Sensacions i... Concurs!

Podríem dir que les sensacions són maneres a reaccionar davant del nostre entorn, no? Serien una conseqüència del que percebem amb els nostres diversos sentits, més de 5, segur, i d'aquest en deriven les diverses sensacions que poden tenir.

Doncs, bé, l'entorn de Kiel és diferent al de Sant Cugat. Per començar la diferència més òbvia: estic més al nord (54º N per a si algú li interessa aquesta dada més precisa; 010º E però la longitud no hi juga cap paper en aquest cas), doncs fa més fred i es fa fosc més d'hora, ara a l'hivern (algú em dirà que clar que es fa més d'hora, Sant Cugat només està a 002º E ! ¬¬ seriosament, aquest no és el motiu; realment sé que ningú m'ho dirà...). Doncs bé, perquè ho explico? No ho dic pas perquè ara em vingui algú i em digui “Doncs jo estic més al nord que tu i hi fa més fred i es fa fosc més d'hora!” (sempre hi ha algú que ha de superar la teva història, fins i tot en misèries). No aquest no és el motiu, sinó que només volia compartir algunes de les sensacions que he tingut que m'han fet sentir que estic en un lloc diferent. El que ve a continuació és una llista de diverses sensacions inconnexes entre elles, així que no hi haurà molt fil temàtic en el post excepte la ja repetida paraula: “sensacions”.

• Saps aquella sensació d'haver-te passat una tarda de finals d'Octubre mirant alguns capítols d'aquella sèrie a la qual estàs enganxat (Scrubs? Seinfeld? The Office? The IT Crowd?; la llista és llarga), i mires per la finestra i és fosc, i penses: “bua, ja va sent hora que em vagi a dutxar i vagi a fer el sopar” i mires el rellotge i són les 18:00?
• La sensació d'estar al bar amb uns amics prenent unes cerveses i que algú digui: “va anem a no-sé-on que hi fan festa” i només són les 21:00.
• La sensació aquella de no voler-se posar l'anorac ja que encara és Octubre! (em nego a anar amb anorac a l'Octubre)
• La sensació de, per a creuar el carrer, mirar a esquerra i dreta, tornar a mirar a esquerra i dreta, i mirar de nou a esquerra i dreta, ja que has de creuar un carril bici, el carrer i un altre carril bici (i el carril bici no va ni buit ni lent).
• La sensació d'adaptar-se o morir, “literalment”, ja que la Mensa tanca a les 14:00 (així res de la tradició espanyola de dinar mirant els Simpsons; ja he descobert a quin canal els fan :P al vespre) i has de dinar un cop al dia mínim (i el dimecres tinc classe fins les 13:45).
• La sensació d'avui dinaré “d'hora” (horari normal d'Alemanya), i comences a preparar-te el sopar a les 19:30 i mentre te'l fas la companya de pis ja porta els plats per fregar-los?

Incís momentani. No tinc ni idea de quin horari segueix. Tant la veig cuinant a les 17h i penso que si ara soparà? No tindrà gana després? Perquè no va pas a dormir a les 21h. Quan menjarà? I cuina coses guays, no us penseu pas el contrari. Amb ingredients i tot! (No, és broma, jo també faig servir ingredients hehehe no tant elaborats, però.) Aquesta companya de pis és la qui té cafetera pròpia: i...

