Tardor

Bé, a diferència d'altres posts, aquest no l'hi he donat moltes voltes i serà més aviat curt. És de fet, una sensació espontània que he tingut aquest cap de setmana (01.11/02.11 – no sé quan publicaré el post) passejant per Kiel. I és que és tardor! Bé, podreu pensar que ja ho sabíem, que la tardor comença el 21 de Setembre i que d'això ja en fa 10 dies. Però què és el primer que us ve al cap quan penseu en la tardor? En el meu cas, i em veig amb confiança de suposar que de ben segur en molts de vosaltres també, el primer que em ve al cap és la següent fotografia:

Sí, aquesta és la meva motxilla envoltada d'un mar de fulles formant un mosaic que va del groc a l'ocre, torna cap al taronja i continua pel marró, passant clar per tots aquells matisos dels quals no en sé el nom i que de ben segur en tenen un. Sí, la tardor són fulles seques i colors. Bé, fulles seques i humides, ja que la tardor també són pluges. Ara bé, per sort meva, aquest cap de setmana (que ja he comentat quin) tot i el dia de tardor, feia un temps de primavera. Sol i un cel clar. Ideal per a passejar.

L'he aprofitat, primer per passejar-me pel centre de Kiel i fotografiar els llocs més emblemàtics per a les properes publicacions al post, en els quals, com en el post anterior, si esteu prou atents, haureu de respondre una fàcil pregunta per a poder-les veure. Tranquils, en aquest post no heu de buscar-hi ni respondre res, us regalo les imatges de tardor. Doncs com deia, he aprofitat per fotografiar-vos els llocs turístics de la capital de Schleswig-Holstein. No és que sigui molt turística, però jo trobo la ciutat encantadora, i m'agrada pensar que no és perquè hi hauré de viure els propers 9 mesos. Té aquesta atmosfera alemanya que recordava de Tübingen (ara falta saber si és per ser ambdues ciutats alemanyes, o pel fet que totes dues són ciutats universitàries). A més té aquesta fredor del nord que molts mediterranis no saben valorar però en la qual, de moment, m'hi he trobat molt a gust. I cert, és tardor encara, el fred de debò encara no ha arribat i a les 18 ja es fa fosc. Però de moment m'hi estic bé. Què puc fer-hi.

El passeig al centre va ser dissabte, el diumenge vaig aprofitar per passejar-me per un dels molts parcs que hi ha a la ciutat. I per parcs vull dir aquests petits bosquets que hi ha per la ciutat. On realment t'hi pots endinsar per uns instants i estar envoltat d'arbres i, amb sovint, d'esquirols. Poder veure caure les fulles i poder respirar la tardor a l'aire. La humitat, l'olor, els colors, el sol... I, perquè no comentar-ho, completar una excel·lent Geocache, en la qual he après a llegir (i maldestrament, a escriure!) Gallifreyan (un idioma de la sèrie Dr. Who – de la qual ni en sóc fan), i m'ha fet voltar pels racons del bosc en la cerca d'unes pistes per a poder conèixer la combinació del cadenat que protegia el tresor. Molt elaborat i dels que creen afició. A més, en aquell mateix dia, n'he trobat un altre en què el llibre de registre era... un paraigües! L'originalitat sempre l'agraeixo molt.

Sí, un cap de setmana de tardor. La tardor sabem que és irregular, plou, no plou, i torna a ploure. Però quan no hi ha núvols, i el temps és primaverenc (tot i que bé sabem que a la primavera també hi plou) val molt la pena passejar-s'hi entre l'ocre, el groc i el taronja. Us deixo algunes de les fotografies que he fet i que millor m'han quedat, a veure si d'aquesta manera aconsegueixo que vosaltres també respireu una mica aquest aire de tardor que he viscut aquí a Kiel (suposo que fent click veureu la imatge més gran).

Dissabte: Hiroshimapark

Dissabte: Hiroshimapark

Diumenge: En algun lloc per Kiel

Diumenge: A prop del lloc anterior

Dissabte: Hiroshimapark

I és que, un altre motiu pel qual he valorat aquesta tardor i l'he volgut esmentar, és que després de la tardor ve l'hivern i, companys meus, com diu la tornada de la cançó de Els Amics de les Arts, L'Hivern (Que la Van Abduir), el que m'espera aquí a Kiel és que: L'hiveeeeeeeeeeeeeeeeeern va ser llaaaaaaaaaaaaaaaaarg, molt més llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg, que caaaaaaaap aaaaaaaaltreeeeeee. (Que us pensàveu, que citaria certa frase de Joc de Trons??) Però jo he firmat per aquest hivern, no?