«A character who's too neurotic to function in live but can only function in art»

Woody Allen

diumenge, 20 de gener del 2013

Homenatge que no arriba a més


Títol: Howl 
Director: Rob Epstein i Jeffrey Friedman 
Any: 2010 
País: Estats Units d'Amèrica


Howl és un biopic de Allen Ginsberg (amb una bona interpretació de James Franco) poeta del segle XX famós pel seu llibre “Howl and others poems” que va ser declarada obscena i portada a judici per a ser censurada a San Fransisco. La pel·lícula es centra en la vida del poeta en els moments d'inici de la seva vida poètica, en la creació del poema, el judici que el volia condemnar i en una entrevista posterior donant un punt de vista de la seva visió de la vida i com funciona tot. Reivindicant la seva homosexualitat i tractant temes com les drogues amb un llenguatge a priori vulgar i obscè, sense pèls a la llengua, va deixant vers rere vers la seva idea.
Duta a terme de forma correcta va barrejant els diferents moments cronològics que marquen la vida de Howl i de l'Allen. Fent servir el canvi en el color per separar el que és judici – passat – poema poc a poc la pel·lícula avança sense contratemps i a un ritme constant i pausat. Les tres línies paral·leles, o quatre, en l'inici del film aconsegueixen passar-se el protagonisme de forma adequada, però a mesura que passen els minuts, aquest anar i venir es torna massa metòdic i matemàtic, esdevenint-se avorrit i previsible.
En quant a cinema no m'ha aportat res diferent ni nou, res que valgui la pena destacar. Ara bé, si saps de qui es tracta, qui era Allen Ginsberg i vols saber com enfocava ell la vida, la pel·lícula pot ésser recomanable. En resum, humil homenatge a Allen Ginsberg qui, expressant-se de forma natural, va saber fer obrir els ulls d'una generació que anava de mal en pitjor.


5/10

«I very soon realized that nobody was really shocked by anything. [...] People would never really be shocked by an expression of feeling»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada