Whatever Works (Si la cosa funciona)

L'expressió de la cara és perfecte

    Com he rigut amb aquesta pel·lícula, un altre cop. Ja l'havia vista, però l'he gaudit com si hagués sigut la primera vegada. Pels qui no l'hagin vista, és una molt bona recomanació sobretot si us agraden les pelis del Woody Allen. Si l'odieu, doncs no cal que en fer gran cas d'aquest post que no crec que sigui capaç de fer-vos canviar d'idea. El que passa, però, és que en aquesta peli el paper del personatge excèntric que ho odia tot i té les idees claríssimes, i controvertides, del seu món particular no l'interpreta el Woody Allen sinó Larry David i ho trobo un gran encert, ja que hi ha algunes peculiaritats que no encaixen amb el perfil del Woody. La peli del Woody Allen on no actua ell que més m'agrada, segurament perquè el seu esperit en l'actuació sí que hi és.

     El guió el trobo un Woody Allen pur, en que es nota clarament la seva signatura. A més és divertidíssim sobretot amb alguns dels girs que dóna amb les personalitats de certs personatges (no vull ser gaire concret). A més moltes de les bromes i gags que va deixant anar dissimuladament, valen molt la pena. 

    Whatever Works és l'estil de vida que proposa Boris. Ell és un geni (IQ 200) però té una visió de la vida pessimista i molt crítica. Ell ens adverteix que qualsevol cosa que en faci feliç, si la cosa funciona, doncs que ho aprofitem i siguem feliços. Com sigui. Que el món és un lloc massa trist, que tot està en moviment, tots acabarem morint... Pessimista, oi? I ell no sembla que ho porti gaire bé, té atacs de pànic nocturns (el primer el vaig trobar divertidíssim [si algú sap algun sinònim de divertidíssim o molt divertit que me'l faci saber que no se m'acudeix cap...], però que dóna una mica per pensar) però un dia coneix una noia (Melody) que la treu de polleguera i tot canvia.
    El que diré no ho considero Spoiler perquè ho diu al principi de la peli, però t'adverteixo per si no vols llegir-ho. Boris té una dona en que tenen molt en comú: són llests, els agrada l'art, la literatura, aficions en comú. Sobre el paper són un matrimoni perfecte, però la vida no està escrita sobre el paper. És per això que quan Boris coneix Melody, no tenen res en comú, ella és ignorant, infantil, simple; ell el contrari, és intel·ligent, massa crític amb tot, complex. Sobre el paper formen una parella horrible, però la vida no està escrita sobre el paper. Si per molt que no tinguis res en comú, ets feliç, si la cosa funciona, no ho deixis escapar. El que sigui. I això potser no només passi amb Boris i Melody.
     Woody a més aprofita per criticar tot allò que li agrada. Que si la religió, que si no pensem per nosaltres mateixos, que si les dones, tot. Pot semblar repetitiu que sempre ens critiqui el mateix, però sortint de la boca d'una altra persona (Larry David) no t'ho sembla. Realment, en aquesta peli, formen un duet fantàstic.

     No vull molestar-vos més ni escriure massa coses que puguin no fer-vos-la gaudir com ho he fet jo. A més segur que me'n deixo un munt, com sempre, però al cap i a la fi tu ets qui et faràs una idea i opinió de la peli, i no seré pas jo el qui te la construeixi per tu, així que no passa res si em deixo coses ;) . Ideal per passar una hora i mitja de forma relaxada, rient una bona estona.

El Boris pessimista

Do unto others. Democracy. Government by the people. All great ideas. These are all great ideas, but they all suffer from one fatal flaw. Which is they're all based on the fallacious notion that people are fundamentally decent. Give them a chance to do right and they'll take it. They're not stupid, selfish, greedy, cowardly, short-sighted worms. They do the best they can.

El Boris feliç

That's why I can't say enough times, whatever love you can get and give, whatever happiness you can filch or provide, every temporary measure of grace, whatever works.