• ... La sensació de cada matí llevar-se amb l'apartament aromatitzat amb el dolç olor a cafè que tant m'encisa però que em fa sentir un desgraciat amb el meu instant-Kaffe barat (no tornaré a estalviar en cafè, abans però m'haig d'acabar el súper-pot que tinc) i trist. 
• La sensació d'anar a “La Tasca de Don José”, un tapas/bar espanyol, demanar un “pan con tomate i jamón serrano” i que et portin: un pa (baguette) torrat amb... tomàquet tallat a trossets! (per no dir que les patates braves no eren patates braves, els calamars a la romana no eren ni de bon tros a la romana, i repeteixo, el pa tomàquet s'ho han pres literalment: pa amb tomàquet tallat a trossets) 
• La sensació de mirar el temps de demà per Internet i pensar satisfet: “demà puc aprofitar el dia sortint de casa” (quan les dades que has vist són: matí ennuvolat, tarda clariana, vespre ennuvolat, 1 hora de sol, índex UV baix [xD], màxima 7ºC, mínima 3ºC, 20% de pluja, el sol es pon a les 16:09).
• La sensació de cada matí sentir les botzines dels creuers, tot i tenir el fiord a uns 2 quilòmetres en línia recta. Com diuen: Schleswig-Holstein, Land zwischen den Meeren. 
• I d'aquest en pot derivar la sensació de caminar per la costa, pel que sembla una platja (sorra, gandules, para-sols) i que et passi pel davant dels nassos un creuer enorme del Color Line direcció a Oslo.

Sí, la vida és plena de sensacions.

A veure, sé que molts de vosaltres (com si tingués milers de lectors :P però a la gent que ara em referiré sé que és nombrosa), com deia, molts de vosaltres voleu reportatges fotogràfics del lloc on sóc. On visc, on dormo, on em dutxo (això ja està cobert, suposo, amb el post “Adaptar-se o morir”), on estudio, com és el campus, on visc, com és la ciutat. Doncs bé, no us preocupeu, sé que ho voleu saber i ja vagi dir al post “Tardor” que les fotografies estan preses. Ara bé, per mala sort per vosaltres, aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o) i fins que no arribin al seu port, no les puc compartir amb vosaltres. Però, no et desesperis Súper! (algú recorda aquesta frase de quan feien el superquè de la quinzena??) que en aquest post us adjunto un parell de fotografies/concurs. En què consisteix?

El primer consisteix en ordenar les fotografies de més d'hora a més tard. Fàcil? Òbviament ve amb trampa ;)

1	2
3	4

Podeu clickar la imatge per fer-vos-la més gran, si us ajuda. Va, no seré dolent i us donaré una "pista", que, un altre cop, potser no serveix. Les fotos han estat preses, de més d'hora a més tard (el que compte és la hora, no la data, al ordenar!): 21.11 - 17:53; 10.10 - 18:09; 26.10 - 18:20; i 20.11 - 18:29.

1-2-3-4 1-2-4-3 1-3-2-4 1-3-4-2 1-4-2-3 1-4-3-2 2-1-3-4 2-1-4-3 2-3-1-4 2-3-4-1 2-4-1-3 2-4-3-1 3-1-2-4 3-1-4-2 3-2-1-4 3-2-4-1 3-4-1-2 3-4-2-1 4-1-2-3 4-1-3-2 4-2-1-3 4-2-3-1 4-3-1-2 4-3-2-1

Aquest altre consisteix en 1 fotografia. A veure qui s'apropa més a l'hora a la qual la fotografia ha estat presa. Seràs capaç d'apropar-t'hi gaire?

Abans de les 15h no és, tranquils 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 Minut 00 04 08 16 20 24 28 32 36 40 44 48 52 56

Per fer-m'ho més fàcil (no us queixeu ara!) el funcionament és el següent: si encertes la hora: bé, obtens un dels premis. Si encertes la hora i els minuts: millor, un premi més gros. Ara bé, encertar els minuts però no l'hora: no hi ha premi. El mateix amb els segons: Només obtens el premi dels segons si la hora i els minuts són correctes. S'entén? Espero que sí ;) (Els segons, siguin quin sigui el segon, dos dígits; com els minuts)

El premi? Home, suposo que la satisfacció de saber que domines les hores ja es prou, però no. Hi ha més premi si encerteu la hora (com més precís, més gran el premi! De fet, hi ha una ajuda molt grossa per a introduir-se sense por a Joc d'Enigma).
Apa, a vosaltres quina sensació us donen els meus posts? ;D

Adaptar-se o morir

(Nota d'advertiment. Veureu que aquest post té com una temàtica de biologia. No n'estic molt satisfet de com ha quedat, ja que me l'he estat pensant massa al cap però a l'hora d'escriure-la no ho he sabut plasmar del tot bé. Tanmateix, tenia la sensació que ja era hora de publicar el post (mentida, la meva mare tenia la sensació que ja era hora que publiqués alguna cosa) i l'he deixat així. No està malament, però el volia fer millor, i amb més imatges. Mea culpa.)

Hola. Bé, ha passat força més temps del que tenia previst fins que m'he posat a escriure un segon post estant aquí a Kiel. Ara bé, no crec que sigui per falta d'idees, però tampoc per falta de ganes. En part, potser és perquè he estat més o menys ocupat intentant organitzant-me aquest inici de curs. Per si algú s'ho pregunta, encara no he començat la universitat (no sé quan publicaré el post, però l'estic començant a escriure abans del 27.10 que és quan començo les classes). Així, doncs, algú es preguntarà què he fet fins ara? No he vingut aquí a estudiar biologia?

Em faré una mica l'interessant i començaré pel títol “adaptar-se o morir”. Deureu estar familiaritzats amb Darwin i la seva idea de la selecció natural i de l'adaptació per sobreviure. Doncs bé, això és el que he estat fent jo, adaptar-me al meu nou ambient per a sobreviure (sobreviure potser és una mica sensacionalista. Direm adaptar-me per a viure més còmodament). Tampoc m'hagués mort si no m'hagués adaptat, però hem après dels periodistes que un titular impactant sempre és important per a fer arribar la notícia.

Bé, per fer memòria, vaig arribar aquí cap al 13.09 i he dit que no començo les classes fins el 27.10, un bon període de temps, no? Bueno, un temps que he aprofitat per a conèixer una mica millor la ciutat, fer una mica de geocaching (està clar), intentant encarrilar les assignatures que haig de fer (cosa no tant fàcil -.-), conèixer gent, coses d'aquestes. Per a la bona adaptació en l'ambient, has d'aprendre a relacionar-te amb ell.

Nínxol

El que seria una mica la descripció de Kiel no ho cobriré en aquest post, però no patiu, trobo que és una ciutat més maca i ja ho intentaré comentar més endavant de forma diferent (espero no trigar un mes un altre cop; la meva intenció és ser més regular, sobretot pels qui m'ho demanen).

Simbiosi

Doncs bé, m'estic en una residència compartint “pis” (cuina i lavabos) amb 3 persones més, una d'Hamburg, una de Rostock i l'altre de prop de Bremen (i 1 de les quals se'n va ja a fer el treball de màster, així que no sé què passarà amb l'habitació buida que queda). Persones simpàtiques, no cal patir per això. Per això és una relació de simbiosi i no pas de competència.

Per les poques fotos que penjo en el bloc us podeu fer una idea de com és el pis, la meva habitació, la cuina. Les imatges saben parlar més que jo.

Imatge 1: La meva habitació amb una vista molt bonica
Imatge 2: Entrada de la residència (sol haver-hi més bicis)
Imatge 3: La meva cuina. Veieu que a les estanteries hi ha molt plats i estris excepte a la cantonada de la dreta de la imatge? Exacte, aquell és el meu racó.

Depredació

(no és ben bé depredació, però aquest ha sigut un dels majors enemics que em va intentar eliminar quan vaig arribar a Kiel)

Ara bé, quan vaig arribar a la residència vaig tenir un problema i és que... no tenia internet! Ja em veieu a mi, amb una viatge llarg a les espatlles: llevar-me de matinada, anar al prat, agafar l'avió fins a Hamburg, esperar una hora, agafar l'autobús fins a Kiel, que em vingui a buscar, m'ensenyin una mica els llocs importants de la ciutat en cotxe (això va estar molt bé, de fet. Com que vaig arribar en cap de setmana, horari de no-oficina, em van venir a buscar i de pas l'home em va fer una petita ruta turística en cotxe per Kiel ensenyant-me els llocs d'interès per a l'estudiant), i finalment arribar a la residència. Obrir l'ordinador, connectar el cable d'internet i... res... no hi ha internet. Aquell dia l'únic que vaig poder fer arribar a la família per a que sabessin que tenia lloc on dormir era un trist SMS (i vaig obtenir com a resposta, el típic de missatge de “bé, almenys tot va bé i tens on dormir” però a més a més em van enviar un altre SMS més reconfortant i tot: “Madrid hat verloren 1 zu 2 :)” [contra l'Atlético].

Què vaig fer per adaptar-me? El dia següent em vaig passejar per Kiel buscant les wifi gratis que hi ha (si mai veniu a Kiel us puc guiar per les wifis obertes ;) ). I en vaig trobar unes quantes.

Però l'adaptació no acabava aquí, (quan la presa va més ràpid, el depredador és qui s'ha d'adaptar per a capturar preses; no intenteu fer-ne una lectura Lamarckiana ¬¬ sóc força conscient de les paraules que uso) ja sabem que aquesta es va perfeccionant al cap de les generacions (en el meu cas al cap del dies) i el primer dia que estava matriculat (de fet, el primer període de matriculació era el 15.10, i voi-là ja teniu el secret de perquè vaig arribar tant d'hora a Kiel) vaig anar cap a la biblioteca central de la universitat a fer-me el carnet per poder anar als ordinadors i tenir internet. Així que mentre alguns estudiaven per a les recuperacions, jo estava al facebook. Cap novetat, passa a cada universitat.

Una setmana més tard per fi ja tenia internet. S'acaba aquí aquesta lluita presa-depredador? I ara! Resulta que l'internet ve limitat a 10GB/mes i el primer que em va passar pel cap va ser: “merda, no podré veure sèries”. (el segon que em va passar pel cap va ser: “mmmm... i de Skypes, en podré fer?”). I és que els primers dies vaig anar tirant de capítols que tenia a l'ordinador de no sé quan, però s'acabaven, així com les pelis. La solució la vaig trobar a la biblioteca central de la ciutat, la Stadtbücherei. Com a estudiant és gratuïta i d'allà n'he obtingut provisions satisfactòriament de DVDs. Oriol 2, Internet 1 (haig d'admetre que el primer dia em va guanyar).

Comensalisme

Aquesta és la relació que he tingut amb el forn. Veure, a la porta de la cuina hi ha unes quantes postals enganxades, algunes amb missatges simpàtics, d'altres motivadors, d'altres divertits... Bé, n'hi ha un que fa així: “Ich lass nichts anbrennen” (no se'm cremarà res). Us podeu imaginar una mica la història. Resulta que el forn escalfa més de baix que de dalt, triga mil en escalfar-se, excuses d'aquest tipus. Així que, fent-me uns Fischstäbchen no vaig calcular bé el timing i al obrir la porta del forn en va sortir una bona fumera. Per desgràcia meva, aquesta fumera va activar el detector de fum de la cuina -.- (responc ara: no. No són dels que fan que comenci a caure aigua del sostre [sort!!], són dels que piten). Immergit en l'ensurt d'aquell aparell pitant estrepitosament vaig fer venir a una de les companyes de pis a la cuina i el va saber desactivar. Una setmana abans m'havien preguntat si sabia cuinar (en general) i havia respòs amb un sí però que no m'agrada gaire en general, que em fa mandra. Crec que vaig mig demostrar la meva resposta.

Mutualisme

I finalment vindria el mutualisme. I és que el que jo buscava en part, eren altres estudiants perduts com jo a Kiel que tinguessin ganes de fer coses. I és quan a l'inici d'Octubre, segona setmana, van començar les jornades d'orientació dels estudiants internacionals. La millor manera d'ajudar-nos els uns als altres a adaptar-nos en aquest nou habitat, una relació de benefici mutu.

I després d'aquest desgavell d'idees matusserament ajuntades en un collage pobre unides per un intent de tema que seria les relacions entre individus en un hàbitat, crec que he comentat una mica les impressions generals del que ha sigut adaptar-se a la ciutat de Kiel. M'he deixat alguns aspectes segurament, però millor això que res, que ja feia dies que no donava senyals de vida.

Per posar-hi un petit al·licient, teniu la oportunitat de fer una petita cerca pel vostre compte sobre la ciutat de Kiel. Qui escrigui correctament, en majúscula, les tres sigles de l'equip d'handbol de Kiel en el quadre de sota, serà reconduït a un enllaç amb fotografies extres (inèdites!) sobre la residència on m'estic. (És mega fàcil). Us pensàveu que només us deixaria amb aquelles tres imatges petitones? No home no ;). Per a qui li interessi:

Sigles:
Exemple: VDG. En majúscula, sense espais.

Gràcies per aguantar-me als qui hagin arribat al final del post ;)

Retorn prudent i el perquè: Joc d'Enigma

Doncs sí, retorno a escriure un post en aquest bloc que, tot i estar en stand by durant uns mesos, no ha caigut a l'oblit. El que sí que intentaré és a veure si aconsegueixo recuperar una regularitat, una de prudent.

L'últim cop que el bloc corria a tota màquina va ser durant les vacances d'hivern, i clar, la paraula clau "vacances" ho diu tot. Ara bé, és estiu i en torno a tenir, tornaré al mateix ritme? La resposta és NO. El que vull intentar però, és tenir una regularitat d'un post cada dos setmanes, o si estic on fire fer-ne 1 a la setmana. No és pas per la falta de temps sinó per dos motius: aquest Agost serà difícil cobrir el temps de postejar al bloc (potser ja explico perquè en un post, pels qui no ho sàpiguen) i segona, perquè quan torni el següent curs (sé que acabo d'invocar Satanàs fent-vos recordar que l'estiu s'acaba en algun moment, disculpes) intentar cobrir la bi-setmanalitat.

Últimament havia fet molts posts seguits de cinema. De fet, he organitzat una mica el bloc en aquesta direcció oferint les pestanyes superiors amb la informació de les pelis que comento i directors. Fins i tot, hi ha la pestanya "Cicles de Cinema". Està una mica aturada però pel fet que, tinc les crítiques emmagatzemades. Ja estan escrites. Ara bé, volia que arribés el moment que tingués temps suficient com per anar postejant altres temes i així cobrir els cicles o les crítiques escrites poc a poc. Intentant combinant pel·lícules i altres temes. El fet de la bi-setmanalitat (encara per decidir) és perquè així puc anar acumulant material i el dia que no tingui gens de temps en dues setmanes, tindré un parell de posts a la rereguarda apunt.

Així doncs, el post d'avui.

Aquest "retorn" va dedicat a Joc d'Enigma que ha estat, de fet, el projecte en que he estat treballant i que m'ha ocupat el temps que dedicava al bloc. No voldré ser pesat pels qui ja coneguin Joc d'Enigma.

Es tracta d'un joc online molt senzill basat en el codi .html (bé, de fet, basat en TercerOjo). És un joc de nivells en que cada un d'aquest és un enigma (o semblant) que s'ha de resoldre. Molt me'ls he pensat jo mateix, i molts també són d'altres que he resolt en altres llocs. Una mica de tot, intentant que siguin originals. De moment, n'hi ha 50 de dissenyats (a veure qui és el primer que hi arriba?) però molts més de pensats! Us animo molt a intentar-ho que us ho passareu bé i serà distret (i de pas, exerciteu una miqueta la ment)

Doncs un cop donat a conèixer el joc i ha reprendre una mica el bloc, espero que segueixi tirant aquest estiu i que tingui alguns temes diversos a comentar (i a donar a llum a les crítiques de cinema que tinc guardades). Ens veiem!