Sensacions i... Concurs!

Podríem dir que les sensacions són maneres a reaccionar davant del nostre entorn, no? Serien una conseqüència del que percebem amb els nostres diversos sentits, més de 5, segur, i d'aquest en deriven les diverses sensacions que poden tenir.

Doncs, bé, l'entorn de Kiel és diferent al de Sant Cugat. Per començar la diferència més òbvia: estic més al nord (54º N per a si algú li interessa aquesta dada més precisa; 010º E però la longitud no hi juga cap paper en aquest cas), doncs fa més fred i es fa fosc més d'hora, ara a l'hivern (algú em dirà que clar que es fa més d'hora, Sant Cugat només està a 002º E ! ¬¬ seriosament, aquest no és el motiu; realment sé que ningú m'ho dirà...). Doncs bé, perquè ho explico? No ho dic pas perquè ara em vingui algú i em digui “Doncs jo estic més al nord que tu i hi fa més fred i es fa fosc més d'hora!” (sempre hi ha algú que ha de superar la teva història, fins i tot en misèries). No aquest no és el motiu, sinó que només volia compartir algunes de les sensacions que he tingut que m'han fet sentir que estic en un lloc diferent. El que ve a continuació és una llista de diverses sensacions inconnexes entre elles, així que no hi haurà molt fil temàtic en el post excepte la ja repetida paraula: “sensacions”.

• Saps aquella sensació d'haver-te passat una tarda de finals d'Octubre mirant alguns capítols d'aquella sèrie a la qual estàs enganxat (Scrubs? Seinfeld? The Office? The IT Crowd?; la llista és llarga), i mires per la finestra i és fosc, i penses: “bua, ja va sent hora que em vagi a dutxar i vagi a fer el sopar” i mires el rellotge i són les 18:00?
• La sensació d'estar al bar amb uns amics prenent unes cerveses i que algú digui: “va anem a no-sé-on que hi fan festa” i només són les 21:00.
• La sensació aquella de no voler-se posar l'anorac ja que encara és Octubre! (em nego a anar amb anorac a l'Octubre)
• La sensació de, per a creuar el carrer, mirar a esquerra i dreta, tornar a mirar a esquerra i dreta, i mirar de nou a esquerra i dreta, ja que has de creuar un carril bici, el carrer i un altre carril bici (i el carril bici no va ni buit ni lent).
• La sensació d'adaptar-se o morir, “literalment”, ja que la Mensa tanca a les 14:00 (així res de la tradició espanyola de dinar mirant els Simpsons; ja he descobert a quin canal els fan :P al vespre) i has de dinar un cop al dia mínim (i el dimecres tinc classe fins les 13:45).
• La sensació d'avui dinaré “d'hora” (horari normal d'Alemanya), i comences a preparar-te el sopar a les 19:30 i mentre te'l fas la companya de pis ja porta els plats per fregar-los?

Incís momentani. No tinc ni idea de quin horari segueix. Tant la veig cuinant a les 17h i penso que si ara soparà? No tindrà gana després? Perquè no va pas a dormir a les 21h. Quan menjarà? I cuina coses guays, no us penseu pas el contrari. Amb ingredients i tot! (No, és broma, jo també faig servir ingredients hehehe no tant elaborats, però.) Aquesta companya de pis és la qui té cafetera pròpia: i...

• ... La sensació de cada matí llevar-se amb l'apartament aromatitzat amb el dolç olor a cafè que tant m'encisa però que em fa sentir un desgraciat amb el meu instant-Kaffe barat (no tornaré a estalviar en cafè, abans però m'haig d'acabar el súper-pot que tinc) i trist. 
• La sensació d'anar a “La Tasca de Don José”, un tapas/bar espanyol, demanar un “pan con tomate i jamón serrano” i que et portin: un pa (baguette) torrat amb... tomàquet tallat a trossets! (per no dir que les patates braves no eren patates braves, els calamars a la romana no eren ni de bon tros a la romana, i repeteixo, el pa tomàquet s'ho han pres literalment: pa amb tomàquet tallat a trossets) 
• La sensació de mirar el temps de demà per Internet i pensar satisfet: “demà puc aprofitar el dia sortint de casa” (quan les dades que has vist són: matí ennuvolat, tarda clariana, vespre ennuvolat, 1 hora de sol, índex UV baix [xD], màxima 7ºC, mínima 3ºC, 20% de pluja, el sol es pon a les 16:09).
• La sensació de cada matí sentir les botzines dels creuers, tot i tenir el fiord a uns 2 quilòmetres en línia recta. Com diuen: Schleswig-Holstein, Land zwischen den Meeren. 
• I d'aquest en pot derivar la sensació de caminar per la costa, pel que sembla una platja (sorra, gandules, para-sols) i que et passi pel davant dels nassos un creuer enorme del Color Line direcció a Oslo.

Sí, la vida és plena de sensacions.

A veure, sé que molts de vosaltres (com si tingués milers de lectors :P però a la gent que ara em referiré sé que és nombrosa), com deia, molts de vosaltres voleu reportatges fotogràfics del lloc on sóc. On visc, on dormo, on em dutxo (això ja està cobert, suposo, amb el post “Adaptar-se o morir”), on estudio, com és el campus, on visc, com és la ciutat. Doncs bé, no us preocupeu, sé que ho voleu saber i ja vagi dir al post “Tardor” que les fotografies estan preses. Ara bé, per mala sort per vosaltres, aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o) i fins que no arribin al seu port, no les puc compartir amb vosaltres. Però, no et desesperis Súper! (algú recorda aquesta frase de quan feien el superquè de la quinzena??) que en aquest post us adjunto un parell de fotografies/concurs. En què consisteix?

El primer consisteix en ordenar les fotografies de més d'hora a més tard. Fàcil? Òbviament ve amb trampa ;)

1	2
3	4

Podeu clickar la imatge per fer-vos-la més gran, si us ajuda. Va, no seré dolent i us donaré una "pista", que, un altre cop, potser no serveix. Les fotos han estat preses, de més d'hora a més tard (el que compte és la hora, no la data, al ordenar!): 21.11 - 17:53; 10.10 - 18:09; 26.10 - 18:20; i 20.11 - 18:29.

1-2-3-4 1-2-4-3 1-3-2-4 1-3-4-2 1-4-2-3 1-4-3-2 2-1-3-4 2-1-4-3 2-3-1-4 2-3-4-1 2-4-1-3 2-4-3-1 3-1-2-4 3-1-4-2 3-2-1-4 3-2-4-1 3-4-1-2 3-4-2-1 4-1-2-3 4-1-3-2 4-2-1-3 4-2-3-1 4-3-1-2 4-3-2-1

Aquest altre consisteix en 1 fotografia. A veure qui s'apropa més a l'hora a la qual la fotografia ha estat presa. Seràs capaç d'apropar-t'hi gaire?

Abans de les 15h no és, tranquils 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 Minut 00 04 08 16 20 24 28 32 36 40 44 48 52 56

Per fer-m'ho més fàcil (no us queixeu ara!) el funcionament és el següent: si encertes la hora: bé, obtens un dels premis. Si encertes la hora i els minuts: millor, un premi més gros. Ara bé, encertar els minuts però no l'hora: no hi ha premi. El mateix amb els segons: Només obtens el premi dels segons si la hora i els minuts són correctes. S'entén? Espero que sí ;) (Els segons, siguin quin sigui el segon, dos dígits; com els minuts)

El premi? Home, suposo que la satisfacció de saber que domines les hores ja es prou, però no. Hi ha més premi si encerteu la hora (com més precís, més gran el premi! De fet, hi ha una ajuda molt grossa per a introduir-se sense por a Joc d'Enigma).
Apa, a vosaltres quina sensació us donen els meus posts? ;D

Tardor

Bé, a diferència d'altres posts, aquest no l'hi he donat moltes voltes i serà més aviat curt. És de fet, una sensació espontània que he tingut aquest cap de setmana (01.11/02.11 – no sé quan publicaré el post) passejant per Kiel. I és que és tardor! Bé, podreu pensar que ja ho sabíem, que la tardor comença el 21 de Setembre i que d'això ja en fa 10 dies. Però què és el primer que us ve al cap quan penseu en la tardor? En el meu cas, i em veig amb confiança de suposar que de ben segur en molts de vosaltres també, el primer que em ve al cap és la següent fotografia:

