Dancer in the Dark

     Mare meva quina gran pel·lícula i sobretot quin gran final! Així pensat relativament en fred, el millor final del cine (opinió personal, eh!!) de totes les pel·lícules que he vist. Impactant al màxim exponent. No vull fer SPOILERS, mai en voldria fer sense previ avís, però no he dit pas que sigui un final feliç sinó que és... mmmm... com dir-ho... em deixa sense alè. Vull felicitar en Lars von Trier que amb aquesta pel·lícula deixa petjada i profunda. El Lars en general m'encanta, perquè en cada peli seva deixa petjada, però en aquesta ho fa amb una història brutal, que t'entristeix, et compadeix, t'enfada (i molt!), crec que et fa viure tots els sentiments i ho fa bé. A més té històries curioses darrera que la fan més gran en part i justifiquen mica en mica la mala fama que té en von Trier com a persona. Incís: Mala fama que li ha costat a Melancholia no ser ni nominada als Oscars 2012. Aquí intentaré fer-vos saber una mica més de Dancer in the Dark.
     Per començar parlar una mica de l'argument. Selma (interpretada per Björk, la cantant islandesa) és una imigrant checoeslovaca que ha anat als Estats Units, pressumptament a buscar una vida millor, però en veritat sabem que s'està quedant cega per una malaltia que és hereditària i tot i acceptar que ella ho serà, vol ajudar al seu fill amb una operació molt cara. Les coses però es torçaran molt. Ella però es refugia en la música on la troba a tot arreu.
     Si plores fàcilment possiblement ho facis amb aquesta (jo he estat a punt), tanmateix poder no t'agradi ja que segur que trobaràs moltes injustícies i et provocarà malestar. Arriba molt als sentiments. Gaudiràs però amb moltes escenes i amb les cançons (sí, és mig musical).
     Tècnicament remarcar que segueix una mica el moviment Dogma amb les característiques de càmera en mà i sense música (a excepció de les cançons, sinó com fas un musical). Això sí, res a veure amb pel·lícules com "Idioterne" o "Breaking the Waves", res de res. També m'han encantat les actuacions en general, trobant una mica fluixes les de l'advocat dels Houston (potser perquè em queia malament el personatge). Destaco el personatge d'en Jeff, em fa pena el pobre que bona persona que és i quina mala sort que ha tingut.
     Però ara al que ens interessa, les historietes curioses que hi ha darrera. Les dues figures de la pel·lícula són el director Lars von Trier i la cantant Björk. El Lars ja sabia jo que és un personatge "escèntric" però pel que es veu la Björk també té les seves peculiaritats però si a més ajuntem que els dos són de països nòrdics i podem afegir que tinguin un caràcter un pèl complicat, doncs el xou hi era. Pel que es veu es portaven malament. A veure, malament tampoc, es portaven FATAL. Lars von Trier ha dit que cada matí de rodatge la Björk li deia "Mr. von Trier, et menyspreo" i li escopia. Una altra anècdota és que Björk durant el rodatge va desaparèixer. Ningú sabia on era ni es va poder posar en contacte amb ella. El rodatge es va suspendre indefinidament fins que 3 dies més tard va tornar a presentar-se. Finalment, afegir en que hi ha una escena on Selma (Björk) i la seva amiga Kathy són escridassades per un home en el cinema. Lars von Trier tenia pensat fer aquest paper però va decidir millor no fer-ho per por a sobre-actuar degut a com es portava amb la Björk. Doncs tot i la difícil relació que mantenien aquest dos pesos pesants, la professionalitat va quedar per sobre de tot i en va sorgir una pel·lícula excel·lent.
     Espero que us hagin vingut ganes de veure-la. Sabeu però que pot crear malestar durant una estona, però tot això són sentiments dels humans que no hem d'oblidar que tenim i en von Trier ens els sap trobar molt bé. És una peli que vius més que les altres. Tandebó us agradi viure les pel·lícules.

«They say it's the last song

They don't know us, you see 

it's only the last song 

if we let it be»