Un Pla Perfecte ja disponible i el Mapa Literari

Doncs sí, primer de tot dir que ja està disponible la història que comentava al post anterior, Un Pla Perfecte, en format .epub (pels qui tenen eBook) i en format .pdf (pels qui no, clar). Conscient de les meves limitacions, s'agrairà qualsevol tipus de feedback, sobretot les crítiques constructives (ja que si critiques, però no m'ofereixes una solució a canvi, doncs mira, bé, però no tant). És a dir, òbviament pots dir què no t'ha agradat o és més justet (de la mateixa manera que pots dir, què t'ha agradat!), només faltaria, però si a sobre m'afegeixes com ho milloraries o alguna cosa semblant, doncs ja seria l'hòstia (escolto i recordo opinions). Doncs sense més dilacions, aquí està per vosaltres, Un Pla Perfecte:

La versió eBook està una mica millor que la versió en pdf, per tant la recomano. Aprofito per dir que si teniu eBook i voleu descarregar-vos llibres en català us recomano la pàgina http://www.epub.cat on en trobareu força i tots gratuïts i en català. Ara bé, si un llibre realment us agrada, compreu-vos-el que no costa tant i fa il·lusió tenir-lo en format llibre ;)
Si la descàrrega no funciona, click amb el botó dret i "Anomena i desa el contingut de l'enllaç".
No estarà disponible eternament, de fet, potser un mes o dos (si no és que me n'oblido). Si la descarrega no funciona deixa un comentari i ja te'l passaré. 

I ara, per no fer el post tant curt, introduiré un racó del bloc molt nou i que em permet compartir una mica els llibre que m'agraden, el Racó del Llibre.

Degut a que a part de tenir el hobby d'intentar mirar-me pel·lícules de tant en tant, també és cert que sempre estic al mig de la lectura d'un o dos llibres (el que m'emporto allà on vaig, i el que tinc a la tauleta de nit). Ara bé, ja em vaig aventurar a comentar un parell de llibres i potser ho faci amb més. I és que quan llegeixo el llibre no em quedo aquí, normalment ho faig amb el mòbil a mà (o en cas de trobar-me al llit, amb un llapis a prop) per anar anotant les pàgines on trobo frases interessants, passatges que em rellegiria vegades i vegades, o localitzacions de llocs. Cert que moltes vegades, sobretot si he deixat passar temps i em poso davant de l'ordinador a anotar-me les frases que m'han agradat (ja que molts cops el llibre és de la biblioteca i s'han de tornar a temps) per poder-les rellegir quan vulgui, doncs moltes vegades resulta que vaig a la pàgina anotada i no en tinc ni idea de quina frase m'havia captat l'atenció o perquè he seleccionat aquell paràgraf. Idees efímeres.

Doncs bé, en aquest racó del bloc, potser intenti actualitzar quins són els llibres que estic llegint, quins he acabat fa poc, potser un top 10 de recomanacions (no vol dir que sigui el top 10 absolut, no crec que en tingui) i el que crec que serà la cirereta de la secció...

...el Mapa Literari!

En què consisteix? Doncs la idea és senzilla. Cada cop que llegeixo en un llibre on passa l'acció en algun lloc de la terra (Òbviament, Dune per exemple, que recomano molt -de moment només n'he llegit el primer-, no puc incloure'l al mapa) m'ho apunto, i després ho busco al google maps, i ja tinc situat el lloc al mapa.

A vegades pot resultar molt difícil, alguns autors tenen la mania d'inventar-se noms de pobles, en llocs reals (com ha costat trobar certs pobles on va el Sherlock Holmes amb el seu inseparable company a resoldre casos d'allò més curiosos). Però la satisfacció és doble, quan indagant per la xarxa, trobes finalment el lloc on està situat.

D'altres són d'allò més curiosos, com per exemple amb Les Mil i Una Nits, on passen per pobles que ara a l'actualitat encara existeixen. Però clar, et parlen de regions de l'antiga Pèrsia qua actualment potser siguin regions de països com l'Iran o el Iemen...

Passegeu pel mapa, apropeu-vos, moveu-vos. No us el mireu des de fora i intenteu destriar d'entre el garbuix de waypoints. Potser alguna novel·la que hagi llegit a passat prop de casa teva? O potser en algun lloc que hagis visitat, qui sap!

Doncs tot això, ho tindreu disponible a la secció Racó del Llibre que està a la part superior del bloc, entre les altres seccions.

Naixament d'un nou llibre: Un Pla Perfecte

Fins ara he comentat un parell de llibres que m'han agradat, o bé un cas que el vaig escriure jo (recorda el post de PIxND), però aquest post no es tracta d'una ressenya, sinó...

D'un naixement! És noia, maca, intel·ligent i absurda, pesa uns 30 grams, però el més important, té forma de llibre! Us presento:

Què està sent amenaçat?

Títol: Un Pla Perfecte

Autor: Oriol Sastre Rienitz

País: Catalunya

Any: 2013-2014

Efectivament, l'he escrit jo, però la novetat no recau en això, sinó en què l'he editat i enquadernat jo! Si escriure'l era la gestació, editar-lo i enquadernar-lo és el naixement del llibre. M'ha fet força (molta) il·lusió. Com potser es pot apreciar a la portada, es tracta d'una "Edició especial del 21è aniversari" i només n'hi ha 1 còpia inèdita. Així que això en un futur valdrà una fortuna!

Per tant, aquest post anirà més dedicat al procés d'enquadernació, com un esborrany de tutorial de "com enquadernar un llibre" de forma molt senzilla.
Aquesta portada amb una fotografia tan peculiar, que poques persones n'haurien de saber el motiu (de fet, les hauria de poder contar amb els dits de la mà) s'escau força amb l'obra, i és, en realitat, la font d'inspiració del primer acte: l'elaboració casolana i cutre de com fer un vídeo amenaçador (lo samarreta del Bayern per aconseguir llum vermella no és fantasia, va ser real. No s'aprecia gaire a la imatge, però així era).
A veure, a trets generals, Un Pla Perfecte és una obra de 7 actes que tracta d'un segrest. Tindríem els segrestadors, que busquen un recurs econòmics per començar una segona vida lluny de tot, a Xile; i per altra banda tindríem el protagonista, de nom "Jo" (sempre en cursiva i que quedi clar que no sóc jo, sou vosaltres) a qui li comencen a passar coses estranyes. Com a segrest caòtic em vaig inspirar amb la gran pel·lícula dels Coen: The Big Lebowski. De fet, però, l'acte que més hi recorda no és amb el que em vaig inspirar més, precisament seria collita particular. Fets, doncs, aquests cinc cèntims del que seria l'obra, passem al que seria el tutorial de com ha sigut editat i enquadernat.
Primer de tot venia l'imprès. Això és part fàcil. Tinc una impressora a casa molt professional que té l'opció d'imprimir en mode "folleto". Ara bé, això m'imprimeix les lletres el doble de petites... Cap problema, re-estructuració de la mida del text i dels títols, mirant que quedi bé, i voilà! Ara bé, havia de donar un nombre de pàgines múltiple de 4 (són 4 pàgines per DIN A4). Vaig agafar un llibre de veritat (el meu també ho és ara) i vaig mirar com són les primeres pàgines: la primera surt el nom de l'editorial, en el segon el títol, en el tercer les dades de: títol original, edició, any, publicació, ISBN... doncs mira, m'ho he inventat tot i ha quedat molt maco. Fins i tot un ISBN ple de sentit. Un cop imprès vaig passar a la feina bruta, a la feina de soterrani.
Primer de tot tocava premsar els tres fullets que composaven el llibre (tres fullets de 3 DIN A4 cada full, un total d'unes 48 pàgines de llibre). Però com ho premso? Jo no tinc premsa... Que no? Toma premsa casolana:

Plàstic perquè no s'embruti

Una premsa d'allò més funcional!

Premsats els fulls, ara tocava cosir-los. Això ja era una feina una mica més laboriós i difícil, però vaig saber trobar la manera i sortir-me'n. Vaig estar mirant molts tutorial pel youtube de com enquadernar, i el tema del cosir el vaig començar a entendre. Ara bé, els estris... Me'ls vaig haver de fer una mica a la meva manera. Primer de tot, tocava serrar (sí, sí, serrar, amb una serra) els fulls per fer els forats per on passarien els fils.

Les marques de la serra

Però després venia cosir-ho! Vaig guiar-me d'un vídeo força útil de youtube (que enllaçaré al final del post com a mostra d'agraïment a l'autor del vídeo). Ara bé, els aparells que ells fan servir per aguantar els fils i el llibre són força més professionals que els que vaig haver d'inventar in situ jo mateix. Però que coi! Sóc un home de recursos!

El suport amb els fils. Moltes pinces de fusta.

Primer fullet preparat per ser cosit

Detall dels tres fullets cosits

Un cop cosits i els fils separats dels mecanismes, els vaig retallar de tal manera que quedessin arran del full, que en sobrés una mica, i vaig aplicar una capa de cola blanca pel lloc per agafar d'enganxar els fils (això ho vaig per iniciativa, no sé si és 100% professional).
Després d'això, però, va venir el que em va costar més: la portada. En els tutorials no acabava d'entendre com fer-ho, ja que hi ha mil i una tècniques i tipus de portada. Jo volia alguna cosa senzilla, que pogués aconseguir amb facilitat. De tal manera que vaig pensar en dissenyar una portada amb l'ordinador (el resultat del qual podeu apreciar) i imprimir-la en una cartolina DIN A3 (degut a les dimensions que tenia). Per què va ser la part més difícil? Primer perquè les copisteries de Sant Cugat es van posar d'acord en: no obrir, ser incompetents, o no imprimir cartolines DIN A3. Finalment vaig decidir fer-ho a la copisteria de la UAB i el resultat va ser... que me la van fer amb unes mides lleugerament més petites del que havia dissenyat amb precisió per l'ordinador... f@*k this s&#t !!
Retallant com podia per ajustar-ho, finalment em va quedar amb unes mides acceptables que coincidien, vaig posar cola a la part interior de la portada que correspondria al llom del llibre, i un altre cop a la premsa perquè quedi tot ben enganxat. Esperat el temps necessari ho vaig treure, i fixant-ho de la mateixa manera que com ho vaig serrar, vaig llimar les cantonades perquè quedessin acceptables. Fora de tot pronòstic, el tema portada va ser el més difícil de tot el procés.
El resultat final? Doncs en forma de llibre! Sí, sí! Forma de llibre! Un resultat del qual n'estic molt orgullós!

