitat, la importació i exportació de béns de Kiel. En certa manera, aquell passat gloriós que va fer enlairar Kiel i que avui en dia ha quedat mig submergit per la forta influència d'Hamburg, es manté viu i es pot palpar. Encara s'hi respira glòria, un port del què en viu la ciutat.

Vaig sospirar i per un moment vaig pensar que avui que feia tant bon dia potser passaria una mica de calor i tot amb el jersei que portava. Vinc de Sildàvia i m'esperava un clima més fred comparat amb l'aridesa de la meva terra. És cert que a Alemanya hi ha molta immigració turca, però els Sildaus també hi som força presents, però no som tant reconeguts. Ara bé, aquí a Kiel, el tema és més complicat per a nosaltres. Com ja sabem, a Dinamarca hi immigren molts...

Primer, no sabia cap a on anar i em vaig quedar aturat, però la gent que intentava sortir de l'estació, amb pressa i empentes, em van fer tocar de peus a terra (aquí l'expressió amb Alemany òbviament no és la mateixa, però n'estic orgullós d'haver trobat l'equivalent adequat en català ^^) i vaig baixar els graons de l'estació. Vaig anar cap a l'esquerra on hi ha el carrer ple de parades d'autobús. El viatge de tren havia sigut prou llarg com perquè em pogués mirar on havia d'anar i quin autobús agafar. Vaig veure que per sort tenia moltes opcions i podia agafar els autobusos 6, 11, 501/502 i 900/901 i baixar a Hardenbergstraße. El 6, però, només passa en cap de setmana i el primer en arribar va ser el 11. 15 minuts més tard ja em trobava a la cruïlla entre la Holtenauerstraße i la Hardenbergstraße. El que jo no sabia, era que no venia sol. Al tren algú s'havia assegut uns seients més enllà, i el mateix el trajecte en autobús. Algú estava a la part de darrera observant. Però repeteixo, jo era aliè a tot això, de moment.

A la Holtenauerstraße vaig quedar meravellat. Quines façanes! Aquesta és l'Alemanya que conec. Cada una amb personalitat i història pròpia. Algunes tenien escultures en relleu, d'altres hi tenien cares esculpides, altres estaven pintats en colors pastel (no ho he sabut traduir del tot bé en català, no sé si és 100% correcte). Però totes juntes feien de la Holtenauerstraße un carrer de quadre. Des del dia que he arribat a Kiel fins avui, hi he passejat un munt de vegades per aquest carrer quedant encisat per les façanes, l'arquitectura germànica, el caràcter plasmat en finestres i balcons. Però temps al temps.

Vaig girar cap a l'esquerra cap a la Hardenbergstraße i per fi vaig arribar a la que serà casa meva. Quan ja era dins, sense que jo en sabés res, darrera meu, un home amb gavardina i barret negres, es va aturar davant de casa meva. Se la va mirar i es va apuntar alguna cosa en un bloc que portava a la butxaca interior:

HARDENBERGSTR. 14.

I seguidament va enviar un SMS:

STICHWORT: PLEKSIGLAC

TW WSDLGF HC PCVSTIZ. W'ORTCEMAW VPL·NXNE DGZZ AOV RZQOFKGC.

Trobo que està molt ben trobada la sensació de nou vingut a Kiel. L'estació realment és així, i passejant-m'hi, jo també he quedat força encisat per la Holtenauerstraße. Però, i les fotografies? Si una imatge val més que mil paraules! Bé, ara que llegint el text us heu imaginat Kiel, toca veure com és la realitat d'aquest capítol.

Us heu fixat en el nom del post? Doncs com en Wally, jo estic amagat en una de les imatges d'aquest post. Troba'm a mi, i trobaràs les fotografies!

Ja sabeu, podeu comentar sense por i demanar el que vulgueu. Ens veiem.