«A character who's too neurotic to function in live but can only function in art»

Woody Allen

diumenge, 1 de setembre del 2013

Zakynthos :: Primeres tortugues

19/08/2013
Sona el despertador a les 05:20am, és hora de llevar-se per al Morning Survey d'avui a la platja de Dafni. Si és cert que ja odio llevar-me a les 07:00 per al cole o el que sigui, els Morning Surveys (MS) és el torn més interessant que ens pot tocar i per tant no m'importa massa (segueixen sent les 05, però).
Durant el dia l'únic soroll que saps que t'acompanyarà vagis on vagis és el de les cigales. N'hi ha per tot arreu. És, de fet, el soroll de la calor. Doncs de matinada, per gran sort per als amants del son profund, les cigales callen. Ara bé, qui ocupen la seva vacant són els galls. No paren de cantar (per sort només en sóc conscient els dies que em llevo a aquesta hora). Així que entre gall i gall (i l'alarma d'algun mòbil d'alguna tenda veïna) em vesteixo amb la samarreta blava "reglamentària", algun pantaló curt i les xancles, que toca caminar per la platja.
S'intenta esmorzar el primer que passi pel cap: iogurt grec amb alguna cosa, cereals potser, pa de pita, un colacao seria bona idea, encara no he aconseguit fer-me un cafè descent amb aquestes pols, crec que no ho aconseguiré o potser menjaré una mica de fruita...
Mentre esmorzo recordo que vaig amb la Niamh (nom gaèlic que es pronuncia "Nif") que encara no he conegut però com que sé que és en Georg qui ens porta miraré d'estar atent als seus moviments. La Paula també s'ha llevat i està esmorzant, a ella li toca una altra patja.
Agafem el cotxe i anem cap a la patja de Dafne que es troba a la banya est de la cala de Laganas, illa de Zakynthos, al costat de la platja protegida de Sekania (que tindré l'oportunitat de visitar aquesta mateixa setmana, lloc restringit on molts pocs hi tenen permís d'accés). Per arribar a la platja hem de caminar 2km de baixada, i a les 6:00 hi fa una temperatura ideal. Ja em tocarà pujar-ho d'aquí a unea hores amb tota la solana. Per molt que sigui d'hora, quan surt el sol ja fa calor.
Arribem a la vora i ens dirigim a l'extrem més proper per començar el monitoratge. Traiem el GPS, la cinta mètrica de 50 metres i el llibre de registre. Avui, per primera vegada, em tocarà escriure-hi a mi. Tothom ho ha de fer alguna vegada, és com realment es comprèn el funcionament.
Comemcem a avançar i noto que hi ha molts bancs de grava i de còdols, costarà trobar-hi el rastre de les cries. Al cap de poc veiem el primer i el seguim per veure de quin niu surt. Ho anoto. Seguim caminant i trobem nous rastres. Trobem el niu d'on surten i ho anoto al llibre. Estic usant quasi bé les últimes pàgines del llibre de registre darrera hi ha tota un temporada d'aniació i de cria.
Al tercer o quart niu del qual en surten petjades de cries veiem que per a aquest no ha acabat la nit. Es veu el morro d'un parell de cries que estan valorant si sortir o no del niu. Ens hi fixem i continuem una mica per avançar feina. Ara bé, trobem un niu que encara no havia tingut cries i l'hem de tornar a mesurar. Com que porta una mica de temps fer-ho tornem enrera per veure com van les altres tortugues i... estan caminant direcció al mar! N'hi ha dues! les primeres que veig. El tercer MS i ja ho diuen, a la tercera va a la vençuda.
Doncs si no n'havia tingut prou no veient-te i trobar-les per fi, ens hi hem quedat com 40 minuts veient (vigilant) com sortien tortugues ua darrera de l'altre. Més de 20.
Impresionant, són més petites del que em pensava i tenen tot de dificultats a superar fins no arribin a l'aigua, i allí al mar no precísament desapareixen aquests entrebancs. Ara perquè hi som nosaltres però ja per començar aquestes cries poden ser depredades per rates, gossos o gavines. A més, al haver-hi tants còdols algunes queden panxa-amunt. Per sort tenen instintivament el moviment per girar-se. Tanmateix, algunes les hem d'ajudar a posar-se dretes. Poc a poc avancen, mediten quina direcció agafar, busquen el mar, busquen la llum. I quan arriben a l'aigua les onades les empenyen violentament, les fan girar, però elles es redrecen, mouen les aletes i comencen a nedar. Quan superen el punt on trenquen les ones ja són lliures. Amb la mida d'una pilota de ping-pong ja són lliures a la immensitat del mar Mediterrani.
Vaig dir a algú que l'objectiu de venir fins aquí era notar alguna cosa especial tractant amb les tortugues. Veient com han sortit del niu, com han arribat al mar unes 20 cries de tortugues, com de difícil és per a elles i com de difícil és protegir-les de nosaltres; amb aquest camí de 10 metres he notat aquesta cosa especial.
La resta del MS? Ja no importa, ja he vist tortugues.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada