«A character who's too neurotic to function in live but can only function in art»

Woody Allen

dissabte, 18 de febrer del 2012

El Resplandor (Llibre i Peli)

Adverteixo que en el meu calaix de Sastre no hi podien faltar crítiques/opinions/ressenyes de cinema, i quina millor per començar que "The Shining" en que puc opinar com a gran pel·lícula i com a gran llibre. Però és que a més és gran llibre gràcies a l'Stephen King, però gran pel·lícula gràcies a l'Stanley Kubrick. Ja m'aniré explicant. Intentaré no fer-vos Spoilers, tanmateix us recomano tan el llibre com la pel·lícula plenament.
Sé que no és ben bé així...
Com a pel·lícula és de terror però no t'esperis espantar-te, cridar quan menys t'ho esperes. No. Aquesta pel·lícula fa por d'una altra manera. Per començar amb la música, m'encanta la banda sonora que utilitza, no perquè m'agradin les cançons sinó perquè la trobo encertadíssima per a crear l'ambient de tensió. Exacte, tensió és el que crea i et va originant un malestar. Et poses nerviós veient la pel·lícula, desitges acabar la pel·lícula potser i això sí que és viure el terror. Per crear aquest ambient, però, l'Stanley ha hagut de posar de la seva part. La famosa escena del nen passejant-se pels passadissos de l'hotel en un tricicle, no apareix en el llibre. El que passa però, és que mentre veus com el nen va fent el seu passeig, amb els canvis de soroll que comporta conduir per la catifa o per les rajoles, esperes que a cada cantonada apareixi alguna cosa. Et vas posant nerviós, perquè el nen segueix pedalejant i segueixes sense trobar-te ningú. Poder et desesperis. I això ho ha creat ell. Seguim però amb l'actuació del Jack Nicholson. Mare meva, com a actor en general, és bonet, però si ha de fer de boig és el millor. Personalment, trobo espectacular la seva actuació en aquesta pel·lícula. Brutal. Jo en destaco també l'actuació de la Shelley Duvall que a més hi ha tot d'històries interessant sobre com la tractava l'Stanley per aconseguir que realment estigués nerviosa.
Però, i el llibre? Doncs em va encantar. Primera novel·la que llegia de l'Stephen King i vaig trobar el que buscava. És una novel·la de terror (més que la pel·lícula) en que la idea és genial i em sorprèn que només fos la seva tercera novel·la. És el seu terror característic, pot agradar-te o no. Es nota que a diferència de la pel·lícula aquí no faig una recomanació tan aferrissada ja que entenc que en lectura sigui més fàcil que un llibre no t'agradi o et cansi. Però si mai em preguntes per algun llibre d'intriga, tensió o terror, que sàpigues que de moment aquest llibre apareixeria en la conversa.
No n'estic convençut d'haver dit tot el que podria/voldria, qui sap potser algun dia faig la segona part d'aquest post per acabar-lo de completar. Ara bé, quedeu-vos amb la idea i a veure si us animeu a veure-la o si ja ho heu fet a veure si esteu d'acord amb mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada