Posicions incòmodes per a no dormir

     SÍ!!! PER FI!! Després de ~2 mesos aquest matí he acabat "Posicions incòmodes per a no dormir" (PIxND). Però, de què parles Oriol?

     Fa un parell de mesos, del 26 al 30 de desembre vaig anar cap Alemanya, en cotxe. Els viatges fins allà són força llargs i tinc molt de temps per pensar. Això que sonava la cançó "Cante" d'Obrint Pas i la posició no era prou còmode com per adormir-me, i en un instant ja tenia la història (tota) mentalment. A partir d'aquí només quedava escriure-la, i no és feina fàcil. Prova d'afronar-te al full en blanc i poder sàpigues de què parlo.

     Per començar vaig escriure el primer acte però de seguida em vaig estancar. Tenia massa coses el cap i havien de passar per un forat molt petit, un embús. Així que el que vaig fer va ser agafar una llibreteta i fer-me una línia temporal, on vaig escriure a grans trets què aniria passant i en quin ordre. I així buidar una mica la ment, tenir la certesa de que no oblidaria el transcurs de la història i deixar lloc a l'apartat del cervell que em dóna la imaginació i inspiració. Aquesta llibreta ha sigut bàsica per al correcte desenvolupament de PIxND. Ara està plena d'anotacions, idees, frases i més línies temporals i ha sigut útil per tal de redactar aquells idees brillants que et vénen al cap durant un instant i que solia oblidar. Me l'he arribat a endur al llit per haver-ho lamentant no fer-ho la nit anterior.

     Haig d'"agraïr" (m'he inspirat amb algunes frases), per descomptat a Obrint Pas, i també a Aspencat, als quals he aprofitat algunes frases que a més arriben a ser important. Ara bé, no us penseu que cada fresa bonica és plagiada, la majoria són meves, heheh. Mägo de Oz no intervé de forma directa, però sempre hi és present en la forma de pensar que tinc, m'ha marcat força. I... la resta és purament la meva forma de pensar i tot surt de dins de forma sincera.

     En part s'assembla a "Moments finals", història que vaig escriure l'any passat i en vaig guanyar el Sant Jordi, perquè hi tornen a aparèixer ell, ella, però a més he afegit tu. Dir que l'ella de "Moments finals" no és la mateixa que la de PIxND. I com a "Moments finals" hi ha parts de tristes i d'altres de reflexió. A diferència, aquest cop no tenia un límit d'espai (en l'altre tenia un màxim de 3 pàgines) i m'he pogut explaiar una mica en certs temes. Posicions incòmodes de moment té 12 pàgines, no havia escrit de forma correcta i que m'agradi tant, res tan llarg. No vull dir-vos gaire de l'argument de PIxND perquè val la pena saber-ne poc.

     Dir que el que he acabat és una primera versió acabada, però que està subjecte a molts canvis, l'he enviat a gent en concret per a crítiques i vegi els errors que no em sé veure, i està plena d'anotacions que indiquen quins paràgrafs sé que he de corretgir. La versió definitiva trigarà un temps més. Però acabar-la ja és molt important i per això el post.

     Afegir que he disfrutat moltíssim escrivint-la, sobretot quan sense cap motiu em va venir al cap el final perfecte que he intentat plasmar. Escriure el capítol del clímax m'ha encantat. I saber resoldre dificultats i escriure paràgrafs densos però plens de signigicat reconforta. Petits detalls en que poder no t'hagis parat a pensar anteriorment.

     Us deixo amb la cançó de cante, per així ja saber com sona i poder pensar-hi quan llegiu la història. I intenteu dormir que a casa no ens podem queixar de posicions incòmodes. I aprofito per deixar-vos una cançó d'Aspencat que no són gaires coneguts i així ajudo a que vegin món.