Naixament d'un nou llibre: Un Pla Perfecte

Fins ara he comentat un parell de llibres que m'han agradat, o bé un cas que el vaig escriure jo (recorda el post de PIxND), però aquest post no es tracta d'una ressenya, sinó...

D'un naixement! És noia, maca, intel·ligent i absurda, pesa uns 30 grams, però el més important, té forma de llibre! Us presento:

Què està sent amenaçat?

Títol: Un Pla Perfecte

Autor: Oriol Sastre Rienitz

País: Catalunya

Any: 2013-2014

Efectivament, l'he escrit jo, però la novetat no recau en això, sinó en què l'he editat i enquadernat jo! Si escriure'l era la gestació, editar-lo i enquadernar-lo és el naixement del llibre. M'ha fet força (molta) il·lusió. Com potser es pot apreciar a la portada, es tracta d'una "Edició especial del 21è aniversari" i només n'hi ha 1 còpia inèdita. Així que això en un futur valdrà una fortuna!

Per tant, aquest post anirà més dedicat al procés d'enquadernació, com un esborrany de tutorial de "com enquadernar un llibre" de forma molt senzilla.
Aquesta portada amb una fotografia tan peculiar, que poques persones n'haurien de saber el motiu (de fet, les hauria de poder contar amb els dits de la mà) s'escau força amb l'obra, i és, en realitat, la font d'inspiració del primer acte: l'elaboració casolana i cutre de com fer un vídeo amenaçador (lo samarreta del Bayern per aconseguir llum vermella no és fantasia, va ser real. No s'aprecia gaire a la imatge, però així era).
A veure, a trets generals, Un Pla Perfecte és una obra de 7 actes que tracta d'un segrest. Tindríem els segrestadors, que busquen un recurs econòmics per començar una segona vida lluny de tot, a Xile; i per altra banda tindríem el protagonista, de nom "Jo" (sempre en cursiva i que quedi clar que no sóc jo, sou vosaltres) a qui li comencen a passar coses estranyes. Com a segrest caòtic em vaig inspirar amb la gran pel·lícula dels Coen: The Big Lebowski. De fet, però, l'acte que més hi recorda no és amb el que em vaig inspirar més, precisament seria collita particular. Fets, doncs, aquests cinc cèntims del que seria l'obra, passem al que seria el tutorial de com ha sigut editat i enquadernat.
Primer de tot venia l'imprès. Això és part fàcil. Tinc una impressora a casa molt professional que té l'opció d'imprimir en mode "folleto". Ara bé, això m'imprimeix les lletres el doble de petites... Cap problema, re-estructuració de la mida del text i dels títols, mirant que quedi bé, i voilà! Ara bé, havia de donar un nombre de pàgines múltiple de 4 (són 4 pàgines per DIN A4). Vaig agafar un llibre de veritat (el meu també ho és ara) i vaig mirar com són les primeres pàgines: la primera surt el nom de l'editorial, en el segon el títol, en el tercer les dades de: títol original, edició, any, publicació, ISBN... doncs mira, m'ho he inventat tot i ha quedat molt maco. Fins i tot un ISBN ple de sentit. Un cop imprès vaig passar a la feina bruta, a la feina de soterrani.
Primer de tot tocava premsar els tres fullets que composaven el llibre (tres fullets de 3 DIN A4 cada full, un total d'unes 48 pàgines de llibre). Però com ho premso? Jo no tinc premsa... Que no? Toma premsa casolana:

Plàstic perquè no s'embruti

Una premsa d'allò més funcional!

Premsats els fulls, ara tocava cosir-los. Això ja era una feina una mica més laboriós i difícil, però vaig saber trobar la manera i sortir-me'n. Vaig estar mirant molts tutorial pel youtube de com enquadernar, i el tema del cosir el vaig començar a entendre. Ara bé, els estris... Me'ls vaig haver de fer una mica a la meva manera. Primer de tot, tocava serrar (sí, sí, serrar, amb una serra) els fulls per fer els forats per on passarien els fils.

Les marques de la serra

Però després venia cosir-ho! Vaig guiar-me d'un vídeo força útil de youtube (que enllaçaré al final del post com a mostra d'agraïment a l'autor del vídeo). Ara bé, els aparells que ells fan servir per aguantar els fils i el llibre són força més professionals que els que vaig haver d'inventar in situ jo mateix. Però que coi! Sóc un home de recursos!

El suport amb els fils. Moltes pinces de fusta.

Primer fullet preparat per ser cosit

Detall dels tres fullets cosits

Un cop cosits i els fils separats dels mecanismes, els vaig retallar de tal manera que quedessin arran del full, que en sobrés una mica, i vaig aplicar una capa de cola blanca pel lloc per agafar d'enganxar els fils (això ho vaig per iniciativa, no sé si és 100% professional).
Després d'això, però, va venir el que em va costar més: la portada. En els tutorials no acabava d'entendre com fer-ho, ja que hi ha mil i una tècniques i tipus de portada. Jo volia alguna cosa senzilla, que pogués aconseguir amb facilitat. De tal manera que vaig pensar en dissenyar una portada amb l'ordinador (el resultat del qual podeu apreciar) i imprimir-la en una cartolina DIN A3 (degut a les dimensions que tenia). Per què va ser la part més difícil? Primer perquè les copisteries de Sant Cugat es van posar d'acord en: no obrir, ser incompetents, o no imprimir cartolines DIN A3. Finalment vaig decidir fer-ho a la copisteria de la UAB i el resultat va ser... que me la van fer amb unes mides lleugerament més petites del que havia dissenyat amb precisió per l'ordinador... f@*k this s&#t !!
Retallant com podia per ajustar-ho, finalment em va quedar amb unes mides acceptables que coincidien, vaig posar cola a la part interior de la portada que correspondria al llom del llibre, i un altre cop a la premsa perquè quedi tot ben enganxat. Esperat el temps necessari ho vaig treure, i fixant-ho de la mateixa manera que com ho vaig serrar, vaig llimar les cantonades perquè quedessin acceptables. Fora de tot pronòstic, el tema portada va ser el més difícil de tot el procés.
El resultat final? Doncs en forma de llibre! Sí, sí! Forma de llibre! Un resultat del qual n'estic molt orgullós!

El nervi central cosit. Acte 4 SPOILER!

Resultat acabat!

I ja el tenia apunt per acudir a la cerimònia de presentació!

El llibre està en bones mans ;)

Ja només em queda dir que gràcies per seguir el reportatge de com ha nascut el meu primer llibre. Tota una experiència :) Com havia dit, aquí hi ha l'enllaç del vídeo que fet servir per saber com cosir els fullets:

"https://www.youtube.com/watch?v=BScrCpPtGPs"

I per trencar una mica el gel i aquesta rusticitat que he volgut marcar amb el post, dir que Un Pla Perfecte també està disponible en format e-book. No és tan guay, i no calia dedicar-hi un post, però també he indagat per el internet per aprendre a fer-ho. Qui sap, potser la seva descarrega estarà disponible properament...