Kiel com no l'havies vist mai abans!

Aquest és un post on potser dono per conclòs el capítol que ha sigut Kiel, l'etapa on es trobava ara el blog; i és com si heu anat seguint el blog al llarg de la seva vida, o ni que sigui esporàdicament, tot i ser un calaix de Sastre on em dono l'excusa de parlar de tot, hi ha hagut períodes on el blog anava enfocat a temes més concrets.

Doncs Kiel potser s'acaba aquí, van ser 11 mesos i 10 dies (hi ha cops que es diu que marxes 1 any d'Erasmus i resulta que només són 9 mesos) i han sigut moltes coses. I ho acabo avui, 3 mesos després de tornar, perquè una etapa com aquesta no acaba el dia que arribes de nou a casa. Hi ha un període d'adaptació. Exemple. Les notes de Kiel no em van arriba fins a inicis de Novembre. La meva ment segui allà, a veure quan em podria matricular a la UAB d'una vegada per totes (i per última vegada?).

Però anem al post. Us proposo un viatge, turisme 2.1.

Quan algú torna de vacances tremolem quan ens els trobem per primer cop, perquè després del «Eiiii, què tal?» i de les anècdotes més divertides, ve el «t'haig d'ensenyar les fotos!», i tremolem. Treuen l'ordinador i veiem la carpeta ''vacances'' i entre parèntesi (2350), i penses «ara m'haig de mirar 2 mil i pico fotos? :S», però fas un somriure dissimulat. I és que moltes fotos no saps de què van, ni d'on són; a veure, són maques i interessants, però les has d'anar passant a 1 foto/segon perquè sinó ens hi estaríem 2 hores i acaba cansant; i és un problema que acabi cansant, perquè cap al final també hi ha fotos maques, però ja no hi ha ganes, ni pel qui les mira ni pel qui les ensenya. I és un pena.

Doncs jo he tornat d'una època de 11 mesos.... i he fet moltes fotos :)

No! No tanquis la pestanya! No pretenc fer una presentació de diapositives de 2 hores.

Comentava el turisme 2.1. Tots hem fet turisme 2.0, que es tracta d'estar ben còmode al sofà de casa i connectar el google earth o el street viewer i passejar per l'estranger. Es reconeixen molts llocs i pot ser interessant. Doncs anirem una mica més enllà.

Quan comento que he estat a Kiel, em podria esperar les preguntes «I què tal és?» «T'ha agradat?» «És maco?», però no. La pregunta que se'm fa és: «I on és això?». Això ho vaig comentar aquí.

Però, podem fer turisme 2.0 per Kiel? No! Kiel no té Street Viewer (això passa al s. XXI?) i les imatge del google Earth són antigues. Així que, com podem saber com és Kiel des de casa? Mirant, les més de 3000 fotos que ha fet l'Oriol? Nooo! Seria molt avorrit, ho reconec. Proposo una alternativa.

El que us poso a l'abast és una visita a Kiel selfservice com mai l'havies vist abans! Pots visitar els racons que TU vulguis, des d'una perspectiva objectiva, per anar descobrint com és Kiel. Però no només els llocs més turístics o d'interès. Quan un viu en un lloc va descobrint racons secrets que tenen un encant únic i que o bé te'ls ensenyen, o bé necessites temps per trobar. Doncs jo he trobat alguns d'aquests racons i quan portava la càmera n'intentava captar ni que sigui alguna instantània que m'ajudin a evocar el record que porto dins meu. Doncs aquests racons els podreu veure si voleu.

Però clar, veureu un munt de fotos, algunes de curioses i podríeu pensar «però això, on és?». Aquí ve la gràcia del post, i és que sabreu el lloc exacte d'on he fet l'ha fotografia, en molts casos, amb perillosa precisió trencant els estàndards de la protecció de dades personal. El Google Earth és molt precís i s'ha de dir que jo tinc molta habilitat per llegir mapes i imatges aèries.

Ja aneu veient per on van els trets?

Anem al gra, descarregant-te aquest fitxer: Mapa fotogràfic

Ja sabeu que qualsevol error o incidència me la feu notar i ho arreglaré tan ràpid com pugui :)

Mapa fotogràfic de Kiel i voltants

Són uns 30MB (res extraordinàriament pesat; i .kmz en contra de la meva voluntat) per obre-ho amb el Google Earth! I voi-là, se't carrega el Mapa fotogràfic de Kiel i voltants. Un recull de fotos georeferenciades que et permet visualitzar els racons de Kiel que vulguis i permet apropar-se des d'un punt de vista més personal a la capital de Schleswig-Holstein. I és que m'he encarregat de incloure-hi molt llocs.

Per exemple, de fora de Kiel:

- Hamburg (dues visites)

- Bremen (dues visites)

- Oberfranken (Bayern)

- Viatge fins a Tübingen (inclòs fotos del viatge en carretera ja comentat a la crònica i de Frankfurt)

Dins de Schleswig-Holstein:

- Plön

- Lübeck¹

- Eutin

- Malente

- Hohwacht i la costa del Bàltic

- Eckenförde¹

- Flensburg¹

- Hussum

- Skt. Peter-Ording

- Schlewig (i Haithabu, poblat víking)

- Puttgarden (illa de Fehrman) i Rødbyhavn (el Rubí de Dinamarca!)

(1. Moltes fotografies no han estat incloses ja que ja no recordava en quin carrer ni on les havia fetes. Són llocs molt macos però, i és una pena, a falta de precisió he pensat que no les inclouria).

I a Kiel, cal destacar els llocs:

- Jardí Botànic

- Vistes des de casa meva cap a la uni.

- Schrevenpark

- El fiord

- Heikendorf (no és Kiel)

- Passeig pel NOK

- Altenholz

- Suchsdorf

- Schilksee

- Kronshagen (no és Kiel)

- Mettenhof

- Russe

- La via abandonada de tren (trobeu-la ;) )

- Bosc de Düstenbrook

- Fotos de tardor al bosc dels animals (Tannenberg)

- El Wik

....

I la tira!!

Hi ha barrejades fotos de dies diferents, fotos iguals però amb alguna modificació, imatges de tardor, primavera, estiu i hivern, neu i sol, pluja i núvols, bosc i edificis, monuments i façanes qualsevols... Moltes fotos des de la finestra de casa meva (ara podreu saber amb precisió on vivia). En algunes fotos hi surto jo (a veure si em trobes!).

En zones amb moltes fotos acumulades pensareu que no val la pena apropar-s'hi. No! Les he col·locades minuciosament 1 a 1 i, per tant, cada foto està col·locada des de l'angle correcte al que s'hi representa.

Així que passeja't, i busca els bonus. Ja saps a quina distància del Pol Nord estic? Has vist les fotos des de dalt del Bioturm (facultat)? I la bústia geocache? On es va fer el mercat de nadal? Ha nevat a Lübeck? Què és la distància entre els genolls de l'estàtua de Bremen? Té port Hamburg? Has trobat el búnquer de Kiel? Has descobert l'estació de tren abandonada? Ja saps on vivia en Thomas Mann? On és el Staffelberg? Les marques de bala de la segona guerra mundial a l'ajuntament de Kiel? Si és que això és més difícil que el superquèdelaquinzena!

Comenta la teva foto preferida als comentaris, o pregunta qualsevol cosa què et passi pel cap (què és lo de la foto, on és això, què hi ha allà... el que sigui!), explica si ja has visitat algun dels llocs que he fotografiat, el que sigui ;) 

A més, també volia compartir un altre aspecte que he descobert mentre elaborava la georeferenciació de les fotografies. El Google Earth té la opció de posar edificis en 3D i he vist que a Kiel també n'hi ha, sobretot el que seria la universitat. És increïble com de bé estan fets alguns edificis i posant-me a nivell de terra, a la Mensa I, entre l'Audimax i el Hochhaus... Déjà vu's. Llàstima que no tingui moltes fotografies d'aquesta zona per a que poguessiu contrastar-ho :/

Esplanada de la Mensa I (ajuntament al fons!)

Mentida, he trobat dos exemples! ^^

Falta el semàfor... :S

I el millor

Quin és real i quin no? :O

Ara ja sabeu on és Kiel, com és Kiel i què veure-hi a Kiel. Un desconegut que amaga encant, i això ens fa passar, que qualsevol racó del món n'amaga, d'encant. I, sí que és guay anar a Madagascar i Oman i a la Guayana, però... ja heu anat al congost de Mont-Rebei? Quan fa que no heu caminat per Montserrat? Ja has visitat tots els racons romans de Tarragona? Has anat cap a França passant per Portbou? Saps que el primer europeu és de Talteüll? Has anat mai al delta de l'Ebre? Casa nostra és plena de indrets preciosos a l'abast de la mà que cal descobrir!

Fer un cim, fer un vuit-mil, fer quelcom...

I és que a vegades llegir un molt bon llibre és com coronar un cim. I aquest parell de mesos han sigut excel·lents en aquest aspecte.

Com que l'últim post al bloc és de fa temps i encara estic en elaboració del que seria el post final per acomiadar Kiel com es mereix, he pensat de fer un popurri d'algunes de les idees m'han passat pel cap últimament i actualitzar el Calaix de SastR'e.O. (nota a posteriori: he escrit el post en 10 minuts i no l'he revisat. Avisats.)

Per què ha sigut un període bimensual excel·lent en el camp de la literatura? Doncs perquè m'he llegit dos novel·les extraordinàries que m'han marcat profundament i no podrien ser sinó que: Els germans Karamàzov de Fiódor Dostojevski, i Per qui toquen les campanes de Ernest Hemingway (i estic llegint un llibre de Mercè Rodoreda que mai m'ha defraudat). Així podríem dir que estic travessant un bon moment I és que ja se sap que quan llegeixes un llibre que et fa perdre les ganes, després costa tornar a agafar el ritme. (Tot i que també hi ha la sensació anàloga de buidor quan llegeixes un gran llibre).

Però no em dedicaré a comentar tant els llibres. Us ho resumeixo amb una frase: “Us els recomano”. Sinó les sensacions posteriors.

Amb Els germans Karamàzov recordo quan vaig llegir el meu primer Dostoievski, ni més ni menys que Crim i càstig a la simpàtica edat dels 17 anys. Agafant de l'esborrany de post que vaig escriure fa un mes:

“La meva inexperiència com a persona i com a lector em va privar amb Crim i Càstig d'adonar-me'n de què tenia entre mans; amb el Jugador no en vaig ser plenament conscient de l'anàlisi precís, irònic i exhaustiu que en feia Dostojevski de l'Europa on vivia, però amb Els germans Karamàzov crec que he sabut acarar, si bé amb timidesa però valentia, la immensitat de l'obra més curosa, vehement i veterana d'en Fiódor Mikahil Dostojevski.”

Bé, és evident que aquesta última novel·la m'ha marcat molt, no? Si haig de ser sincer, en un principi em vaig sentir intimidat. Però mare meva, el que en diuen és cert. I jo no ho sé amb millors paraules, tot i que les que faria servir serien almenys sinceres.

Però al que volia anar. El Internet és molt gran, ja ho sabem, i més gran si el descobreixes. Passejant-m'hi vaig topar amb els esquemes i garbuixos que feia el mateix Dostojevski mentre escrivia Crim i càstig dibuixant l'icònic i anti-heroi Raskolnikov, o per exemple, l'esquema del 5^è captítol de Els germans Karamàzov.