El nervi central cosit. Acte 4 SPOILER!

Resultat acabat!

I ja el tenia apunt per acudir a la cerimònia de presentació!

El llibre està en bones mans ;)

Ja només em queda dir que gràcies per seguir el reportatge de com ha nascut el meu primer llibre. Tota una experiència :) Com havia dit, aquí hi ha l'enllaç del vídeo que fet servir per saber com cosir els fullets:

"https://www.youtube.com/watch?v=BScrCpPtGPs"

I per trencar una mica el gel i aquesta rusticitat que he volgut marcar amb el post, dir que Un Pla Perfecte també està disponible en format e-book. No és tan guay, i no calia dedicar-hi un post, però també he indagat per el internet per aprendre a fer-ho. Qui sap, potser la seva descarrega estarà disponible properament...

Posicions incòmodes per a no dormir

     SÍ!!! PER FI!! Després de ~2 mesos aquest matí he acabat "Posicions incòmodes per a no dormir" (PIxND). Però, de què parles Oriol?

     Fa un parell de mesos, del 26 al 30 de desembre vaig anar cap Alemanya, en cotxe. Els viatges fins allà són força llargs i tinc molt de temps per pensar. Això que sonava la cançó "Cante" d'Obrint Pas i la posició no era prou còmode com per adormir-me, i en un instant ja tenia la història (tota) mentalment. A partir d'aquí només quedava escriure-la, i no és feina fàcil. Prova d'afronar-te al full en blanc i poder sàpigues de què parlo.

     Per començar vaig escriure el primer acte però de seguida em vaig estancar. Tenia massa coses el cap i havien de passar per un forat molt petit, un embús. Així que el que vaig fer va ser agafar una llibreteta i fer-me una línia temporal, on vaig escriure a grans trets què aniria passant i en quin ordre. I així buidar una mica la ment, tenir la certesa de que no oblidaria el transcurs de la història i deixar lloc a l'apartat del cervell que em dóna la imaginació i inspiració. Aquesta llibreta ha sigut bàsica per al correcte desenvolupament de PIxND. Ara està plena d'anotacions, idees, frases i més línies temporals i ha sigut útil per tal de redactar aquells idees brillants que et vénen al cap durant un instant i que solia oblidar. Me l'he arribat a endur al llit per haver-ho lamentant no fer-ho la nit anterior.

     Haig d'"agraïr" (m'he inspirat amb algunes frases), per descomptat a Obrint Pas, i també a Aspencat, als quals he aprofitat algunes frases que a més arriben a ser important. Ara bé, no us penseu que cada fresa bonica és plagiada, la majoria són meves, heheh. Mägo de Oz no intervé de forma directa, però sempre hi és present en la forma de pensar que tinc, m'ha marcat força. I... la resta és purament la meva forma de pensar i tot surt de dins de forma sincera.

     En part s'assembla a "Moments finals", història que vaig escriure l'any passat i en vaig guanyar el Sant Jordi, perquè hi tornen a aparèixer ell, ella, però a més he afegit tu. Dir que l'ella de "Moments finals" no és la mateixa que la de PIxND. I com a "Moments finals" hi ha parts de tristes i d'altres de reflexió. A diferència, aquest cop no tenia un límit d'espai (en l'altre tenia un màxim de 3 pàgines) i m'he pogut explaiar una mica en certs temes. Posicions incòmodes de moment té 12 pàgines, no havia escrit de forma correcta i que m'agradi tant, res tan llarg. No vull dir-vos gaire de l'argument de PIxND perquè val la pena saber-ne poc.

     Dir que el que he acabat és una primera versió acabada, però que està subjecte a molts canvis, l'he enviat a gent en concret per a crítiques i vegi els errors que no em sé veure, i està plena d'anotacions que indiquen quins paràgrafs sé que he de corretgir. La versió definitiva trigarà un temps més. Però acabar-la ja és molt important i per això el post.

     Afegir que he disfrutat moltíssim escrivint-la, sobretot quan sense cap motiu em va venir al cap el final perfecte que he intentat plasmar. Escriure el capítol del clímax m'ha encantat. I saber resoldre dificultats i escriure paràgrafs densos però plens de signigicat reconforta. Petits detalls en que poder no t'hagis parat a pensar anteriorment.

     Us deixo amb la cançó de cante, per així ja saber com sona i poder pensar-hi quan llegiu la història. I intenteu dormir que a casa no ens podem queixar de posicions incòmodes. I aprofito per deixar-vos una cançó d'Aspencat que no són gaires coneguts i així ajudo a que vegin món.