Abans de fer un nou post, agraeixo en Dani Brustenga per fer una menció inesperada en el seu propi bloc. Resulta que el seu és de música. Ell cada dia intenta penjar ni que sigui una cançó i no qualsevol, explica perquè l'ha triat (crec que ell no sap que jo en el seu moment vaig fer un post sobre una cançó). Casualitats de la vida, que un dia va voler triar una cançó i resulta que estava a la banda sonora de Lock & Stock, que la va veure recomanada l'altre dia en aquest mateix bloc. Aquesta és la big història. Doncs jo, de forma menys subtil però espero que igual d'eficaç deixaré el link aquí del seu bloc, com qui no vol la cosa, perquè entre bloggers iniciats va bé tenir-nos una mica de compassió mútua, que a vegades sembla que escrivim per les parets :-P (és broma, em sento moooolt estimat per... per... per algú). El bloc és el següent (feu una ullada ni que sigui i un comentari, encara que en anònim, també s'agraeix molt):
Si me'n surto, deixaré el link del bloc de forma permanent en aquesta barra lateral dreta tan plena que tinc (Si algú altre amb bloc també vol que el promocioni, que m'ho faci saber ;-) ). Afegeixo per fer-vos veure que us pot ser molt útil, podeu trobar els post per etiquetes importants i tinc una llisteta de les pel·lícules que he comentat (ara perquè és curta, però espero anar-la ampliant i si mai en busqueu cap en concret, amb una miqueta-molt de sort la trobareu).
I acabats amb aquest tema, anem a la pel·lícula. Referent al post d'avui que torna a ser de cinema, veureu que al principi he posat com unes entrades amb títol, any, país i director. Potser, si veig com queda i m'agrada serà una pauta que seguiré cada cop que posi una pel·lícula. La de repartiment i premis no sempre les trobaré imprescindibles de la mateixa manera que algun cop potser n'afageixi una altra.
I acabats amb aquest tema, anem a la pel·lícula. Referent al post d'avui que torna a ser de cinema, veureu que al principi he posat com unes entrades amb títol, any, país i director. Potser, si veig com queda i m'agrada serà una pauta que seguiré cada cop que posi una pel·lícula. La de repartiment i premis no sempre les trobaré imprescindibles de la mateixa manera que algun cop potser n'afageixi una altra.
Títol: Tulpan
Any: 2008
País: Kazakhstan 
Director: Sergei Dvortsevoy
Repartiment: Askhat Kuchencherekov (Asa), Samal Esljamova (Samal) i Ondas Besikbasov (Ondas)
Premis: 2008 Cannes: Un certain Regard i altres.
Estic segur que el que més ens ha sorprès de la pel·lícula és que sigui de l'exòtic Kazakhstan. Ja he explicat alguns cops un parell dels orígens dels perquè trio una pel·lícula. Un dels orígens és el web http://www.filmaffinity.com, on fent-te una compte pots votar pel·lícules, veure les recomanacions dels teus amics, i qui té una votació semblant a la teva per veure què li agrada a ell i et pot agradar a tu. L'altra és el cicle de cinema d'autor de Sant Cugat, i aquesta pel·lícula és extreta d'aquest cicle. Em va costar déu i ajuda trobar els programes dels anys anteriors, però un cop aconseguit vaig apuntar-me les pel·lícules que creia que em podrien agradar més (ja sigui per sinopsis o per una ullada general de la crítica) i vaig buscar on les podia demanar (hi ha un tercer origen que és les recomanacions directament dels amics ;-) ). Ara estaria bé que parlés una mica de la pel·lícula, per això estem (estic) aquí.
La pel·lícula ens submergeix en la immensitat de l'estepa kazakh. Aquest és un paisatge àrid, sorrenc, pla i enormement gran. Aquí la forma de vida és nòmada, les famílies dormen en unes tendes desmuntables i viuen del ramat. Una cosa totalment diferent al que estem acostumats. Asa (el protagonista) ha tornat del servei militar i somia en viure amb un satèl·lit amb 900 canals, en un lloc amb aigua potable i al costat del seu amor. Tanmateix està enamorat de la seva terra i no voldria pas abandonar-la mai. La història comença quan el seu cunyat li busca una dona amb qui casar-la, ja que sense dona no pot tenir ramat, i per aquelles terres només n'hi viu una, Tulpan (tulipa en català), la qual no vol contraure matrimoni amb ell perquè diu que Asa té les orelles massa grans. El seu cunyat, Ondas, n'està fart d'ell perquè pensa que és Asa un inútil per a ser pastor i l'ha de mantenir perquè és el germà de la seva dona, Samal. A més, no el pot casar. Asa dubta entre si demostrar que realment ell és capaç de tenir el seu propi ramat i dona, o rendir-se i anar a la gran ciutat i abandonar tot allò que ha estimat però que sembla no correspondre'l.
