Carreteres d'Alemanya i Crònica d'una cursa familiar

Ja feia un temps que no escrivia al bloc, i era sobretot per manca d'idees. Suposo que al ja estar assumint la normalitat de viure a Kiel, no hi ha tantes coses que trobi remarcables de seguida, i, s'ha de dir, hi ha feina de la universitat que m'ocupa més el temps que abans.

Però alguna cosa se m'ha acudit.

Resulta que ja porto temps assumint que el meu mòbil fa fotografies dolentes, amb baixa resolució, però mai m'ha importat ja que sempre que he anat a algun lloc m'enduia la meva càmera de fer fotos i no he hagut de tirar mai de mòbil. Només per a fer panorames. El que sí que té, el mòbil, és que em permet fer fotos georeferenciades amb l'ajut del GPS.

Doncs bé, l'altre dia vaig anar fins a Tübingen des de Kiel, en autobús. Un es podria pensar que al ser un viatge des d'Alemanya fins a Alemanya, doncs mira, no deu ser gaire llarg. Doncs mira, el viatge que vaig fer en autobús, passant per: Kiel, Hamburg, Bremen, Osnabrück, Münster, Dortmund, Frankfurt, Heidelberg, Heilbronn,Stuttgart (Flughafen) i Tübingen; fa un total de 951km! Doncs, ja tenia el dijous ben ocupat :) Fent transbord a Bremen, ja que no hi ha via directe Kiel-Tübingen, i ben còmode a l'autobús.

No he viatjat molt en llarga distància en autobús en general, però s'ha de dir que aquí a Alemanya està força bé. Seients còmodes, amb espai, Wi-fi, lavabo. Només faltaria que ens servissin el menjar! Bé, tot plegat semblant a un vol low-cost sense haver de ser 1 hora i mitja abans a la parada. Amb 15 minuts per assegurar el tret ja en tens prou.

Amb aquest viatge, doncs, tenia l'oportunitat, sempre i quan no estigués dormint, de veure'm el país de nord a sud i poder apreciar una mica el canvi. I aquí torna a entrar en joc el meu mòbil. El que podia fer, era de tant en tant, si m'ho semblava, anar fent fotos del paisatge, i com que les fotografies podies ser referenciades, doncs podria veure des d'on les he fet exactament. Que bé!

Així que agafo el mòbil, vaig a paràmetres, activo GPS i veig una altra cosa, qualitat. Com? M'ho miro bé i resulta que tenia la qualitat posada al mínim! No m'estranya que el mòbil fes fotos tant dolentes! Renoi, vivia enganyat. Ho he posat al màxim, ja que tampoc és la càmera que faig servir sempre, i ara he passat de fer fotos dolentes, a fer fotos no-tant-dolentes-sinó-més-acceptables.

Així doncs, aquí teniu un seguit de fotografies fetes des de l'autopista ordenades de nord a sud, i així amb una mica de sort s'aprecia ni que i sigui poc el canvi gradual en el paisatge.

I sinó pren't-ho com el racó que mai haguessis vist d'Alemanya: el paisatge des de l'autopista.

Dos dies més tard havia de tornar cap a Kiel, un altre cop en autobús. La meva família tornava també el mateix dia, però ells en direcció oposada, cap a Sant Cugat. Doncs bé, resulta que els viatges van durar més o menys el mateix! Qui ho havia de dir?

La sorpresa, però, me la vaig endur al dia següent, cap mirant la secció esportiva d'un diari online independent veig la següent crònica!

Dissabte 19 d'Abril de 2015 vam ser espectadors d'una cursa aferrissada entre Oriol i Família. La peculiaritat, però, era que, tot i compartir punt d'origen, Tübingen, la cursa allunyava els dos equips en direccions oposades, tenint com a destí cadascú casa seva, sent per l'equip Oriol el destí, Kiel, i per l'equip Família, Sant Cugat.