Sí, aquesta és la meva motxilla envoltada d'un mar de fulles formant un mosaic que va del groc a l'ocre, torna cap al taronja i continua pel marró, passant clar per tots aquells matisos dels quals no en sé el nom i que de ben segur en tenen un. Sí, la tardor són fulles seques i colors. Bé, fulles seques i humides, ja que la tardor també són pluges. Ara bé, per sort meva, aquest cap de setmana (que ja he comentat quin) tot i el dia de tardor, feia un temps de primavera. Sol i un cel clar. Ideal per a passejar.

L'he aprofitat, primer per passejar-me pel centre de Kiel i fotografiar els llocs més emblemàtics per a les properes publicacions al post, en els quals, com en el post anterior, si esteu prou atents, haureu de respondre una fàcil pregunta per a poder-les veure. Tranquils, en aquest post no heu de buscar-hi ni respondre res, us regalo les imatges de tardor. Doncs com deia, he aprofitat per fotografiar-vos els llocs turístics de la capital de Schleswig-Holstein. No és que sigui molt turística, però jo trobo la ciutat encantadora, i m'agrada pensar que no és perquè hi hauré de viure els propers 9 mesos. Té aquesta atmosfera alemanya que recordava de Tübingen (ara falta saber si és per ser ambdues ciutats alemanyes, o pel fet que totes dues són ciutats universitàries). A més té aquesta fredor del nord que molts mediterranis no saben valorar però en la qual, de moment, m'hi he trobat molt a gust. I cert, és tardor encara, el fred de debò encara no ha arribat i a les 18 ja es fa fosc. Però de moment m'hi estic bé. Què puc fer-hi.

El passeig al centre va ser dissabte, el diumenge vaig aprofitar per passejar-me per un dels molts parcs que hi ha a la ciutat. I per parcs vull dir aquests petits bosquets que hi ha per la ciutat. On realment t'hi pots endinsar per uns instants i estar envoltat d'arbres i, amb sovint, d'esquirols. Poder veure caure les fulles i poder respirar la tardor a l'aire. La humitat, l'olor, els colors, el sol... I, perquè no comentar-ho, completar una excel·lent Geocache, en la qual he après a llegir (i maldestrament, a escriure!) Gallifreyan (un idioma de la sèrie Dr. Who – de la qual ni en sóc fan), i m'ha fet voltar pels racons del bosc en la cerca d'unes pistes per a poder conèixer la combinació del cadenat que protegia el tresor. Molt elaborat i dels que creen afició. A més, en aquell mateix dia, n'he trobat un altre en què el llibre de registre era... un paraigües! L'originalitat sempre l'agraeixo molt.

Sí, un cap de setmana de tardor. La tardor sabem que és irregular, plou, no plou, i torna a ploure. Però quan no hi ha núvols, i el temps és primaverenc (tot i que bé sabem que a la primavera també hi plou) val molt la pena passejar-s'hi entre l'ocre, el groc i el taronja. Us deixo algunes de les fotografies que he fet i que millor m'han quedat, a veure si d'aquesta manera aconsegueixo que vosaltres també respireu una mica aquest aire de tardor que he viscut aquí a Kiel (suposo que fent click veureu la imatge més gran).

Dissabte: Hiroshimapark

Dissabte: Hiroshimapark

Diumenge: En algun lloc per Kiel

Diumenge: A prop del lloc anterior

Dissabte: Hiroshimapark

I és que, un altre motiu pel qual he valorat aquesta tardor i l'he volgut esmentar, és que després de la tardor ve l'hivern i, companys meus, com diu la tornada de la cançó de Els Amics de les Arts, L'Hivern (Que la Van Abduir), el que m'espera aquí a Kiel és que: L'hiveeeeeeeeeeeeeeeeeern va ser llaaaaaaaaaaaaaaaaarg, molt més llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg, que caaaaaaaap aaaaaaaaltreeeeeee. (Que us pensàveu, que citaria certa frase de Joc de Trons??) Però jo he firmat per aquest hivern, no?