Grècia :: Delphi

Avui (dia que ho vaig escriure que deu se el 10/08) el dia no podia començar pitjor... El plan del dia era anar a Delfi i per això havíem d'agafar l'autobús. Per fer-ho havíem d'anar a la terminal en transport públic i li vam dir al conductor que si anava a "Praktoria", la parada d'autobús on havíem de baixar. Doncs bé, l'home no ens va dir res durant tot el viatge i vam acabar al final del trajecte: "Ano Liossa" (i, per descomptat, lluny de "Praktoria"). Això resulta ser un barri de les afores (de veritat) d'Atenes. Un barri de mala mort. Tot erm, "chaboles", cases a mig construir... (excepte una que tenia un aspecte digne i estava ple de barrots a les finestres). Allà vam esperar 20 minuts per agafar el bus de tornada, però sortia a les 09:50 i el que anava cap a Delfi a les 10:30. El vam agafar i vam ser efusius amb el conductor perquè ens avisés quan arribéssim. A la parada vam ser-hi a les 10:20 i sort que li vam preguntar a una noia que va baixar amb nosltres com arribar a la terminal B. Arribem apurats, comprem bitllets d'anada i tornada i... EUREKA! (en algun moment havia de fer servir l'expresió encara que aquest no sigui el cas.més idoni) l'aconseguim agafar a un moment. Que bé, direcció a les ruïnes de Delfi. Si és que no hi ha viatge sense aventura.

Parlant de Delphi, que de fet us pensaveu que aquest era l'objectiu del post (el títol no és més que un titular), es tracta d'unes ruïnes on, segons la mitologia grega, és el centre del món ja que Zeus, al deixar anar dues àligues des d'extrems oposats de la Terra, és on van coincidir. Allí, hi ha com a ruïnes principals: el temple d'Apolo, Tholos (una estructura rodones a la qual se li han fet moltes fotografies), i un estadi de 200 metres on s'hi celebraven els jocs "Pythian" (no sé com és ben bé en català i eren els segons en importància darrera dels jocs olímpics). Unes ruïnes molt interessant i algunes ben conservades, però com és habitual, hi feia mooolta calor.
Ara bé, com vaig dir, a Atenes no cal que t'hi quedis gaires dies i Delphi és un dels llocs de Grècia que s'ha de visitar. A més, sent estudiant et sortirà gratuït tant les ruïnes com el museu.
Intento adjuntar una fotografia que ensenya el temple d'Apolo (com entendreu, les fotografies de veritat les faig amb la càmera i no pas amb el mòbil).

Grècia :: L'acròpolis grega

Vaig començar el post anterior dient que la ciutat d'Atenes no m'havia agradat deixant de banda l'acròpolis grega. Bé, per acròpolis podríem dir el centre, sumant-hi: l'àgora, el barri de plakas, el d'anafiotika i ruïnes escampades. És normal, Grècia viu d'això i ho ha de fer atractiu pels turistes. Així doncs, compartint l'opinió amb diversa gent que he conegut coincidim en que Atenes no és maca exceptuant el centre. Per no voler ser fals en el seu moment vaig fer el post sobre el què crec que era realment Atenes, i ara que ja en tenim una idea deixaré l'opinió sobre el què crec del centre, la part maca.
El títol del post no és més que un titular, no només parlaré de l'acròpolis.
Els barris de plakas i anafioika són els típics barris turístics de ciutat. L'encant que tenen, sobretot el d'anafiotika, és les espectaculars vistes de l'acròpolis que ofereixen. Aquesta s'alça al ben mig de la ciutat en un turó que de seguida agafa altitud. A més, aquest barri és al què em volia referir quan anteriorment vaig dir que havia trobat un racó preciós entre carrerons blanc i blau celeste.
També parlaria de l'àgora. Passejar-se enmig de les ruïnes on saps que fa 2500 anys en aquells edificis es van fer tants progressos com la democràcia (concepte que al cap de tants anys sembla que s'ha oblidat), o trobar-te la possible presó on va ser executat Sòcrates, personatge que només coneixia dels llibres de filosofia i que em pensava que "només" en quedaven les idees i ara se m'ha fet real. Per on passejava jo es passejava ell molestant ela compatriotes amb preguntes compromeses que obligaven a raonar. Com les preguntes, una passejada que dóna molt a pensar. Mentre ho feia em va venir al cap la cançó de Roma, dels Manel. En el seu cas en concret parlen del poble romà, però és igualment aplicable.
I ja només em queda parlar de l'acròpolis. Alçada al bell mig d'Atenes (de fet, l'Atenes moderna s'ha instal.lat al seu voltant, diguem-ho bé), s'imposen els vestigis d'una gran civilització. Vaig passejar pel teatre de Dionís, el temple d'Atena, el monument a Agrippa, molts edificis dels quals ja no en recordo el nom i, com no, el Parthenon. Miracle de les proporcions matemàtiques (potser per això ha durat tant de temps) era un must-see de Grècia. Llàstima que en una cara hi hagués una bastida, però és normal que vulguin fer feienes restauració (què preferiríeu: un parthenon restaurat amb tot el seu esplendor, o els espectaculars vestigis que han sobreviscut el pas del temps?). Tanmateix, les altres cares eren lliures de grues i ens vam poder fer les fotos corresponents.
Així que això es tot d'Atenes, té una cara maca, maquillada per a enlluernar turistes, però la realitat és un altra, és grisa i pobra, esperem que millori. La meva recomanació? Ja la vaig dir al post anterior.

     Són les coses bones de passar a l'eternitat.