L'inici va ser clau per a l'equip Oriol. Oriol es va endur la pole-position i sortia en primera posició. A les 06:30 del matí ja estava a la línia de sortida, a l'estació d'autobusos de Tübingen escalfant motors, i, arribat el moment precís, de forma puntual, va accelerar per començar a agafar el primer avantatge respecte l'equip Família. Mentre Oriol estava arribant a l'aeroport de Stuttgart, cap a les 07:00, l'equip família ni tant sols havia esmorzat. La cursa pintava planera per a Oriol. A l'aeroport va fer parada tècnica, però l'equip de mecànics als boxes va ser molt eficient i a les 07:10 ja havia canviat d'autobús, com estava acordat en el bitllet, i ja estava movent-se en direcció Frankfurt.

Mentre Oriol s'aturava a Heidelberg, l'equip Família s'anava traient la son de les orelles, esmorzava amb calma, i no era fins que Oriol passava per Heilbronn que l'equip Família no sortia de casa, cap a les 09:00. Oriol portava unes voltes de avantatge, havia passat pel costat de l'estadi del Hoffenheim, i semblava que la cursa tenia un clar favorit. Ara bé, tot no feia més que començar.

Aleshores Oriol encarava el tram més decisiu per part seva a la cursa. S'apropava a Frankfurt i havia de canviar de monoplaça. Sembla ser que el vehicle no suporta viatges directes entre Tübingen i Kiel, i Oriol es veia forçat a abandonar el seu autobús i buscar-ne un de nou que el portés al seu destí. A les 10:18 arribava a Frankfurt i baixava de l'autobús. L'equip família estava per feina i no hi havia comunicacions entre els equips. Les estratègies es mantenien secretes.

Fins a les 12:05 no sortia el següent autobús així que, sense dependre d'ell mateix, l'equip Oriol no podia fer res més que prendre's un cafè, gaudir de Frankfurt, del Mainhattan europeu (o Bankfurt, qui ho prefereixi), gaudir dels edificis alts, i capturar les escenes en fotografies. En resum, fer el turista per la capital econòmica europea (així ho avala una escultura amb un € ben gran).

S'apropava les 12:05, l'equip Família havia aconseguit retallar distàncies durant aquelles dues hores, i l'autobús de l'equip Oriol no arribava. Cada minut que passava eren quilòmetres que guanyava l'equip Família. L'Oriol es començava a impacientar ja que l'avantatge que li donava la pole-position s'anava esvaint a cada segon. Finalment, amb 10 minuts de retard (12:16) arribava el F098 direcció Kiel. L'equip Oriol tornava a entrar a la cursa, i amb força.

Primer va parar a Gießen (13:16). Ara bé, l'equip Família es trobava amb un contra-temps. Havien de parar a dinar a Besançon a les 13:56 i mentre l'equip Oriol menjava plàcidament amb l'autobús en marxa i permetent-se una becaina re-vitalitzadora, l'equip família es veia obligat a aturar el vehicle. L'equip Oriol semblava que agafava avantatge de nou.

A les 14:23 l'Oriol passava per Vèncer i a les 15:45 ja havia arribat a Dortmund. En aquell mateix moment, a les 15:46, l'equip es trobava a Burg en Brese, a prop de Lyon, segons aclarien.

Aleshores semblava que no hi hagués res més a fer que no fos deixar passar l'estona, tots dos equips amb els motors en marxa, i a les 16:00 tots dos es permetien una treva per centrar l'atenció en el partit del Barça. Patint, patint vam guanyar el València 2-0. 3 punts. L'equip Família ja es trobava al sud de Lyon (16:25), i l'equip Oriol sortia de Münster (16:51).

Aleshores cadascú patia una avaria tècnica inesperada. L'equip Família es va endur la sorpresa quan de sobte es va encendre el llum de l'oli! Corrents a comprar-ne i a posar-lo, que cada minut era un quilòmetre que s'avançava l'equip Oriol. L'equip Oriol, però, no cantava victòria ja que minuts més tard informaven que havien de parar fora del previst per a posar benzina a l'autobús. 10 minuts amb els quals hi comptava i que no podia aprofitar. Almenys una mica d'aire fresc i l'oportunitat d'estirar una mica les cames.

A les 19:42 Oriol sortia de Bremen i l'equip Família, a les 19:49 es trobava al sud de Montpellier. Tots dos s'apropaven perillosament a les seves destinacions. No hi havia favorit clar, tot i que s'ha de dir, l'avantatge seguia per l'equip Oriol, però tal i com estava retallant l'equip Família, qualsevol podia esperar una sorpresa.

En aquell moment arribaven tots dos equips a punts clau de referència. L'equip Oriol entrava a les 20:48 a Hamburg, mentre que a les 20:54 l'equip Família passava per prop de Perpinyà. A l'equip Oriol li va costar sortir d'Hamburg i no va agafar la via directe per anar a Kiel. A les 21:37 l'equip família ja passava per la Porta Catalana i a les 21:41 l'equip Oriol es trobava a l'oest de Lübeck. Els uns ja estaven a Catalunya i l'altre ja estava a Schleswig-Holstein, cadascú corria en terreny conegut i premien ben fort l'accelerador. L'esprint final i l'equip família retallava distància a un ritme vertiginós. Es notava cert nerviosisme en l'equip Oriol. El trajecte fins a Kiel es feia curt, per carreteres més secundàries, però quan l'equip Oriol feia l'avís que li quedaven 11km (en línia recta) fins a Kiel (parada d'autobusos, no pas casa!), a l'equip Família li'n quedaven 86 per carretera (aquests, sí, fins a casa).

Ara bé, a les 22:16 ja entrava al Landkreis Kiel, i a les 22:33 ja havia arribat a Kiel i havia baixat de l'autobús. Quedava, però, arribar a casa, això volia dia caminar fins a la parada de bus urbà i esperar el primer que passés, un dissabte al vespre.

13 minuts més tard arribava l'autobús i mentre hi pujava, l'equip Família passava per Polinyà. L'equip Oriol tenia la victòria a tocar, molt soferta, però es començava a veure com a favorit clar.

Sense trànsit pels carrers, esbufegant però ple de joia, a les 23:06 Oriol arribava a casa a Kiel, després de 16 hores i 36 minuts de viatge, i es coronava victoriós de la cursa. La pole-position certament havia sigut clau, i tot i que l'equip Família s'havia esforçat i havia intentat retallar el desavantatge amb què començaven, els esforços no havien sigut suficients. L'equip Família arribava a les 23:09, tres minuts més tard...

Sí, vaig guanyar, però pels pèls! Jo em pensava que tenia la victòria assegurada, però no diguis blat.

En aquest post “fotogràfic” hi afegeixo un al·licient, però de dificultat mitja-alta. Resulta que si em sabeu dir el nom del poble/ciutat de la 5ena fotografia, tindreu com a regal les poques fotografies que vaig fer de Frankfurt, el Mainhattan europeu. S'ha de dir que és una sensació diferent la que és Frankfurt. Capital del capital europeu. Si fins i tot tenen una estàtua d'un € ben gran.

A veure, si no trobeu la solució, no us entristiu! Aquestes fotos no cauran a l'oblit ni us seran pas privades. Totes aquelles fotos que he fet, les que us he ofert i les que no, les que heu desxifrat dels posts o les que no ho heu aconseguit, totes elles, seran accessibles en un post-sorpresa quan acabi l'estada a Kiel. Així que si no les veus avui, no et preocupis, que si realment hi tens interès, les veuràs molt aviat.

Ciutat:
En minúscules.

Zakynthos :: Primeres tortugues

19/08/2013
Sona el despertador a les 05:20am, és hora de llevar-se per al Morning Survey d'avui a la platja de Dafni. Si és cert que ja odio llevar-me a les 07:00 per al cole o el que sigui, els Morning Surveys (MS) és el torn més interessant que ens pot tocar i per tant no m'importa massa (segueixen sent les 05, però).
Durant el dia l'únic soroll que saps que t'acompanyarà vagis on vagis és el de les cigales. N'hi ha per tot arreu. És, de fet, el soroll de la calor. Doncs de matinada, per gran sort per als amants del son profund, les cigales callen. Ara bé, qui ocupen la seva vacant són els galls. No paren de cantar (per sort només en sóc conscient els dies que em llevo a aquesta hora). Així que entre gall i gall (i l'alarma d'algun mòbil d'alguna tenda veïna) em vesteixo amb la samarreta blava "reglamentària", algun pantaló curt i les xancles, que toca caminar per la platja.
S'intenta esmorzar el primer que passi pel cap: iogurt grec amb alguna cosa, cereals potser, pa de pita, un colacao seria bona idea, encara no he aconseguit fer-me un cafè descent amb aquestes pols, crec que no ho aconseguiré o potser menjaré una mica de fruita...
Mentre esmorzo recordo que vaig amb la Niamh (nom gaèlic que es pronuncia "Nif") que encara no he conegut però com que sé que és en Georg qui ens porta miraré d'estar atent als seus moviments. La Paula també s'ha llevat i està esmorzant, a ella li toca una altra patja.
Agafem el cotxe i anem cap a la patja de Dafne que es troba a la banya est de la cala de Laganas, illa de Zakynthos, al costat de la platja protegida de Sekania (que tindré l'oportunitat de visitar aquesta mateixa setmana, lloc restringit on molts pocs hi tenen permís d'accés). Per arribar a la platja hem de caminar 2km de baixada, i a les 6:00 hi fa una temperatura ideal. Ja em tocarà pujar-ho d'aquí a unea hores amb tota la solana. Per molt que sigui d'hora, quan surt el sol ja fa calor.
Arribem a la vora i ens dirigim a l'extrem més proper per començar el monitoratge. Traiem el GPS, la cinta mètrica de 50 metres i el llibre de registre. Avui, per primera vegada, em tocarà escriure-hi a mi. Tothom ho ha de fer alguna vegada, és com realment es comprèn el funcionament.
Comemcem a avançar i noto que hi ha molts bancs de grava i de còdols, costarà trobar-hi el rastre de les cries. Al cap de poc veiem el primer i el seguim per veure de quin niu surt. Ho anoto. Seguim caminant i trobem nous rastres. Trobem el niu d'on surten i ho anoto al llibre. Estic usant quasi bé les últimes pàgines del llibre de registre darrera hi ha tota un temporada d'aniació i de cria.
Al tercer o quart niu del qual en surten petjades de cries veiem que per a aquest no ha acabat la nit. Es veu el morro d'un parell de cries que estan valorant si sortir o no del niu. Ens hi fixem i continuem una mica per avançar feina. Ara bé, trobem un niu que encara no havia tingut cries i l'hem de tornar a mesurar. Com que porta una mica de temps fer-ho tornem enrera per veure com van les altres tortugues i... estan caminant direcció al mar! N'hi ha dues! les primeres que veig. El tercer MS i ja ho diuen, a la tercera va a la vençuda.
Doncs si no n'havia tingut prou no veient-te i trobar-les per fi, ens hi hem quedat com 40 minuts veient (vigilant) com sortien tortugues ua darrera de l'altre. Més de 20.
Impresionant, són més petites del que em pensava i tenen tot de dificultats a superar fins no arribin a l'aigua, i allí al mar no precísament desapareixen aquests entrebancs. Ara perquè hi som nosaltres però ja per començar aquestes cries poden ser depredades per rates, gossos o gavines. A més, al haver-hi tants còdols algunes queden panxa-amunt. Per sort tenen instintivament el moviment per girar-se. Tanmateix, algunes les hem d'ajudar a posar-se dretes. Poc a poc avancen, mediten quina direcció agafar, busquen el mar, busquen la llum. I quan arriben a l'aigua les onades les empenyen violentament, les fan girar, però elles es redrecen, mouen les aletes i comencen a nedar. Quan superen el punt on trenquen les ones ja són lliures. Amb la mida d'una pilota de ping-pong ja són lliures a la immensitat del mar Mediterrani.
Vaig dir a algú que l'objectiu de venir fins aquí era notar alguna cosa especial tractant amb les tortugues. Veient com han sortit del niu, com han arribat al mar unes 20 cries de tortugues, com de difícil és per a elles i com de difícil és protegir-les de nosaltres; amb aquest camí de 10 metres he notat aquesta cosa especial.
La resta del MS? Ja no importa, ja he vist tortugues.

