Quan els cowboys també són persones

Ara resulta que vaig fer bé de decidir-me a fer-ho bisetmanal i tot! Sé que fa tres setmanes de l'últim post però no és per falta d'idees que no n'he penjat cap. De fet, la majoria de cops que veieu escrites les expressions: "l'altre dia" o "ahir", estem parlant de setmanes o mesos. A més a més, apunto per dir que per aquest Agost, potser (potser), deixi el bloc de vacances. Me'n vaig fora tot un més, i si tinc la oportunitat de penjar alguna cosa (no sé com serà la disposició de wifi i tal) segurament serà per parlar del que estic fent. Només deixo una paraula clau Zakynthos. Feta aquesta introducció i possible advertiment per al més d'Agost (el qual espero que tothom tingui ocupat ;) ) passem al post d'avui del qual n'estic orgullós ^^

Renoi, però si veig que encara no havia parlat d'en Clint Eastwood! Doncs no esperem pas més, no. Ni Mystic River, ni Million Dollar Baby, ni Gran Torino. Avui toca un altre...

Títol: Unforgiven (Sense Perdó)

Director: Clint Eastwood

Any: 1992

País: Estats Units d'Amèrica 

Premis: 4 Oscars, 2 Globus d'Or i més...
Repartiment: Clint Eastwood (William Munny), Morgan Freeman (Ned Logan), Jaimz Woolvett (The Schofield Kid), Gene Hackman (Little Bill Daggett) i més...

A l'espera de veure els primers spaghetti westerns del mític Clint Eastwood dirigits per en Sergio Leone, l'altre dia en vaig veure l'últim: Unforgiven. Dirigida, produïda i interpretada pel mateix Eastwood, aquest representa el seu adéu al llunyà oest (pot ser que Gran Torino sigui realment el seu últim “western”?). I quin adéu. Guanyadora de 4 premis Oscar, entre ells: millor pel·lícula i director, i d'altres premis, Unforgiven compta amb un bon repartiment: Morgan Freeman (qui també apareixerà més endavant a Million Dollar Baby), Gene Hackman (Oscar a millor actor secundari) i Richard Harris. Aquesta es converteix en una de les seves millors pel·lícules, de l'excel·lent llegat que ha deixat.

Jo sempre he tingut una certa inclinació cap a les actuacions d'en Clint Eastwood, m'agraden fàcilment. El caràcter que desprèn, la mirada freda i dura, sempre m'ha agradat. Així que pot semblar imparcial, però un cop més, m'encanta la seva actuació. Ara bé, aquesta realment la viu, perquè és ell realment qui està en aquell paper. Sap que és el seu últim western ho saben tant el director com el personatge. Serà l'últim cop que passarà a l'acció al far west. Juntament amb ell hi ha la gran actuació d'en Morgan Freeman ara bé, aquest no sempre m'agrada tant. És molt bon actor però es deixa veure massa. Sovint té papers fàcils d'interpretar, però és amb personatges com aquest que em captiva. Aquestes pel·lícules són les que li donen la fama que té. També hauria de parlar d'en Gene Hackman ja que va guanyar un Oscar amb l'actuació. Realment, tots estan molt ficats en el paper.

Fins ara quan pensava en un western el primer que em venia al cap era la imatge del cowboy begut, caça-recompenses que es fica en embolics i enmig de tiroteigs, per acabar sent l'amo del poble. Clint Eastwood va ser aquest cowboy fa 45 anys a Itàlia. Ara bé, passat aquest temps, William Munny no és més que un cowboy retirat, vidu, amb dos fills a mantenir i sense diners per fer-ho. Aleshores se li presenta la oportunitat de guanyar 1.000$ si mata dos vaquers que van agredir una prostituta, creant-li ferides i cicatrius a la cara a ganivetades. William Munny va ser el cowboy més despietat que s'hagués conegut mai, assassí de nens i dones, però ha intentat deixar aquesta vida enrere. Ell, però, necessita els diners i s'embarca a la busca d'aquests bandit juntament amb el seu company inseparable, Ned Logan (Morgan Freeman) i un jove inexpert que es vol menjar el món (Jaimz Woolvett).

Ara bé, els cowboys són persones i tenir una pistola no vol dir tenir la capacitat de matar. Això, però, no ho sap el jove vaquer que els embarca en aquesta cerca-i-captura, conegut com a “The Schofield Kid” i com que d'en Will Munny només en coneix el seu passat s'espera l'aventura de la seva vida. De fet, en Schofield Kid és com els adolescents d'ara, els que van amb les hormones revolucionades, un cregut, que es pensa que és capaç de tot, però poc a poc es topa amb un món dur, difícil, madur. Matar no vol dir prémer el gallet de la pistola. Matar es treure la vida a una persona, prendre-li tot el que té i tot el que tindrà.

Així doncs, en Clint Eastwood, ens regala un western, que en certa manera i dins dels límits, és no-violent. Una pel·lícula que analitza la vida del llunyà oest des d'un altre punt de vista. Si fins ara els westerns eren: “La ciutat no és prou gran per a nosaltres dos” o “tens una recompensa que m'interessa” era perquè qui els representaven eren la gent inconscients, els borratxos, el que un dia va ser en Clint Eastwood (i de cap manera estic criticant res, de fet, els cowboys eren aquesta gent). Ara bé, alguns d'aquests vaquers si al cap dels anys sobreviuen i han tingut la sort de no ser matats, pot ser que acabin madurant, i és aleshores quan veiem un altre tipus de western. De fet, aquí és on trobo una de les grandeses d'aquesta pel·lícula. Que en Clint ens ensenyi com un dia ell va ser un d'aquells assassins i amb el pas del temps ha intentat canviar, però sempre li pesa el passat. Aquest el duem a sobre com un cargol que tragina casa seva. Pesa.

Tanmateix, aquesta pel·lícula no només gira al voltant d'aquest trio en busca dels bandits. Qui ofereix la recompensa és el col·lectiu femení de la casa de barrets on van ocórrer els incidents. I tenint en compte els temps que corren, la recompensa és molt seductora. El poble, però, no vol que s'ompli d'assassins i el xèrif de Big Whiskey (el nom del poble), en Little Bill Daggett apallissa a tothom que consideri un caça-recompenses perquè se n'oblidi del premi i se'n torni cap a casa. Fa de protector del poble.

Els westerns ja no estan de moda. De fet, a parir d'Unforgiven (i ja feia temps) de bons westens no n'han aparegut gaires. Potser podríem nomenar TrueGrit (dels Germans Coen) i Django (d'en Tarantino). La diferència és que aquestes dues són “homenatges” a westerns que els directors admiraven; Unforgiven és un homenatge al que ell mateix va ser. S'acomiada del gènere que el va fer famós i intenta agrair a la gent què van fer d'en Clint Eastwood un icona, mostrant-nos que, amb ells, ha après un munt i ho demostra amb aquesta gran pel·lícula. Un adéu amarg, i no és l'últim que dirigirà.

9/10

"It's a hell of a thing, killin' a man. Take away all he's got, and all he's ever gonna have."

Imagineu-vos-la dita pel Clint Eastwood, amb aquella mirada i aquella veu. Buf!