De fet la pel·lícula balla sobre el gènere de comèdia, el que jo anomenaria comèdia simpàtica, i un drama rural. Ara bé, el motiu per la qual la vaig triar era per tenir la oportunitat de poder viatjar, ni que sigui des dels ulls d'un nadiu, o viatjar en esperit, als paratges del Kazakhstan. És un d'aquells països en que possiblement mai hi vagi, i això em dol força ja que m'agradaria veure com més millor del món, però almenys he pogut veure una mica més d'aquest lloc, com viu la gent, he tingut la oportunitat de veure com viu aquesta entranyable família (tant els pares com els 3 fills) nòmada evitant seqüències avorrides o buides més pròpies d'un documental. També m'he pogut passejar per la enorme i monòtona plana seca dels voltants (és que és impressionant com de gran és i tot planíssim. Fins on arriba la vista). En part n'he visitat una petita faceta d'aquest país incògnita. De rebot, però, m'he trobat amb una pel·lícula molt maca, tant per l'ambient molt ben construït (m'agrada pensar que més que construït, per l'ambient tant natural), com per un ritme ben elaborat i bons detalls de direcció, sobretot per la càmera que ha sabut trobar la variabilitat del paisatge, molt important, que he descrit com a monòton, feina no tan fàcil.
Us la recomano, no com a grandíssima pel·lícula, sinó per l'experiència que he viscut veient-la. No és per a tots els gustos aquestes pel·lícules exòtiques, però si vols desconnectar i passar una estona relaxada (110 minuts) tens la oportunitat. Pren-t'ho com un viatge des del sofà de casa amb una historieta de rerefons que no està malament, té algun detall bonic i no us dic pas que "no és res de l'altre món", perquè sí que ho és, és del Kazakhstan, un altre món que ens és desconegut.
7/10
Deixo el link de la crítica escrita al filmaffinity (és la part de crítica del post traduït al castellà): http://www.filmaffinity.com/es/user/rating/370054/711306.html
Repartiment: Askhat Kuchencherekov (Asa), Samal Esljamova (Samal) i Ondas Besikbasov (Ondas)
Premis: 2008 Cannes: Un certain Regard i altres.
Estic segur que el que més ens ha sorprès de la pel·lícula és que sigui de l'exòtic Kazakhstan. Ja he explicat alguns cops un parell dels orígens dels perquè trio una pel·lícula. Un dels orígens és el web http://www.filmaffinity.com, on fent-te una compte pots votar pel·lícules, veure les recomanacions dels teus amics, i qui té una votació semblant a la teva per veure què li agrada a ell i et pot agradar a tu. L'altra és el cicle de cinema d'autor de Sant Cugat, i aquesta pel·lícula és extreta d'aquest cicle. Em va costar déu i ajuda trobar els programes dels anys anteriors, però un cop aconseguit vaig apuntar-me les pel·lícules que creia que em podrien agradar més (ja sigui per sinopsis o per una ullada general de la crítica) i vaig buscar on les podia demanar (hi ha un tercer origen que és les recomanacions directament dels amics ;-) ). Ara estaria bé que parlés una mica de la pel·lícula, per això estem (estic) aquí.
La pel·lícula ens submergeix en la immensitat de l'estepa kazakh. Aquest és un paisatge àrid, sorrenc, pla i enormement gran. Aquí la forma de vida és nòmada, les famílies dormen en unes tendes desmuntables i viuen del ramat. Una cosa totalment diferent al que estem acostumats. Asa (el protagonista) ha tornat del servei militar i somia en viure amb un satèl·lit amb 900 canals, en un lloc amb aigua potable i al costat del seu amor. Tanmateix està enamorat de la seva terra i no voldria pas abandonar-la mai. La història comença quan el seu cunyat li busca una dona amb qui casar-la, ja que sense dona no pot tenir ramat, i per aquelles terres només n'hi viu una, Tulpan (tulipa en català), la qual no vol contraure matrimoni amb ell perquè diu que Asa té les orelles massa grans. El seu cunyat, Ondas, n'està fart d'ell perquè pensa que és Asa un inútil per a ser pastor i l'ha de mantenir perquè és el germà de la seva dona, Samal. A més, no el pot casar. Asa dubta entre si demostrar que realment ell és capaç de tenir el seu propi ramat i dona, o rendir-se i anar a la gran ciutat i abandonar tot allò que ha estimat però que sembla no correspondre'l.
 |
| Escena representativa de la vida a Tulpan |
 |
| Ja ho he dit, comèdia simpàtica |
7/10
Deixo el link de la crítica escrita al filmaffinity (és la part de crítica del post traduït al castellà): http://www.filmaffinity.com/es/user/rating/370054/711306.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada