Després de descobrir que els meus dies
a Kiel caduquen abans que la llet, i que per tant, podria comprar
totes les reserves de llet necessàries i no haver de tornar a anar
al supermercat a buscar tetra-bricks perquè els Cornflakes sense res
estan bé però no cada matí, me n'he adonat que potser seria hora
de presentar-vos alguns dels amics que he anat fent a Kiel.
 |
| Bé, ja sabem que torno abans del 13.09, per cert, dia en què vaig arribar a Kiel. Aquesta llet celebra l'efemèride caducant-se, gràcies. |
Tanmateix, m'he endut una sorpresa que
ho dificulta una mica. Amb el post escrit amb gent de veritat, tot
just publicar-lo m'ha arribat un missatge no automàtic d'un
funcionari de l'estat, que s'ha presentat com a Hans Schliecker i que
ha sigut molt cordial amb la meva persona, responsable de revisar les
noves entrades de la xarxa que contenen dades de tercers. M'ha
informat, adreçant-se'm com a molt geehrte
Herr/Frau Sastre Rienitz (aquí a Schleswig-Holstein, a diferència
del que em podia imaginar, el nom Oriol no és d'allò més freqüent
i sovint no saben a qui o a què s'adrecen), amb paraules
intimidatòries (remarcar que en la llengua germànica, una paraula és
qualificada com a intimidatòria, no pas pel to o significat que
confereix, sinó pel seu nombre de lletres: seguint aquesta pauta
doncs, Todesstrafe
intimida menys que Kurzstreckenfahrkarten)
que malauradament, seguint la normativa vigent en la llei de
protecció de dades (la mateixa, tot i que en un altre article, que
m'impedeix escoltar qualsevol cançó pel youtube), des d'un servidor
alemany no podia pas compartir la informació que proporcionava en el
post. Bé, resulta que només us volia compartir el nom d'aquesta
gent i d'on eren, però per evitar mal majors, he intentat ser una
mica més creatiu amb el post d'avui (bé, del mes, o quasi del
trimestre), sense desviar-me de la intenció inicial.
Primer de tot us vull presentar a na
Sommereiche. Em va costar trobar una persona
com aquesta, però veient que tothom a Kiel anava acompanyat d'una,
finalment, per internet, en una pàgina de contactes vam coincidir,
ens vam posar d'acord i vam quedar. I no em va costar gaire pel bon
estat en que estava.
 |
| Llàtima del senyal, sinó na Sommereiche i jo hauríem fet la tarda més entretinguda |
Sí,
aquesta bicicleta tan maca m'ha estat acompanyat arreu de Kiel des
d'aleshores. Amb 7 marxes i frens funcionals no demanava pas més, i
ha sigut còmplice dels meus retards a les classes de les 08:00h del
matí i m'ha consolat en els viatges a la biblioteca per refugiar-me
del sol radiant per a estudiar per l'examen de la setmana vinent (ja
que m'escric, m'intentaré tot i que impossible, fer tant bon
estudiant com el bo d'en Stringer Bell).
Fins i tot, després que els núvols de Maig s'escampessin, hem anat
junts a fer una escapada pel NOK (Nord-Ostsee-Kanal), tornant pels
camps de gramínies de l'interior. Una mescla molt bonica d'herba i
aigua onejada pel vent, veient passant els enormes vaixells de
mercaderies que diàriament volen arribar al Mar Bàltic venint del
del Nord, i viceversa. Embarcacions que destaquen exageradament per
la proximitat en la terra, com quan entràvem en una classe de
parvularis i intentàvem no trepitjar a ningú mentre tots ens miren
astorats.
I això
em recorda al primer post que vaig escriure quan vaig venir a Kiel
(tranquils, avui no és dia de posar-nos nostàlgics) i
parlava de la influència de la bicicleta a Kiel. I considero que el
fet més determinant és la consciència que el ciclista també
circula per la carretera. Els cotxes saben que hi ha ciclistes, són
un sistema de transport més. Un company, real, del qual el molt
amable Hans Schliecker me n'impedeix donar més dades, m'ha comentat
que a Kiel, la bicicleta representa el 20% dels sistemes de
transport! Comparat amb un 5% a la ciutat natal d'aquest company que
m'ha informat (i que no
m'extranyaria que els valors siguin semblants en les nostrats
ciutats). Doncs bé, anant
per Kiel el conductor quan ha de girar a la dreta, mirar el
retrovisor per veure si hi ha algun ciclista; quan hi ha un carril
bici, el conductor no l'invadeix pas, i si no hi és, la distància
d'1,5 metres reglamentària és real. Sí amics! Els 1,5 metres
existeixen! No cal anar colze a colze amb els retrovisors dels cotxes
rivals que t'avancen pels carrers de Sant Cugat (o de la teva ciutat
més propera). I és la consciència i no la densitat de bicicletes
els factor determinant que diferencia la cultura de la bicicleta (i
no em refereixo a Kiel concretament, sinó a totes aquelles ciutat,
regions i països famoses i admirades per la promoció de la
bicicleta).
Un altre bon amic que us volia
presentar, el qual també vaig conèixer tard, i renoi, com m'ha
ajudat i quan li dec, és en Réveiller.
D'origen francès, ell hi és
cada matí per donar-me energia.La veritat és que al primer semestre
em vaig fer amic d'un parell de passarells que resultava que eren uns
inpresentables, ràpidament solubles i anaven d'un pal però tenien
un gust amarg i dolent. Al principi pensava que m'hi acostumaria,
però hi ha coses amb les que no s'hi juga, i quan vaig trobar-me amb
en Réveiller ja no
podia fer marxa enrere.
 |
| Majestuós |
I és que llevar-se pel matí,
despentinat, ulls clucs i seguir l'aroma del cafè a la cuina és una
rutina que costa molt de trencar. Més que una rutina, un costum, que
son més bonic i menys apàtic. Que a veure, en Réveiller
no és home de costums tancades, si ets més de te i herbes, o com
als alemanys els agrada etiquetar tot, més de BioHerbes, doncs en
Réveiller també et
pot ajudar. A veure, que els més excèntrics no se m'enfadin, no
estic en contra dels productes biològics, per exemple, la diferència
en els ous és remarcable. Però és que aquí és una mica massa,
l'ús en el màrqueting és més que evident i la mentalitat que em
sembla veure és que la gent ja està satisfeta de si mateixa
contribuint en fer un món millor, o és creuen més sans, pel fet de
comprar tot allò que estigui etiquetat com a BioXXX. BioAigua,
BioCereals, BioTortillas-Chips (sense DNA aparentment...). I això us
ho un BioEstudiant, certa ironia. Però això no és culpa de l'amic
del qual ens n'estàvem ocupant. Amb
en Réveiller, entre
converses de cafè i escrivint posts, ens en riem de tots, del mort i
de qui el vetlla.
I finalment també us volia presentar a
la meva mascota (sí, tinc mascota a Kiel!) i es tracta de l'Ombra
d'en Carlitos (el nom, amb el
consentiment del seu cèlebre propietari, és en memòria d'en Carlitos,
peixa, o peix femella per als políticament correctes, que va canviar
els cànons de la ictiologia moderna desafiant qualsevol taxa
d'esperança de vida).
S'ha de dir que en Hans Schliecker, mantenint la formalitat i la
professionalitat, s'ha mostrat una mica reticent en compartir a la
xarxa les dades sense el consentiment escrit de l'Ombra
d'en Carlitos. Sorprès, tractant-se d'un animal, m'he
volgut informar de com podria proporcions aquesta autorització. M'ha
parlat de precedents força comuns, com gossos o gats, que amb una
marca de la petjada en tenien prou. En cas de rèptils i amfibis el
procediment és semblant, però adaptant-se a llurs respectius
teixits. Ara bé, el cas dels peixos és més complex per la
diferència d'hàbitat que habitem, però també s'omplen formularis
amb aquests organismes. Ara bé, quan li he parlat de l'estat de
salut de l'Ombra d'en Carlitos i la seva preocupant
visibilitat dels ossos i òrgans interns, m'ha permès almenys poder
compartir amb vosaltres la meva relació amb ell sense autorització
per escrita, però tot i així ha creat una fitxa amb les seva
informació (nom, edat, pes, signe del zodíac, espècie, alçada...)
que serà emmagatzemada en la base de dades nacional per a la seva
pertinent consulta en cas de vulnerar els seus drets i haver
d'emprendre accions legals. Al comentar-li el nom l'ha escrit com a
“Ombra dßen Carlitos”.
Espero que l'error tipogràfic no em suposi cap maldecap en un futur,
però per sort el nom no portava accents, sinó hagués semblant un
fitxer .jpg passat a .txt, el seu nom.
Li agrada que el posi cap per avall, encara que es maregi. Com peix a l'aigua
Com molts us podeu imaginar, és la
mascota ideal. Si el peix de per si ja és... avurridot,
amb l'Ombra d'en
Carlitos
m'ha tocat el gros. Ni caga, ni menja, ni fa soroll... És com una
planta que no cal ni regar, i de nit no cal que la tregui per la
finestra. Són els perks
de la biologia (notar
l'anglicanisme i no confondre'l amb “perca”, també un peix).
Doncs
bé, potser és un post del que en surts com n'has entrat (exculpo el servicial Hans Schliecker d'aquest aspecte ja que ell només es dedica a fer la seva feina), sense res
de nou, sense codis secrets
ni preguntes ni fotos extres,
però pel qui no se n'hagi adonat, aquesta etapa del blog que és Kiel, bé, i el blog en general, no tracta de què faig, ja que les coses les puc fer aquí i allà amb tal i qual, i no és tan interessant i repetitiu, sinó de què en penso, ja que a Kiel i de Kiel només hi puc reflexionar amb frescor un cop, i aquest aspecte el considero més únic i interessant. A més, que passar
l'estona és necessari i
bonic.