Grècia :: Delphi

Avui (dia que ho vaig escriure que deu se el 10/08) el dia no podia començar pitjor... El plan del dia era anar a Delfi i per això havíem d'agafar l'autobús. Per fer-ho havíem d'anar a la terminal en transport públic i li vam dir al conductor que si anava a "Praktoria", la parada d'autobús on havíem de baixar. Doncs bé, l'home no ens va dir res durant tot el viatge i vam acabar al final del trajecte: "Ano Liossa" (i, per descomptat, lluny de "Praktoria"). Això resulta ser un barri de les afores (de veritat) d'Atenes. Un barri de mala mort. Tot erm, "chaboles", cases a mig construir... (excepte una que tenia un aspecte digne i estava ple de barrots a les finestres). Allà vam esperar 20 minuts per agafar el bus de tornada, però sortia a les 09:50 i el que anava cap a Delfi a les 10:30. El vam agafar i vam ser efusius amb el conductor perquè ens avisés quan arribéssim. A la parada vam ser-hi a les 10:20 i sort que li vam preguntar a una noia que va baixar amb nosltres com arribar a la terminal B. Arribem apurats, comprem bitllets d'anada i tornada i... EUREKA! (en algun moment havia de fer servir l'expresió encara que aquest no sigui el cas.més idoni) l'aconseguim agafar a un moment. Que bé, direcció a les ruïnes de Delfi. Si és que no hi ha viatge sense aventura.

Parlant de Delphi, que de fet us pensaveu que aquest era l'objectiu del post (el títol no és més que un titular), es tracta d'unes ruïnes on, segons la mitologia grega, és el centre del món ja que Zeus, al deixar anar dues àligues des d'extrems oposats de la Terra, és on van coincidir. Allí, hi ha com a ruïnes principals: el temple d'Apolo, Tholos (una estructura rodones a la qual se li han fet moltes fotografies), i un estadi de 200 metres on s'hi celebraven els jocs "Pythian" (no sé com és ben bé en català i eren els segons en importància darrera dels jocs olímpics). Unes ruïnes molt interessant i algunes ben conservades, però com és habitual, hi feia mooolta calor.
Ara bé, com vaig dir, a Atenes no cal que t'hi quedis gaires dies i Delphi és un dels llocs de Grècia que s'ha de visitar. A més, sent estudiant et sortirà gratuït tant les ruïnes com el museu.
Intento adjuntar una fotografia que ensenya el temple d'Apolo (com entendreu, les fotografies de veritat les faig amb la càmera i no pas amb el mòbil).

Grècia :: L'acròpolis grega

Vaig començar el post anterior dient que la ciutat d'Atenes no m'havia agradat deixant de banda l'acròpolis grega. Bé, per acròpolis podríem dir el centre, sumant-hi: l'àgora, el barri de plakas, el d'anafiotika i ruïnes escampades. És normal, Grècia viu d'això i ho ha de fer atractiu pels turistes. Així doncs, compartint l'opinió amb diversa gent que he conegut coincidim en que Atenes no és maca exceptuant el centre. Per no voler ser fals en el seu moment vaig fer el post sobre el què crec que era realment Atenes, i ara que ja en tenim una idea deixaré l'opinió sobre el què crec del centre, la part maca.
El títol del post no és més que un titular, no només parlaré de l'acròpolis.
Els barris de plakas i anafioika són els típics barris turístics de ciutat. L'encant que tenen, sobretot el d'anafiotika, és les espectaculars vistes de l'acròpolis que ofereixen. Aquesta s'alça al ben mig de la ciutat en un turó que de seguida agafa altitud. A més, aquest barri és al què em volia referir quan anteriorment vaig dir que havia trobat un racó preciós entre carrerons blanc i blau celeste.
També parlaria de l'àgora. Passejar-se enmig de les ruïnes on saps que fa 2500 anys en aquells edificis es van fer tants progressos com la democràcia (concepte que al cap de tants anys sembla que s'ha oblidat), o trobar-te la possible presó on va ser executat Sòcrates, personatge que només coneixia dels llibres de filosofia i que em pensava que "només" en quedaven les idees i ara se m'ha fet real. Per on passejava jo es passejava ell molestant ela compatriotes amb preguntes compromeses que obligaven a raonar. Com les preguntes, una passejada que dóna molt a pensar. Mentre ho feia em va venir al cap la cançó de Roma, dels Manel. En el seu cas en concret parlen del poble romà, però és igualment aplicable.
I ja només em queda parlar de l'acròpolis. Alçada al bell mig d'Atenes (de fet, l'Atenes moderna s'ha instal.lat al seu voltant, diguem-ho bé), s'imposen els vestigis d'una gran civilització. Vaig passejar pel teatre de Dionís, el temple d'Atena, el monument a Agrippa, molts edificis dels quals ja no en recordo el nom i, com no, el Parthenon. Miracle de les proporcions matemàtiques (potser per això ha durat tant de temps) era un must-see de Grècia. Llàstima que en una cara hi hagués una bastida, però és normal que vulguin fer feienes restauració (què preferiríeu: un parthenon restaurat amb tot el seu esplendor, o els espectaculars vestigis que han sobreviscut el pas del temps?). Tanmateix, les altres cares eren lliures de grues i ens vam poder fer les fotos corresponents.
Així que això es tot d'Atenes, té una cara maca, maquillada per a enlluernar turistes, però la realitat és un altra, és grisa i pobra, esperem que millori. La meva recomanació? Ja la vaig dir al post anterior.

     Són les coses bones de passar a l'eternitat.

Grècia :: Atenes ciutat

Kalispera!
Abans de començar el post haig d'advertir que l'estic escrivint amb el mòbil, i no és del tot fàcil fer-ho bé.
Tinc pensat, potser, fer posts curtets, per comoditat meva i per així anar tractant temes concrets ^^
Què diré d'Atenes? Vaja, que la ciutat no m'ha agradat gaire (deixant de banda l'Acròpolis que m'ha encantat, genial; quin contrast). Resulta que el barri on estem no és del tot acollidor: és brut i pobre, malhauradament això no és exclusiu d'aquest barri en concret. Deixant  banda el centre la història es repeteix... Això sí, l'hostal on estem, el San Remo, tot i ser molt simple, és acollidor i estar recent pintat de blanc i blau celeste. Intenta brillar d'entre el gris monòton, i la gent que hi treballa és molt simpàtica. Punt positiu. A més, estem molt ben connectats amb el metro i si ets estudiant (i portes l'acreditació corresponent) tot és més barat: fins ara no hem pagat cap museu i cap excavació arqueològica, contant acròpolis i Delfis. Ara bé, la pobresa és palpable...
Tanmateix, avui hem passejat per la zona maca d'Atenes (jo dubtava que existís). Bonica ho és, algun racó preciós et tetransporta com si estiguessis una illa*, però també és cert que juga amb l'avantatge que fins ara només havíem passejat per barris bruts, pobres i sense confiança. Ara bé, si és cert que hem descobert aquesta zona, la cara pobra no acaba de desaparèixer. Mentre escrivia això ens ha vingut una nena de 10 anys amb una guitarra mediocre a cantar-nos per aconseguir unes monedes. És sense dubte el més trist que he vist aquí a Grècia (Atenes). És, apart d'il.legal, immoral. Ahir mateix tenia davant una nena pijeta turista, amb el seu vestidet i les ulleres de sol, i a escassos metres una nena (potser la de fa un minuts) obligada a tocar un melòdica. Com l'ha de mirar? De tant petita ja ha d'estar condemnada? No em ve més de gust parlar del tema, però la gent ha de saber fins a quin punt arriba la situació.
Crec que ho deixaré aquí, però en el següent post intentaré parlar de l'Acròpolis atenenca, que m'ha fascinat. Si bé a Atenes jo no diria que t'hi has de quedar més de 3 dies (aprofita per veure les marevelles que el país ofereix: Delfi, Olympia, Epidauros...) l'Acròpolis és imprescindible, fins i tot a nivell europeu o més. Espero poder transmetre aquest sentiment en el següent post.

*Si hi penso deixaré un link als comentaris per concretar aquest racó
** Si pogués adjuntaria fotos per fer el post més acollidor ^^