Lock, Stock i Snatch; Guy Ritchie agafant velocitat de creuer

Introducció

Per fi han començat les tan esperades vacances de nadal i aprofitant que les biblioteques donen més temps pels préstecs, degut a que tanquen per aquestes festes, he fet una reserva massiva de pel·lícules per estar proveït aquest nadal. D'entre el selecte stash que m'he preparat amb aquelles pelis que fa temps que tinc en llista d'espera, avui ha caigut Lock, Stock and Two Smoking Barrels (1998) de Guy Ritchie. Per refrescar una mica la memòria, en Ritchie el podeu conèixer per ser el director de Snatch (2000) (o Sherlock Holmes... que no em va agradar tant). En Guy es va donar a conèixer precísament amb Lock & Stock, la seva primera pel·lícula (prèviament va fer un curt de 20 minuts, The Hard Case (1995) que va agradar i li va permetre que algú apostés per a ell) i jo la qualifico d'èxit total. De fet, va agradar tan que dos anys més tard va fer Snatch, molt semblant en  ritme i guió, un segell totalment propi, i aquest cop contant amb la presència d'actors com Brad Pitt (que fa un molt bona actuació) i Benicio del Toro (que també ho parteix molt), entre altres... A més, va catapultar la carrera d'actors com ara Jason Statham (un molt bon actor). Per acabar, una cosa que em va sorprendre d'aquest home és que està casat amb la mundialement coneguda Madona.

He mencionat el concepte de "ritme" molt propi. Què és el ritme? No sé com explicar-ho ben bé. Suposo que és la velocitat en que es desenvolupen les escenes. Notes que la pel·lícula avança a un rime vertiginós. I el guió, mare meva, tan a Snatch com Lock & Stock és brutal. Moltes històries aparentment paral·leles però totalment connectades i vas veient com es van barrejant les coses, es troben, passa de tot. I tu ho veus i penses: "bloody hell" (és britànic, així que res de OMG) que genial. Genialment brutal. I tot això a gran velocitat, no tens temps per avorrir-te (ni motius). Dóna molt de gust veure aquestes dues pel·lícules, són absolutament molt recomenables. És que a més, jo no sóc un gran fan de les pel·lícules d'acció, de drogues i pistoles. El cas és que Guy Ritchie és diferent, i el seu estil també i això fa que hi tiri tantes floretes a aquestes pel·lícules de forma merescuda. No m'atreveixo a tirar totes les flors al director (a veure si a ell, però al de les dues pelis mencionades), ja que d'ell també n'he vist RocknRolla (2008) i Sherlock Holmes (2009) i tot i segellar-les amb el seu ritme (no tan ben realitzada) no em van acabar de convèncer. És a dir, grandíssim el Guy Ritchie del 1995-2001. Com he embolicat la troca...

Lock, Stock and Two Smoking Barrels

Tot seguit intentaré fer un breu comentari d'aquestes dues pel·lícules. Com he dit, aquesta és la seva primera pel·lícula i amb la que es dóna a conèixer al públic en general. Doncs ell ja s'atreveix a mostrar el seu ritme des de la primera escena i és que és per això perquè han apostat per ell, perquè té una manera de fer cinema diferent. Comença amb la seva característica "presentació" dels personatges: el seu nom i el perquè d'aquest degut a la seva especialització dins de la seva professió (veient-ho s'entén el perquè de tanta cursiva). I a partir d'aquí, quan veus els integrants de cada grup de persones comencen a desenvolupar-se les diferents històries. A trets generals, que si un roba no sé què, que si l'altre fa tractes amb no sé qui, que si un deu diners i li envien un matón... Ja se sap, coses que passen si fas tractes bruts amb la gent.
De seguida veus qui són els jefes, qui és el que l'està liant parda, qui és un primo, és a dir, avança la història i recordem que molt ràpidament. En aquest cas hi ha unes escopetes que van de persona en persona, sempre i quan, no arribin a la persona interessada ;) n'hi ha uns que vénen maria, sense tenir ni idea del business, altres senzillament es busquen la vida. No en vull dir més, ja que com de costum, amb les pel·lícules com menys en saps més et sorprendran i t'agradaran (en certa mesura, us l'estic recomanant, no us poseu a mirar qualsevol pel·lícula a la babalà).
D'actors no en destaco cap en particular, però alhora els destaco a quasi tots. Em centraré en aquells personatges que surten aquí i que repeteixen paper a Snatch. Com més endavant veureu que destaco, hi ha el Jason Statham (conegut per Transporter (2002) o The Expendalbes (2010)), però també vull mencionar els noms de Nick Moran (surt en alguna de Harry Potter), Jason Flamyng (tornarà a aparèixer a Snatch), P. H. Moriarty (Harry el Hacha, diria...) i Lenny McLean (que fa un molt bon paper i va morir aquell mateix any de càncer... això sí, "ell era un matón de veritat"). Tots ells actuen molt bé, de fet quasi tots, i és per això que mereixien ésser reconeguts.
El guió d'aquesta pel·lícula és molt enrevessat però molt divertit, molt. A mesura que avança cada cop et farà més gràcia i arribaràs en un moment clau, que veuràs perfectament com anirà la cosa i t'apareixerà un somriure a la boca i començaràs a murmurar "bloody hell... Clar que sí! El que vindrà ara..." i efectivament, el guió avança just per l'escletxa que s'ha preparat i la història segueix.
En vull destacar l'actuació del Jason Statham, ja que és aquí on comença, juntament amb Guy Rithcie s'estrena. Però veuràs molts tan actors que ho fan molt bé tots i que, com he advertit, tornaran a aparèixer a Snatch...

Snatch

...i és que això és Snatch, una versió millorada de Lock & Stock. El ritme torna a ser el mateix però millor; el guió torna a ser enrevessat amb les diferents històries paral·leles, però millor; agafa tot allò que no va acabar d'agradar del tot (que no vol dir pas que desagradés!) perquè era en una opera prima, i ho millora. Per tant, sense tenir una còpia de Lock & Stock, com a resultat obtenim una peli molt bona que a més compta amb la presència de molts bons actors (agafa aquells que ho van partir a Snatch i els ajunta amb d'altres que ho partien ja de per sí).
El principi és de nou genial (no us el puc dir, ja que us l'espatllaria) i tot seguit tenim la característica presentació dels personatges que ja he mencionat abans. I aleshores les històries tornen a començar amb detalls molt semblants a la peli anterior: canviem les escopetes per diamants i els venedors de maria per la boxa il·legal i ja està, apareix Snatch.
Com en l'anterior, aquest cop també destaco una actuació, i es tracta (com es pot entreveure en el primer paràgraf) la del Brad Pitt. Encarna el paper d'un gitano a la perfecció, amb molt d'humor sempre que hi surt. Després ja queden les altres, cadascun fent-ho de puta mare quan li toca. M'hi podria passar molta estona amb cada personatge i amb les diverses grans escenes que apareixen.
I és que si veus una de les dues, o les dues com he fet jo per escriure aquest post, entens perquè estic parlant d'una cosa diferent. Voldria destacar una anècdota i és tracta d'una d'aquelles converses de bar amb algú de la uni (vam parlar aquell cop però no acostumem a parlar molt). El cas és que estava parlant d'algunes pelis, i que si algunes de drogues o d'armes i aquestes coses. Resulta que mencionant-les pregunta "i, per exemple, heu vist "Snatch, cerdos y diamantes"?" i jo amb un somriure a la boca responc que sí. Ell se n'adona i diu "ho veieu? he dit el nom de Snatch i ja li ha vingut un somriure. És que aquesta peli és diferent". Efectivament, ho és. També n'hi ha un altre i és que el Sergi un cop em va fer veure una pel·lícula i abans de tot em diu "a veure si endevines de qui és" i em posa els crèdits inicials. Aquell ritme era únic "és del Guy Ritchie?". Efectivament (es tractava de RocknRolla). El que denota aquesta diferència és el segell del director, el seu ritme tan ràpid, treballat (si no treu el fre de l'accelerador és perquè ja es coneix la carretera) i característic.

Lock & Stock

Veig que ja no tinc res més a afegir i no vull arriscar-me a repetir-me molt amb el mateix.. Aquest post espero que hagi servit per a que conegueu aquest director que mereix ser reconegut sobretot per aquestes dues pel·lícules. De veritat, duren hora i mitja/hora quaranta cada una, un temps totalment assequible, sobretot ara que estàs de vacances.
Sí, aquest post ha sigut més llarg que el normal, però era un dos en un ;) me l'he intentat currar sense treballar-me'l gaire (això sí, he vist expressament Snatch per si tenia algun detall extra a afegir). Humor, pistoles i acció, tot molt ben combinat.

Molt bones festes a tots!