Totes dues imatges de Raskolnikov

Jo, algunes vegades em pregunto que li passarà pel cap a l'autor a l'hora d'escriure una obra, o què intenta explicar-nos amb certs detalls. Perquè escriu una frase, descriu algunes coses amb més precisió que d'altres. On està la importància. Quin és el missatge.

Capítol 5 dels Germanz Karamàzov (source: wikipedia.org)

Doncs bé, la ment de l'autor pot ser molt rebuscada, potser mai l'entenem, però jo tinc la sensació que amb aquest dibuixos més personals, amb aquests fragments de making-off de les obres de Dostojevski, t'apropes més a la persona que va ser. I ho trobo, si més no, almenys curiós.

I per altra banda, la novel·la sobre la guerra civil de n'Ernest Hemingway. Dic, abans de tot, que em va agradar més Un adéu a les armes, tot i ser més pessimista. És molt pura.

Però Per qui toquen les campanes, tot i que em va costar més enganxar-me a l'inici, és una novel·la més madura, i acaba sent una de les grans. I és que el que en destaco d'en Hemingway és que és un excel·lentíssim narrador.

Però al que anava, al cantó no literari. Resulta que indagant en l'obra per anar completant el meu Mapa literari (ja sabeu, sempre disponible a la pestanya superior d'aquest bloc; i ja està actualitzat al dia amb les últimes obres que he llegit), vaig anar a topar amb una notícia d'ara fa 3 anys, que ja vaig llegir en el seu moment i me la vaig tornar a mirar.

http://www.ara.cat/cultura/Ernst_Hemingway_0_712728829.html

Aquesta notícia l'ha escrit un becari que no ha llegit cap de les dues novel·les de Hemingway que he esmentat.

Parla de una infermera catalana, de nom Maria, de la qual suposadament Hemingway se'n va enamorar i la va fer protagonista de Per qui toquen les campanes. Hi ha, però uns quants errors que em fan dubtar de la veracitat d'aquesta suposada teoria, on ja en el primer paràgraf de la notícia ho escriuen com a veritat contrastada i no és així. Maria Sans no és:

“la dona en qui es va inspirar l'escriptor Ernest Hemingway per al personatge de Maria en la novel·la 'Per qui toquen les campanes' (1940)”

Sinó que és suposat.

L'article segueix que:

“Ernest Hemingway, en la seva novel·la 'Per qui toquen les campanes', hi situa un personatge anomenat Maria, una infermera voluntària de qui s'enamora el personatge principal, el brigadista nord-americà Robert Jordan, amb qui manté una aventura amorosa que acabarà tràgicament.”

La protagonista de Per qui toquen les campanes, certament es diu Maria, però la infermera voluntària de qui s'enamora el personatge principal, és Catherine Barkley, la protagonista de Un adéu a les armes! Publicada 11 anys abans!

I per acabar de rematar-ho, sembla que vulguem forçar massa els detalls:

“A l'hospital, segons l'escriptor Josep Puig, Maria Sans es va enamorar d'un brigadista suec que conduïa una ambulància amb ferits del front [...]”

No sé què hi pinta el brigadista suec a la notícia, però el que és curiosament cert és que el protagonista de Un adéu a les armes, Frederic Henry, condueix ambulàncies transportant ferits del front...

Pot ser que la noia que va conèixer 11 anys després de publicar Un adéu a les armes coincideixi amb tanta precisió en el perfil de la noia protagonista? És més, potser ni es van conèixer a fons!

Llegint l'article inicial d'aquesta teoria (a l'hemeroteca del diari on va ser publicat), Hemingway anava a visitar un amic seu a l'hospital de Marató que era cuidat, en part, per Maria Sans. No era ni la seva infermera, i Maria Sans se'n recorda poc de Hemingway amb les paraules de “l'home que anava amb jaqueta fosca” o una cosa per l'estil (no tornaré a buscar l'article).

Trobo que tot penja d'un fil massa prim...

No és un post súper transcendental, però després de llegir aquestes novel·les superlatives, de coronar els cims, els vuit-mils... ja ho diu el títol, volia fer quelcom...

...difícilment igualable.

Germans i pare Karamàzov

Imatges de Raskolnikov Dostoievski de: http://www.openculture.com/2015/11/dostoevsky-draws-doodles-of-raskolnikov-and-other-characters-in-the-manuscript-of-crime-and-punishment.html

This post is not available in your country

Després de descobrir que els meus dies a Kiel caduquen abans que la llet, i que per tant, podria comprar totes les reserves de llet necessàries i no haver de tornar a anar al supermercat a buscar tetra-bricks perquè els Cornflakes sense res estan bé però no cada matí, me n'he adonat que potser seria hora de presentar-vos alguns dels amics que he anat fent a Kiel.

Bé, ja sabem que torno abans del 13.09, per cert, dia en què vaig arribar a Kiel. Aquesta llet celebra l'efemèride caducant-se, gràcies.

Tanmateix, m'he endut una sorpresa que ho dificulta una mica. Amb el post escrit amb gent de veritat, tot just publicar-lo m'ha arribat un missatge no automàtic d'un funcionari de l'estat, que s'ha presentat com a Hans Schliecker i que ha sigut molt cordial amb la meva persona, responsable de revisar les noves entrades de la xarxa que contenen dades de tercers. M'ha informat, adreçant-se'm com a molt geehrte Herr/Frau Sastre Rienitz (aquí a Schleswig-Holstein, a diferència del que em podia imaginar, el nom Oriol no és d'allò més freqüent i sovint no saben a qui o a què s'adrecen), amb paraules intimidatòries (remarcar que en la llengua germànica, una paraula és qualificada com a intimidatòria, no pas pel to o significat que confereix, sinó pel seu nombre de lletres: seguint aquesta pauta doncs, Todesstrafe intimida menys que Kurzstreckenfahrkarten) que malauradament, seguint la normativa vigent en la llei de protecció de dades (la mateixa, tot i que en un altre article, que m'impedeix escoltar qualsevol cançó pel youtube), des d'un servidor alemany no podia pas compartir la informació que proporcionava en el post. Bé, resulta que només us volia compartir el nom d'aquesta gent i d'on eren, però per evitar mal majors, he intentat ser una mica més creatiu amb el post d'avui (bé, del mes, o quasi del trimestre), sense desviar-me de la intenció inicial.

Primer de tot us vull presentar a na Sommereiche. Em va costar trobar una persona com aquesta, però veient que tothom a Kiel anava acompanyat d'una, finalment, per internet, en una pàgina de contactes vam coincidir, ens vam posar d'acord i vam quedar. I no em va costar gaire pel bon estat en que estava.

Llàtima del senyal, sinó na Sommereiche i jo hauríem fet la tarda més entretinguda

Sí, aquesta bicicleta tan maca m'ha estat acompanyat arreu de Kiel des d'aleshores. Amb 7 marxes i frens funcionals no demanava pas més, i ha sigut còmplice dels meus retards a les classes de les 08:00h del matí i m'ha consolat en els viatges a la biblioteca per refugiar-me del sol radiant per a estudiar per l'examen de la setmana vinent (ja que m'escric, m'intentaré tot i que impossible, fer tant bon estudiant com el bo d'en Stringer Bell). Fins i tot, després que els núvols de Maig s'escampessin, hem anat junts a fer una escapada pel NOK (Nord-Ostsee-Kanal), tornant pels camps de gramínies de l'interior. Una mescla molt bonica d'herba i aigua onejada pel vent, veient passant els enormes vaixells de mercaderies que diàriament volen arribar al Mar Bàltic venint del del Nord, i viceversa. Embarcacions que destaquen exageradament per la proximitat en la terra, com quan entràvem en una classe de parvularis i intentàvem no trepitjar a ningú mentre tots ens miren astorats.

I això em recorda al primer post que vaig escriure quan vaig venir a Kiel (tranquils, avui no és dia de posar-nos nostàlgics) i parlava de la influència de la bicicleta a Kiel. I considero que el fet més determinant és la consciència que el ciclista també circula per la carretera. Els cotxes saben que hi ha ciclistes, són un sistema de transport més. Un company, real, del qual el molt amable Hans Schliecker me n'impedeix donar més dades, m'ha comentat que a Kiel, la bicicleta representa el 20% dels sistemes de transport! Comparat amb un 5% a la ciutat natal d'aquest company que m'ha informat (i que no m'extranyaria que els valors siguin semblants en les nostrats ciutats). Doncs bé, anant per Kiel el conductor quan ha de girar a la dreta, mirar el retrovisor per veure si hi ha algun ciclista; quan hi ha un carril bici, el conductor no l'invadeix pas, i si no hi és, la distància d'1,5 metres reglamentària és real. Sí amics! Els 1,5 metres existeixen! No cal anar colze a colze amb els retrovisors dels cotxes rivals que t'avancen pels carrers de Sant Cugat (o de la teva ciutat més propera). I és la consciència i no la densitat de bicicletes els factor determinant que diferencia la cultura de la bicicleta (i no em refereixo a Kiel concretament, sinó a totes aquelles ciutat, regions i països famoses i admirades per la promoció de la bicicleta).

Un altre bon amic que us volia presentar, el qual també vaig conèixer tard, i renoi, com m'ha ajudat i quan li dec, és en Réveiller. D'origen francès, ell hi és cada matí per donar-me energia.La veritat és que al primer semestre em vaig fer amic d'un parell de passarells que resultava que eren uns inpresentables, ràpidament solubles i anaven d'un pal però tenien un gust amarg i dolent. Al principi pensava que m'hi acostumaria, però hi ha coses amb les que no s'hi juga, i quan vaig trobar-me amb en Réveiller ja no podia fer marxa enrere.

Majestuós

I és que llevar-se pel matí, despentinat, ulls clucs i seguir l'aroma del cafè a la cuina és una rutina que costa molt de trencar. Més que una rutina, un costum, que son més bonic i menys apàtic. Que a veure, en Réveiller no és home de costums tancades, si ets més de te i herbes, o com als alemanys els agrada etiquetar tot, més de BioHerbes, doncs en Réveiller també et pot ajudar. A veure, que els més excèntrics no se m'enfadin, no estic en contra dels productes biològics, per exemple, la diferència en els ous és remarcable. Però és que aquí és una mica massa, l'ús en el màrqueting és més que evident i la mentalitat que em sembla veure és que la gent ja està satisfeta de si mateixa contribuint en fer un món millor, o és creuen més sans, pel fet de comprar tot allò que estigui etiquetat com a BioXXX. BioAigua, BioCereals, BioTortillas-Chips (sense DNA aparentment...). I això us ho un BioEstudiant, certa ironia. Però això no és culpa de l'amic del qual ens n'estàvem ocupant. Amb en Réveiller, entre converses de cafè i escrivint posts, ens en riem de tots, del mort i de qui el vetlla.

I finalment també us volia presentar a la meva mascota (sí, tinc mascota a Kiel!) i es tracta de l'Ombra d'en Carlitos (el nom, amb el consentiment del seu cèlebre propietari, és en memòria d'en Carlitos, peixa, o peix femella per als políticament correctes, que va canviar els cànons de la ictiologia moderna desafiant qualsevol taxa d'esperança de vida). S'ha de dir que en Hans Schliecker, mantenint la formalitat i la professionalitat, s'ha mostrat una mica reticent en compartir a la xarxa les dades sense el consentiment escrit de l'Ombra d'en Carlitos. Sorprès, tractant-se d'un animal, m'he volgut informar de com podria proporcions aquesta autorització. M'ha parlat de precedents força comuns, com gossos o gats, que amb una marca de la petjada en tenien prou. En cas de rèptils i amfibis el procediment és semblant, però adaptant-se a llurs respectius teixits. Ara bé, el cas dels peixos és més complex per la diferència d'hàbitat que habitem, però també s'omplen formularis amb aquests organismes. Ara bé, quan li he parlat de l'estat de salut de l'Ombra d'en Carlitos i la seva preocupant visibilitat dels ossos i òrgans interns, m'ha permès almenys poder compartir amb vosaltres la meva relació amb ell sense autorització per escrita, però tot i així ha creat una fitxa amb les seva informació (nom, edat, pes, signe del zodíac, espècie, alçada...) que serà emmagatzemada en la base de dades nacional per a la seva pertinent consulta en cas de vulnerar els seus drets i haver d'emprendre accions legals. Al comentar-li el nom l'ha escrit com a “Ombra dßen Carlitos”. Espero que l'error tipogràfic no em suposi cap maldecap en un futur, però per sort el nom no portava accents, sinó hagués semblant un fitxer .jpg passat a .txt, el seu nom.

Li agrada que el posi cap per avall, encara que es maregi. Com peix a l'aigua

Com molts us podeu imaginar, és la mascota ideal. Si el peix de per si ja és... avurridot, amb l'Ombra d'en Carlitos m'ha tocat el gros. Ni caga, ni menja, ni fa soroll... És com una planta que no cal ni regar, i de nit no cal que la tregui per la finestra. Són els perks de la biologia (notar l'anglicanisme i no confondre'l amb “perca”, també un peix).

Doncs bé, potser és un post del que en surts com n'has entrat (exculpo el servicial Hans Schliecker d'aquest aspecte ja que ell només es dedica a fer la seva feina), sense res de nou, sense codis secrets ni preguntes ni fotos extres, però pel qui no se n'hagi adonat, aquesta etapa del blog que és Kiel, bé, i el blog en general, no tracta de què faig, ja que les coses les puc fer aquí i allà amb tal i qual, i no és tan interessant i repetitiu, sinó de què en penso, ja que a Kiel i de Kiel només hi puc reflexionar amb frescor un cop, i aquest aspecte el considero més únic i interessant. A més, que passar l'estona és necessari i bonic.

Carreteres d'Alemanya i Crònica d'una cursa familiar

Ja feia un temps que no escrivia al bloc, i era sobretot per manca d'idees. Suposo que al ja estar assumint la normalitat de viure a Kiel, no hi ha tantes coses que trobi remarcables de seguida, i, s'ha de dir, hi ha feina de la universitat que m'ocupa més el temps que abans.

Però alguna cosa se m'ha acudit.

Resulta que ja porto temps assumint que el meu mòbil fa fotografies dolentes, amb baixa resolució, però mai m'ha importat ja que sempre que he anat a algun lloc m'enduia la meva càmera de fer fotos i no he hagut de tirar mai de mòbil. Només per a fer panorames. El que sí que té, el mòbil, és que em permet fer fotos georeferenciades amb l'ajut del GPS.

Doncs bé, l'altre dia vaig anar fins a Tübingen des de Kiel, en autobús. Un es podria pensar que al ser un viatge des d'Alemanya fins a Alemanya, doncs mira, no deu ser gaire llarg. Doncs mira, el viatge que vaig fer en autobús, passant per: Kiel, Hamburg, Bremen, Osnabrück, Münster, Dortmund, Frankfurt, Heidelberg, Heilbronn,Stuttgart (Flughafen) i Tübingen; fa un total de 951km! Doncs, ja tenia el dijous ben ocupat :) Fent transbord a Bremen, ja que no hi ha via directe Kiel-Tübingen, i ben còmode a l'autobús.

No he viatjat molt en llarga distància en autobús en general, però s'ha de dir que aquí a Alemanya està força bé. Seients còmodes, amb espai, Wi-fi, lavabo. Només faltaria que ens servissin el menjar! Bé, tot plegat semblant a un vol low-cost sense haver de ser 1 hora i mitja abans a la parada. Amb 15 minuts per assegurar el tret ja en tens prou.

Amb aquest viatge, doncs, tenia l'oportunitat, sempre i quan no estigués dormint, de veure'm el país de nord a sud i poder apreciar una mica el canvi. I aquí torna a entrar en joc el meu mòbil. El que podia fer, era de tant en tant, si m'ho semblava, anar fent fotos del paisatge, i com que les fotografies podies ser referenciades, doncs podria veure des d'on les he fet exactament. Que bé!

Així que agafo el mòbil, vaig a paràmetres, activo GPS i veig una altra cosa, qualitat. Com? M'ho miro bé i resulta que tenia la qualitat posada al mínim! No m'estranya que el mòbil fes fotos tant dolentes! Renoi, vivia enganyat. Ho he posat al màxim, ja que tampoc és la càmera que faig servir sempre, i ara he passat de fer fotos dolentes, a fer fotos no-tant-dolentes-sinó-més-acceptables.

Així doncs, aquí teniu un seguit de fotografies fetes des de l'autopista ordenades de nord a sud, i així amb una mica de sort s'aprecia ni que i sigui poc el canvi gradual en el paisatge.

I sinó pren't-ho com el racó que mai haguessis vist d'Alemanya: el paisatge des de l'autopista.

Dos dies més tard havia de tornar cap a Kiel, un altre cop en autobús. La meva família tornava també el mateix dia, però ells en direcció oposada, cap a Sant Cugat. Doncs bé, resulta que els viatges van durar més o menys el mateix! Qui ho havia de dir?

La sorpresa, però, me la vaig endur al dia següent, cap mirant la secció esportiva d'un diari online independent veig la següent crònica!

Dissabte 19 d'Abril de 2015 vam ser espectadors d'una cursa aferrissada entre Oriol i Família. La peculiaritat, però, era que, tot i compartir punt d'origen, Tübingen, la cursa allunyava els dos equips en direccions oposades, tenint com a destí cadascú casa seva, sent per l'equip Oriol el destí, Kiel, i per l'equip Família, Sant Cugat.

L'inici va ser clau per a l'equip Oriol. Oriol es va endur la pole-position i sortia en primera posició. A les 06:30 del matí ja estava a la línia de sortida, a l'estació d'autobusos de Tübingen escalfant motors, i, arribat el moment precís, de forma puntual, va accelerar per començar a agafar el primer avantatge respecte l'equip Família. Mentre Oriol estava arribant a l'aeroport de Stuttgart, cap a les 07:00, l'equip família ni tant sols havia esmorzat. La cursa pintava planera per a Oriol. A l'aeroport va fer parada tècnica, però l'equip de mecànics als boxes va ser molt eficient i a les 07:10 ja havia canviat d'autobús, com estava acordat en el bitllet, i ja estava movent-se en direcció Frankfurt.

Mentre Oriol s'aturava a Heidelberg, l'equip Família s'anava traient la son de les orelles, esmorzava amb calma, i no era fins que Oriol passava per Heilbronn que l'equip Família no sortia de casa, cap a les 09:00. Oriol portava unes voltes de avantatge, havia passat pel costat de l'estadi del Hoffenheim, i semblava que la cursa tenia un clar favorit. Ara bé, tot no feia més que començar.

Aleshores Oriol encarava el tram més decisiu per part seva a la cursa. S'apropava a Frankfurt i havia de canviar de monoplaça. Sembla ser que el vehicle no suporta viatges directes entre Tübingen i Kiel, i Oriol es veia forçat a abandonar el seu autobús i buscar-ne un de nou que el portés al seu destí. A les 10:18 arribava a Frankfurt i baixava de l'autobús. L'equip família estava per feina i no hi havia comunicacions entre els equips. Les estratègies es mantenien secretes.

Fins a les 12:05 no sortia el següent autobús així que, sense dependre d'ell mateix, l'equip Oriol no podia fer res més que prendre's un cafè, gaudir de Frankfurt, del Mainhattan europeu (o Bankfurt, qui ho prefereixi), gaudir dels edificis alts, i capturar les escenes en fotografies. En resum, fer el turista per la capital econòmica europea (així ho avala una escultura amb un € ben gran).

S'apropava les 12:05, l'equip Família havia aconseguit retallar distàncies durant aquelles dues hores, i l'autobús de l'equip Oriol no arribava. Cada minut que passava eren quilòmetres que guanyava l'equip Família. L'Oriol es començava a impacientar ja que l'avantatge que li donava la pole-position s'anava esvaint a cada segon. Finalment, amb 10 minuts de retard (12:16) arribava el F098 direcció Kiel. L'equip Oriol tornava a entrar a la cursa, i amb força.

Primer va parar a Gießen (13:16). Ara bé, l'equip Família es trobava amb un contra-temps. Havien de parar a dinar a Besançon a les 13:56 i mentre l'equip Oriol menjava plàcidament amb l'autobús en marxa i permetent-se una becaina re-vitalitzadora, l'equip família es veia obligat a aturar el vehicle. L'equip Oriol semblava que agafava avantatge de nou.

A les 14:23 l'Oriol passava per Vèncer i a les 15:45 ja havia arribat a Dortmund. En aquell mateix moment, a les 15:46, l'equip es trobava a Burg en Brese, a prop de Lyon, segons aclarien.

Aleshores semblava que no hi hagués res més a fer que no fos deixar passar l'estona, tots dos equips amb els motors en marxa, i a les 16:00 tots dos es permetien una treva per centrar l'atenció en el partit del Barça. Patint, patint vam guanyar el València 2-0. 3 punts. L'equip Família ja es trobava al sud de Lyon (16:25), i l'equip Oriol sortia de Münster (16:51).

Aleshores cadascú patia una avaria tècnica inesperada. L'equip Família es va endur la sorpresa quan de sobte es va encendre el llum de l'oli! Corrents a comprar-ne i a posar-lo, que cada minut era un quilòmetre que s'avançava l'equip Oriol. L'equip Oriol, però, no cantava victòria ja que minuts més tard informaven que havien de parar fora del previst per a posar benzina a l'autobús. 10 minuts amb els quals hi comptava i que no podia aprofitar. Almenys una mica d'aire fresc i l'oportunitat d'estirar una mica les cames.

A les 19:42 Oriol sortia de Bremen i l'equip Família, a les 19:49 es trobava al sud de Montpellier. Tots dos s'apropaven perillosament a les seves destinacions. No hi havia favorit clar, tot i que s'ha de dir, l'avantatge seguia per l'equip Oriol, però tal i com estava retallant l'equip Família, qualsevol podia esperar una sorpresa.

En aquell moment arribaven tots dos equips a punts clau de referència. L'equip Oriol entrava a les 20:48 a Hamburg, mentre que a les 20:54 l'equip Família passava per prop de Perpinyà. A l'equip Oriol li va costar sortir d'Hamburg i no va agafar la via directe per anar a Kiel. A les 21:37 l'equip família ja passava per la Porta Catalana i a les 21:41 l'equip Oriol es trobava a l'oest de Lübeck. Els uns ja estaven a Catalunya i l'altre ja estava a Schleswig-Holstein, cadascú corria en terreny conegut i premien ben fort l'accelerador. L'esprint final i l'equip família retallava distància a un ritme vertiginós. Es notava cert nerviosisme en l'equip Oriol. El trajecte fins a Kiel es feia curt, per carreteres més secundàries, però quan l'equip Oriol feia l'avís que li quedaven 11km (en línia recta) fins a Kiel (parada d'autobusos, no pas casa!), a l'equip Família li'n quedaven 86 per carretera (aquests, sí, fins a casa).

Ara bé, a les 22:16 ja entrava al Landkreis Kiel, i a les 22:33 ja havia arribat a Kiel i havia baixat de l'autobús. Quedava, però, arribar a casa, això volia dia caminar fins a la parada de bus urbà i esperar el primer que passés, un dissabte al vespre.

13 minuts més tard arribava l'autobús i mentre hi pujava, l'equip Família passava per Polinyà. L'equip Oriol tenia la victòria a tocar, molt soferta, però es començava a veure com a favorit clar.

Sense trànsit pels carrers, esbufegant però ple de joia, a les 23:06 Oriol arribava a casa a Kiel, després de 16 hores i 36 minuts de viatge, i es coronava victoriós de la cursa. La pole-position certament havia sigut clau, i tot i que l'equip Família s'havia esforçat i havia intentat retallar el desavantatge amb què començaven, els esforços no havien sigut suficients. L'equip Família arribava a les 23:09, tres minuts més tard...

Sí, vaig guanyar, però pels pèls! Jo em pensava que tenia la victòria assegurada, però no diguis blat.

En aquest post “fotogràfic” hi afegeixo un al·licient, però de dificultat mitja-alta. Resulta que si em sabeu dir el nom del poble/ciutat de la 5ena fotografia, tindreu com a regal les poques fotografies que vaig fer de Frankfurt, el Mainhattan europeu. S'ha de dir que és una sensació diferent la que és Frankfurt. Capital del capital europeu. Si fins i tot tenen una estàtua d'un € ben gran.

A veure, si no trobeu la solució, no us entristiu! Aquestes fotos no cauran a l'oblit ni us seran pas privades. Totes aquelles fotos que he fet, les que us he ofert i les que no, les que heu desxifrat dels posts o les que no ho heu aconseguit, totes elles, seran accessibles en un post-sorpresa quan acabi l'estada a Kiel. Així que si no les veus avui, no et preocupis, que si realment hi tens interès, les veuràs molt aviat.

Ciutat:
En minúscules.

On és Wally?

Hola de nou. Bé, ja fa una setmana que torno a ser aquí a Kiel i adaptat de nou a la rutina i l'ambient. De la mateixa manera que el desembre passat, quan vaig trepitjar la cuina de casa meva em vaig tornar a sentir a casa en un instant com si no hagués marxat, el mateix ha passat ara venint aquí a Kiel. Un altre cop mans a la feina. També ajuda, clar, que el mateix dia següent d'agafar avió i autobús ja t'hagis de llevar d'hora per anar a classe.

La veritat, és que he pensat una mica en què podria publicar al bloc i no se m'ha acudit cap idea. I és que ja sabeu on és Kiel?

Vaig parlar-ne molt poc en el primer post i, ara que ja porto un temps aquí, aprofitaré per presentar-vos una mica la ciutat. De mica en mica, per capítols.

Kiel és la capital de Schleswig-Holstein, això ja us ho havia comentat, el Bundesland alemany de més al nord. Kiel la trobo força maca i és una ciutat petitona. Però no massa. Just. La sensació de petit sobretot és perquè el centre és petit. Després vindria tota la perifèria residencial que ja fa que la ciutat sigui més gran.

Visc just sota la "K" de "K29"

A prop de Kiel tenim un parell de ciutats interessants. Cap al sud-est tenim Lübeck. Encara no l'he visitada però he sentit a dir que és força maca i té molta fama pel seu massapà. Si no m'han enganyat pas, un dels motius que és maca és perquè conserva molts edificis antics, a diferència de, per exemple Kiel, ja que va ser bombardejada durant la segona guerra mundial. Però per què no pas Lübeck? Doncs perquè m'han comentat que allí hi havia la creu roja i per tant no era objectiu militar.

Si féssim una línia recta entre Kiel i Lübeck, al mig veuríem una regió de llacs, i allí hi ha Plön. Tampoc l'he visitat encara, estic esperant el bon temps primaveral de l'Abril. Plön me l'han recomenada per fer-hi passeigs en bicicleta seguint els llacs. Schleswig-Holstein és una zona molt plana, molt. Sobretot la costa oest. Espero tenir l'oportunitat de visitar-la i potser comentar-vos-hi més coses d'aquest lloc més endavant.

Cap al nord-oest, fent frontera amb Dinamarca, tenim Flensburg. Flensburg ens pot sonar, com ja vaig comentar al primer post, i de la mateixa manera que Kiel, pel seu equip d'handbol. Us en recordeu? Bé, Flensburg tampoc l'he visitat encara (estic d'Erasmus, no de vacances), però també estic esperant el moment. Sembla ser que té un port molt maco, i la ciutat és famosa a Alemanya perquè hi ha la central de transit i totes les multes de velocitat van a parar allà per a ser processades. No és una fama tant bona com la que té Lübeck, no?

I per remarcar alguna cosa de la costa oest, anomenaré Sylt, que no he vistat encara i.... exacte! Estic esperant la primavera-estiu per a fer-ho. Ha de ser una cosa molt interessant. Plana, amb dunes. Les illes algunes queden incomunicades (entenem, per tant, que no sempre són illes; hi ha un istme que les uneix). Bé, formen un dels paisatges típics de Schleswig-Holstein.

I ja més lluny, cap al sud, tenim Hamburg. I més lluny encara, Bremen. I aquestes dues ciutats sí que les he vistat. Però bé, això ja cau més lluny i no és Schleswig-Holstein, i ja vindrà en algun altre post.

Però... i Kiel? Jo vull veure Kiel! L'Oriol està a Kiel i no a Sylt, ni a Flensburg. De Kiel només he vist l'habitació, la tardor, i si has fet els concurs, alguna altra foto. Jo vull més!

Imaginant-me al meu cap que aquest clam és real, avui introduiré una mica Kiel. Una mica. Recordeu al post passat que vaig dir: “aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o)“ Bé, aquesta migració transoceànica, que no és mentida, ja s'ha realitzat i puc començar a compartir alguna de les fotografies. Però no tant ràpid.

Un dia d'aquests que vaig descobrir la biblioteca de Kiel, vaig demanar a la bibliotecària si sabia d'algun llibre en què l'acció passés a Kiel. I em va dir que sí i me'n va mostrar un que vaig trobar força interessant, amb misteri, intriga, però amb descripció de llocs de Kiel que he pogut anar reconeixent. Doncs bé, he decidit que seria un bon exercici per al meu alemany traduir-vos aquest llibre, i de pas, he fet fotografies dels llocs que descriu. Aquí teniu el primer capítol, a veure què us sembla:

Vaig arribar a Kiel en tren i caminant per l'andana, dirigint-me cap a la porta exterior, tenia por de trobar-me amb un temps rúfol (en alemany fa servir un altre adjectiu no traduïble, ja saps que els alemanys tenen paraules per a tot) ennuvolat, trist. Per sort, però, vaig sortir i una alenada d'aire fresc em va donar la benvinguda al que seria la meva nova ciutat. Kiel, la capital de Schleswig-Holstein, Land zwischen Meeren (Significa terra entre mars i és que Schleswig-Holstein, el Bundesland d'on Kiel n'és capital, té aquesta frase com a lema. És el Bundesland de més al nord i per una banda té l'Ostsee (mar Bàltic) i per l'altra banda el Nordsee (mar del nord?)) El sol brillava (die Sonne scheint, molt típic en alemany) i un cel quasi serè es confonia amb el blau del mar. Vaig sortir del Hauptbahnhof (he pensat que els llocs de Kiel mantindré la paraula original) i vaig quedar astorat. A l'esquerra una petita plaça amb tot de gent asseguda i esperant, i al darrera un carrer ple d'autobusos i un centre comercial. Davant meu, una rotonda plena de taxis esperant a viatgers com jo que no saben on anar. I a la dreta, el famós Kieler Förde. El que mantenia Kiel en vida, el port, el tren, creuers, treballadors, turistes. El centre d'activitat, la importació i exportació de béns de Kiel. En certa manera, aquell passat gloriós que va fer enlairar Kiel i que avui en dia ha quedat mig submergit per la forta influència d'Hamburg, es manté viu i es pot palpar. Encara s'hi respira glòria, un port del què en viu la ciutat.

Vaig sospirar i per un moment vaig pensar que avui que feia tant bon dia potser passaria una mica de calor i tot amb el jersei que portava. Vinc de Sildàvia i m'esperava un clima més fred comparat amb l'aridesa de la meva terra. És cert que a Alemanya hi ha molta immigració turca, però els Sildaus també hi som força presents, però no som tant reconeguts. Ara bé, aquí a Kiel, el tema és més complicat per a nosaltres. Com ja sabem, a Dinamarca hi immigren molts...

Primer, no sabia cap a on anar i em vaig quedar aturat, però la gent que intentava sortir de l'estació, amb pressa i empentes, em van fer tocar de peus a terra (aquí l'expressió amb Alemany òbviament no és la mateixa, però n'estic orgullós d'haver trobat l'equivalent adequat en català ^^) i vaig baixar els graons de l'estació. Vaig anar cap a l'esquerra on hi ha el carrer ple de parades d'autobús. El viatge de tren havia sigut prou llarg com perquè em pogués mirar on havia d'anar i quin autobús agafar. Vaig veure que per sort tenia moltes opcions i podia agafar els autobusos 6, 11, 501/502 i 900/901 i baixar a Hardenbergstraße. El 6, però, només passa en cap de setmana i el primer en arribar va ser el 11. 15 minuts més tard ja em trobava a la cruïlla entre la Holtenauerstraße i la Hardenbergstraße. El que jo no sabia, era que no venia sol. Al tren algú s'havia assegut uns seients més enllà, i el mateix el trajecte en autobús. Algú estava a la part de darrera observant. Però repeteixo, jo era aliè a tot això, de moment.

A la Holtenauerstraße vaig quedar meravellat. Quines façanes! Aquesta és l'Alemanya que conec. Cada una amb personalitat i història pròpia. Algunes tenien escultures en relleu, d'altres hi tenien cares esculpides, altres estaven pintats en colors pastel (no ho he sabut traduir del tot bé en català, no sé si és 100% correcte). Però totes juntes feien de la Holtenauerstraße un carrer de quadre. Des del dia que he arribat a Kiel fins avui, hi he passejat un munt de vegades per aquest carrer quedant encisat per les façanes, l'arquitectura germànica, el caràcter plasmat en finestres i balcons. Però temps al temps.

Vaig girar cap a l'esquerra cap a la Hardenbergstraße i per fi vaig arribar a la que serà casa meva. Quan ja era dins, sense que jo en sabés res, darrera meu, un home amb gavardina i barret negres, es va aturar davant de casa meva. Se la va mirar i es va apuntar alguna cosa en un bloc que portava a la butxaca interior:

HARDENBERGSTR. 14.

I seguidament va enviar un SMS:

STICHWORT: PLEKSIGLAC

TW WSDLGF HC PCVSTIZ. W'ORTCEMAW VPL·NXNE DGZZ AOV RZQOFKGC.

Trobo que està molt ben trobada la sensació de nou vingut a Kiel. L'estació realment és així, i passejant-m'hi, jo també he quedat força encisat per la Holtenauerstraße. Però, i les fotografies? Si una imatge val més que mil paraules! Bé, ara que llegint el text us heu imaginat Kiel, toca veure com és la realitat d'aquest capítol.

Us heu fixat en el nom del post? Doncs com en Wally, jo estic amagat en una de les imatges d'aquest post. Troba'm a mi, i trobaràs les fotografies!

Ja sabeu, podeu comentar sense por i demanar el que vulgueu. Ens veiem.