Segon post seguit que és de cinema... M'agrada més anar variant de tema (més encara essent un calaix de Sastre) en cada entrada, però al estar poc actiu últimament i, a més, no passa res emocionant en Novembre, les pel·lícules són el que em fan pensar més i em donen raons per compartir unes línies amb qui sigui que arriba de rebot a aquest blog. No us preocupeu, no cauré en la monotonia (ni en l'oblit d'aquest calaix). Com l'última vegada, cinema d'autor, i aquest cop la pel·lícula ens arriba des d'Argentina.
"El hombre de al lado" (2009) ofereix una sinopsis atractiva. Veus que donarà lloc a reflexions, a punts de vista diferents i a l'anàlisi de dos subjectes que representaran estils de vida contraris. A trets generals la podria resumir així:
No ho sé, a mi em va semblar interessant quan vaig veure que farien la pel·lícula al cicle de cinema d'autor de Sant Cugat, però aquell dia no hi vaig poder anar. Cal afegir que té bona crítica, però buscant sempre trobes bones crítiques (per molt dolenta que sigui una pel·lícula, si la compres en DVD a la caixa sempre hi ha la crítica positiva). Per sort, les biblioteques de Sant Cugat s'encarreguen d'obtenir les pel·lícules en DVD del cinema d'autor i sabent això la vaig demanar en préstec per acabar veient-la avui. Gent de Sant Cugat, si voleu veure-la, la teniu a l'abast de forma gratuïta. I aquí estic, intentant compartir-ne la opinió.
No he tingut prou temps per assimilar-la gaire i per això el post no és tan amb un estil crític-divulgatiu com l'anterior. Tanmateix dir-vos que, com totes les pel·lícules que menciono en el blog, us la recomano. M'ha agradat, és lleugera i àgil. És diferent i es nota. No et quedaràs escarxofat al sofà, amb la mirada perduda, reflectint a les còrnies 25 fotogrames per segon. Pensaràs i sentiràs coses. Aquells 98' minuts que tens algun diumenge i no hi ha necessitat d'estudiar, els pots invertir en cinema. Apa!
Ja està, ja he fet l'aportació per aquest més ^^
Leonardo és un dissenyador d'èxit que viu a Buenos Aires a una casa realitzada per Le Corbusier. Un dia, sent sorolls estranys i resulta que el seu veí de davant està construint una finestra encarada totalment a casa seva, a 5 metres de distància. De sobte, s'obre un forat a la seva vida, i Víctor, el veí que senzillament busca "unos rayitos de sol" per il·luminar la seva casa, entra en el seu món. Leonardo, molest per aquest "atac" (així ho veu ell) a la seva intimitat vol que la finestra es tapiï. Víctor l'intenta convèncer, però Leonardo no vol tenir res a veure.Jo amb aquest resum el que en destaco és el xoc que comporta aquesta combinació de classes socials. Un té èxit, disenyador, luxes, música rara i amics hipsters. L'altra és de barri, sap parlar de forma propera amb qui sigui i té l'astúcia de qui aprèn al carrer. Sense voler formar bàndols de manera subjectiva, els propis directors sembla que se n'encarreguen de fer-ho. Víctor és el bo, Leonardo el "dolent". El Víctor busca una solució al tema, fent referència a que busca "rayitos de sol"; Leonardo es mostra impassiu aferrant-se a l'argument que és la violació de la seva intimitat. Algú et caurà millor que l'altra, el qui no t'agrada veuràs que té motius però no actua de forma adequada, i patiràs pel transcurs de les coses pensant: "com l'està liant, amb lo fàcil que seria fer....".
No ho sé, a mi em va semblar interessant quan vaig veure que farien la pel·lícula al cicle de cinema d'autor de Sant Cugat, però aquell dia no hi vaig poder anar. Cal afegir que té bona crítica, però buscant sempre trobes bones crítiques (per molt dolenta que sigui una pel·lícula, si la compres en DVD a la caixa sempre hi ha la crítica positiva). Per sort, les biblioteques de Sant Cugat s'encarreguen d'obtenir les pel·lícules en DVD del cinema d'autor i sabent això la vaig demanar en préstec per acabar veient-la avui. Gent de Sant Cugat, si voleu veure-la, la teniu a l'abast de forma gratuïta. I aquí estic, intentant compartir-ne la opinió.
No he tingut prou temps per assimilar-la gaire i per això el post no és tan amb un estil crític-divulgatiu com l'anterior. Tanmateix dir-vos que, com totes les pel·lícules que menciono en el blog, us la recomano. M'ha agradat, és lleugera i àgil. És diferent i es nota. No et quedaràs escarxofat al sofà, amb la mirada perduda, reflectint a les còrnies 25 fotogrames per segon. Pensaràs i sentiràs coses. Aquells 98' minuts que tens algun diumenge i no hi ha necessitat d'estudiar, els pots invertir en cinema. Apa!
Ja està, ja he fet l'aportació per aquest més ^^
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada