Colors de primavera

Fa un parell de mesos va arribar l'alba primavera tenyint el verd de blanc. I no em refereixo pas a una nevada al mes de Març, sinó de l'efervescència del buixol al sotabosc d'Eldena.

Bosc d'Eldena

S'acostava l'equinocci a ritmes accelerats i era d'apreciació notable com deixàvem enrere les tardes fosques a quarts de cinc. Vingué una explosió de vida, doncs sinó la primavera deixaria de ser-ho. Però, per què recordar l'entrada de la primavera a mitjans de Maig? Què ha provocat que me n'oblidés?
Al Maig ha arribat la calor, el bon temps, les primeres temperatures càlides. Potser no la xafogor de l'Agost, però el sol, compartint inclinació amb l'ocàs de l'estiu, crema igual. Però no és la calor, sinó la primavera daurada la que m'ha instigat.

Rapsfelder al Wieck

Els camps de colza han florit del no res, i el que era una primavera tenyida de blanc, ha passat a ser un paisatge daurat, fresc i captivador. La brisa bàltica no deixa d'airejar.

Webcam en directe des del campanar del Dom St-Nikolai de Greifswald (clickar)

Aquests camps daurats són els que es veuen des del campanar del Dom de Greifswald, per ser més precisos, els que es estan amagats just a sobre el campanar de la Marien-Kirche (cal ampliar la imatge), però podrien ser tranquil·lament els llacs groguencs que dominen l'escena entre el Ryck, el Bàltic i el que m'imagino que és l'illa de Rügen.
Què ens espera passada aquesta primavera daurada?

Respireu la baixa salinitat del mar?

Com la resta d'animals, jo també volia aprofitar la primavera per donar senyals de vida. Disculpeu la curta durada del post.

P.D. 23/05/2017: Afegeixo uns versos descontextualitzats que m'han evocat a aquesta primavera daurada.

Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
Si retornava als ulls l'or enyorat dels dies,
si m'allunyava endins del gran triomf del groc!
[...]
Salvador Espriu

 

I això està al Vallès Occidental??

Si no m'equivoco, dins de la varietat de temes que he intentat tractar en el blog (ja que es tracta d'un calaix de sastre, m'he permès la llibertat de no encasellar-me en una temàtica concreta tot i les fases per les quals he passat), encara no havia fet cap crònica o ressenya proposant alguna excursió que he fet. Cert que potser en alguna ocasió anterior he esmentat que he anat a tal o tal lloc, o que he fet una passejada per aquest racó; però fins ara no havia centrar un post en una excursió com faré a continuació.
Començaré fent-me publicitat, bé que és el meu blog, i esmentant que, com no podria ser d'una altra manera, tinc perfil a Wikiloc (el meu perfil: SastRe.O) i trobareu aquesta excursió i d'altres que he fet, allí disponibles, algunes amb descripció i fotografies, per a ser descarregades i gaudides. Que què és Wikiloc? Wikiloc és un portal (ara potser podríem dir que és com una xarxa social) en la qual es comparteixen rutes per a ser descarregades, comentades, etc. Si mai voleu preparar una excursió crec que és el lloc idoni, sobretot si te la proposes per la península ibèrica. Degut a que Wikiloc ha estat creat i impulsat per un català, aquí és força conegut i trobareu un munt (i un munt vol dir a dojo) de rutes per a ser gaudides. Algunes estan molt bé, d'altres són una merda. Tothom és lliure de penjar-hi el que li plagui i de donar la informació que cregui; la feina de l'usuari és saber destriar quines rutes poden tenir més qualitat que altres. Com al Internet en general.
Doncs com comentava, de tant en tant m'he pres el temps per a compartir alguna de les rutes que he fet, sempre intentant donar informació per a que sigui de bona qualitat. Acabat aquest preludi sobre el wikiloc, anem a l'excursió.
Primer de tot, una fitxa tècnica per a saber a què ens afrontem:

• Distància: 12,22 km
• Desnivell acumulat: +623 m/-631 m
• És circular?: No (i sí; veure descripció)
• Dificultat: ● Fàcil
• Material necessari: Bon calçat, aigua i ganes de gaudir de l'entorn.

Com podem intuir pel títol, aquesta passejada transcorre pel Vallès Occidental, concretament al terme municipal de Viladecavalls. La vam fer el passat 28 de Febrer (un podria pensar: «mira, el darrer dia del mes», però no! Aquest any el Febrer té 29 dies) el dia després d'un dissabte d'intenses pluges i nevades a diversos punts de Catalunya. Però amb la previsió vigilada el dia anterior, el diumenge va ser un dia assolellat amb alguns núvols, a Viladecavalls, en Marco Rosario de la Cruz Mendoza i jo ens en vam anar a fer aquesta excursió.
Comencem a l'estació de Renfe de Sant Miquel de Gonteres – Viladecavalls i allí ja trobem la primera dificultat. Resulta que, com una preocupant majoria de les estacions de rodalies, aquesta està en força mal estat i té una andana molt curta. El tren, naturalment, és més llarg que l'andana i ens va passar el que era més probable, és que el nostre vagó no s'aturés als 15 metres d'andana disponible. Això provoca que a l'hora de baixar hagis de fer un salt de ben bé quasi 1 metre; una alçada que a nosaltres, que som joves i sans, no ens suposa un obstacle gaire difícil, però i si qui ha de baixar és una persona gran? No seré el primer ni inventaré la roda queixant-me de la Renfe. No em val la pena.
Allí agafem l'Avinguda de Eucaliptus i anem fins al final on trobarem el camí per baixar a la riera de Gaià. Aquest indret és a primer cop d'ull lleig, brut i inhòspit, però amaga una recompensa impensable de trobar-se en aquest racó de món del Vallès Occidental. Aquesta recompensa són els pilars de la riera de Gaià, una formació geològica natural molt característica i particular que potser coneixerem d'altres racons de món més famosos, com a Turquia o a Utah (EUA), entre molts altres llocs, però que no ens cal viatjar tant lluny per a poder-la contemplar. No m'aturaré a explicar-vos com es formen aquests pilars, però sí que us deixaré un parell d'enllaços que n'expliquen el procés de formació que poden ser interessants: enllaç 1 i enllaç 2.

Enquadrament dels xaragalls de coloració d'argila ennegrida (SastRe.O)

És curiós saber que aquestes estructures en francès s'anomenen Demoiselle coiffée que traduït al català seria com: Senyora amb còfia (o el que en castellà se'n diu tocado), ja que la seva aparença, la d'una columna esvelta amb un canvi de sòl a la part superior, pot recordar a una senyora duent un barret extravagant al cap.
Aquí, ens vam quedar una estona en M.R.dl.C.M i jo, contemplat aquesta formació, fent fotografies i responent un parell de preguntes. Depenent de com enquadrava la fotografia, podria recordar a un paisatge desèrtic, com el de Namíbia, que és el primer que em venia a la ment, veient aquell paisatge terrós, amb un color d'argila ennegrida, degut a la pluja; unes columnes aparentment fràgils que una ventada o rierada se les podria endur amb facilitat, però que han estat modelades i s'han mantingut al llarg de milers d'anys. Ja ho té això la geologia: testimonis amb edats que ronden els milions d'anys, vigents avui en dia entre nosaltres, en un racó de mort a una urbanització de Viladecavalls, sense cap mena de senyalització, oblidades de la protecció i senyalització que necessiten.

Perspectiva altiva del pilar (SastRe.O)

Després els pilars, seguim el track i marxarem de la riera per l'altra vora, pujant fins arribar a un pàrquing desolat els matins de cap de setmana. Per mala sort, si volem arribar a la Serra de Collcardús, que és on passa la major part d'aquesta passejada, hem de caminar uns 500 metres per carretera; un tram que entenc que és incòmode però inevitable per a superar la C-58 i endinsar-nos al bosc on realment podrem passejar amb calma.
De fet, passat aquest tram de mig quilòmetre, passem pel davant de l'estació de Renfe de Viladecavalls, on acabarem la ruta i des d'on es podria començar si ho desitgéssim, assumint, però, que ens perdríem de visitar els pilars de la riera de Gaià. Jo he valorat que el tram de carretera és un mal assumible i que té recompensa; l'usuari és lliure de triar. És per aquest motiu que la ruta la podríem considerar com a circular.
Passada l'estació agafem la pista de terra i ens endinsem passant primer alguna brolla, al bosc. Aquí seguim unes marques blaves i grogues () que ens anirem trobant al llarg de tota la passejada. De fet, la senyalització és molt bona i en cap moment haurem de dubtar quin camí agafar si sabem el destí que portem i el track carregat al GPS.
Passada la primera pujadeta, ens desviarem a l'esquerra en un camí d'anada i tornada a fer una curta visita a la Font de Sant Miquel, una petita font amb un petit banc adjacent, amb aixeta metàl·lica, una inscripció que posa «1929» i de la qual normalment no en raja aigua. Tornarem per on hem vingut i seguirem pel camí principal, sempre ben senyalitzat ().
Al cap de molt poc, trobarem que la pista va a parar a una altra d'asfaltada, senyalitzat per un fita. Aquí agafarem la pista asfaltada que ens portarà al segon lloc de més interès d'aquesta passejada: La Pedra Degollada. Com diu la senyalització que la presenta: «Peculiar formació natural de pudinga de quars del triàsic de Buntsandstein, de fa 230 milions d’anys. Ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII.».

La gola oberta de La Pedra Degollada (SastRe.O)

Com veiem per la fotografia, és certament una pedra característica i s'entén que sigui un dels punts de ruta (Waypoint) remarcables d'aquesta passejada.
Avançant per la pista asfaltada arribarem a una zona d'aparcament. En aquest punt és on la ruta comença la seva circularitat, és a dir, que fins ara fèiem el camí d'anada i tornada, però és a partir d'aquest punt que marxarem per un camí i tornarem per un altre. Per tant, qui vulgui, podria venir en cotxe fins aquí i començar la passejada en aquest punt. La Pedra Degollada la tindria molt a prop i la podria visitar, però els pilars li quedarien lluny i se'ls perdria. És per aquest motiu que he començat i he acabat la ruta expressament en aquestes estacions de tren.
Quan en M.R.dl.C.M i jo vam arribar en aquest aparcament, del camí baixava un caçador amb armilla reflectant i duia l'escopeta degudament desada a la seva funda sota el braç. Ens va saludar i ens va advertir que estaven fent una batuda de senglars. Vam preguntar si hi havia cap problema en que passegéssim per aquells camins i ens va comentar que no, si anàvem conversant com fèiem, i que camí amunt hi havia un company seu. Us comento ja per endavant, naturalment no vam tenir cap mena de problema, no vam veure el seu company, i en tota l'estona que vam estar voltant per la serra, no vam sentir ni un sol tret. Però aquell fet ens va fer qüestionar si realment el problema amb el senglars també era un problema en aquests boscos. A Collserola ja sabem que sí, però, aquí també? Bé, seguim amb la passejada.
Dels dos camins que surten de la zona d'aparcament, primer agafarem el de la dreta per a visitar el Forn Riscal, uns forns de calç dels quals encara es mantenen en peu algunes parets enrunades. Un cop vistos, agafarem el camí de l'esquerra i anirem a pujar el primer turó: el Turó de les Bassotes. Tots els turons estaran senyalitzats tant per pals indicadors com per les marques que ja he esmentat . En aquest tram comencem a endinsar-nos al bosc de pi blanc un arbre que garanteix ombra i que fa la passejada més plaent els estius calorosos quan el sol pica més. Des d'aquest primer turó, els arbres claregen una mica i ens permeten poder gaudir d'unes vistes magnífiques del vallès.

Vistes del Vallès des del turó de les Bassotes (SastRe.O)

A la fotografia que he adjuntat no tant, però in situ es distingeixen clarament les urbs de Terrassa i Sabadell i com han colonitzat la plana, l'horitzó delimitat per una Skyline traçada per la silueta de Collserola i l'inconfusible Tibidabo; a banda i banda de la serra, s'identifiquen perfectament les planes formades pels rius Besòs i Llobregat (de fet, es veien les tres torres de la central de Sant Adrià del Besòs).
Baixem del turó i reprenem el camí que portàvem, ben identificat per les marques de pintura, i si aixequem una mica el cap, començarem a ascendir per a superar el turó que se'ns presenta davant nostre, el Turó de les Guixeres. Com ja he comentat a l'inici, aquesta és una passejada que he qualificat de ● Fàcil, per tant, no ens deixarem espantar pels desnivells que ens trobem. Són de curta distància i amb un ritme xino-xano no han de superar cap mena de dificultat, i si fos necessari, les pauses iterades al cap de cada turó, ens ajudaran a recuperar l'alè per reprendre la marxa sense cap mena de problema.
Des del punt alt del Turó de les Guixeres no podrem gaudir de les vistes ja que els arbres no es separen gaire entre ells. Però ho haurem anat fent al llarg del camí. Baixarem al Coll de Margarit i ara ens tocarà acarar el 3er turó de l'excursió, el Turó dels Quatre Termes, potser amb un desnivell més pronunciat que l'anterior, però si tenim en compte que en un total de 12 quilòmetres fem uns 600 metres de desnivell, no ens hem d'espantar pas.
Passat aquest turó, el camí careneja una mica per la vesant i tindrem les primeres panoràmiques de la serra de Montserrat, que s'alça imponentment davant nostre.

Perfil serrat de la serra de Montserrat (SastRe.O)

És una de les moltes recompenses que em va oferir aquesta passejada i que em va fer plantejar-me compartir aquesta ruta amb la resta de la gent. Sense entretenir-nos gaire, ja que les millors vistes ens esperen més endavant, anirem a coronar el 4rt i últim turó de l'excursió: el Turó de Cal Ros.
Aquest, és, sense cap mena de dubte, el punt àlgid d'aquest passeig. La senyalització és la mateixa de tota l'estona i qui es perdi que m'ho faci saber, que tractarem el cas. A dalt hi trobem una torre de comunicacions, però seguim una mica més endavant, seguint unes pintures roges, podrem trobar un racó a la cresta on descansar en pau i gaudir d'unes magnífiques vistes de quasi 360º que ens ofereix aquest punt alt. Veurem tot el Vallès, la plana del Llobregat, el Penedès, la serra de Montserrat majestuosa, la Mola a l'altra banda, i si el dia és clar, els pirineus nevats a l'horitzó. Aquí és on, en M.R.dl.C.M i jo vam parar-hi per a dinar els entrepans de pernil salat que ens havíem endut.

Vistes de l'horitzó nevat. Per què només neva a la llunyania? (SastRe.O)

De fet, podria acabar la ressenya en aquest punt, el final simbòlic de l'excursió. Però com que vull que torneu sans i estalvi a casa, i així poder-me agrair haver compartir aquesta passejada amb vosaltres, us diré a trets generals com fer-ho per tornar sense complicacions cap al punt inici.
Seguiu el track per la pista principal, que per sort la fem de baixada ja que no és tan glamurosa, i abans que ens puguem avorrir, ja haurem arribat a la zona d'aparcament d'on havíem agafat el camí de l'esquerra i on ens havíem trobat el caçador amb armilla reflectant (Ja no hi era, per qui s'ho preguntava).
La resta de camí ja el coneixem. Ara bé, una última advertència. Per qui faci aquesta excursió com jo, anant i tornant en tren, entenc que és probable que hi anem en cap de setmana; això comporta que només passi un tren cada hora. Mireu-vos quan passa (en el meu cas, era a dos quarts) i si ha passat fa poc, no cal que t'avorreixis assegut en aquella andana tant desangelada. A l'altra banda, anant pel camí de l'estació, podeu arribar al centre del poble de Viladecavalls. Una alternativa adequada per a fer passar l'estona fins no arribi el tren.
Acabats la passejada, el track és el següent:

Powered by Wikiloc

I tot això es troba al Vallès Occidental?? Qui ho havia de dir, no ens cal ni sortir de la comarca per a poder gaudir d'indrets tant únics que no trobaríem a altres parts dels continents. No totes les aventures consisteixen en marxar de The Shire, tot i que a vegades ens preocupi el glamur de la destinació final...

Kiel com no l'havies vist mai abans!

Aquest és un post on potser dono per conclòs el capítol que ha sigut Kiel, l'etapa on es trobava ara el blog; i és com si heu anat seguint el blog al llarg de la seva vida, o ni que sigui esporàdicament, tot i ser un calaix de Sastre on em dono l'excusa de parlar de tot, hi ha hagut períodes on el blog anava enfocat a temes més concrets.

Doncs Kiel potser s'acaba aquí, van ser 11 mesos i 10 dies (hi ha cops que es diu que marxes 1 any d'Erasmus i resulta que només són 9 mesos) i han sigut moltes coses. I ho acabo avui, 3 mesos després de tornar, perquè una etapa com aquesta no acaba el dia que arribes de nou a casa. Hi ha un període d'adaptació. Exemple. Les notes de Kiel no em van arriba fins a inicis de Novembre. La meva ment segui allà, a veure quan em podria matricular a la UAB d'una vegada per totes (i per última vegada?).

Però anem al post. Us proposo un viatge, turisme 2.1.

Quan algú torna de vacances tremolem quan ens els trobem per primer cop, perquè després del «Eiiii, què tal?» i de les anècdotes més divertides, ve el «t'haig d'ensenyar les fotos!», i tremolem. Treuen l'ordinador i veiem la carpeta ''vacances'' i entre parèntesi (2350), i penses «ara m'haig de mirar 2 mil i pico fotos? :S», però fas un somriure dissimulat. I és que moltes fotos no saps de què van, ni d'on són; a veure, són maques i interessants, però les has d'anar passant a 1 foto/segon perquè sinó ens hi estaríem 2 hores i acaba cansant; i és un problema que acabi cansant, perquè cap al final també hi ha fotos maques, però ja no hi ha ganes, ni pel qui les mira ni pel qui les ensenya. I és un pena.

Doncs jo he tornat d'una època de 11 mesos.... i he fet moltes fotos :)

No! No tanquis la pestanya! No pretenc fer una presentació de diapositives de 2 hores.

Comentava el turisme 2.1. Tots hem fet turisme 2.0, que es tracta d'estar ben còmode al sofà de casa i connectar el google earth o el street viewer i passejar per l'estranger. Es reconeixen molts llocs i pot ser interessant. Doncs anirem una mica més enllà.

Quan comento que he estat a Kiel, em podria esperar les preguntes «I què tal és?» «T'ha agradat?» «És maco?», però no. La pregunta que se'm fa és: «I on és això?». Això ho vaig comentar aquí.

Però, podem fer turisme 2.0 per Kiel? No! Kiel no té Street Viewer (això passa al s. XXI?) i les imatge del google Earth són antigues. Així que, com podem saber com és Kiel des de casa? Mirant, les més de 3000 fotos que ha fet l'Oriol? Nooo! Seria molt avorrit, ho reconec. Proposo una alternativa.

El que us poso a l'abast és una visita a Kiel selfservice com mai l'havies vist abans! Pots visitar els racons que TU vulguis, des d'una perspectiva objectiva, per anar descobrint com és Kiel. Però no només els llocs més turístics o d'interès. Quan un viu en un lloc va descobrint racons secrets que tenen un encant únic i que o bé te'ls ensenyen, o bé necessites temps per trobar. Doncs jo he trobat alguns d'aquests racons i quan portava la càmera n'intentava captar ni que sigui alguna instantània que m'ajudin a evocar el record que porto dins meu. Doncs aquests racons els podreu veure si voleu.

Però clar, veureu un munt de fotos, algunes de curioses i podríeu pensar «però això, on és?». Aquí ve la gràcia del post, i és que sabreu el lloc exacte d'on he fet l'ha fotografia, en molts casos, amb perillosa precisió trencant els estàndards de la protecció de dades personal. El Google Earth és molt precís i s'ha de dir que jo tinc molta habilitat per llegir mapes i imatges aèries.

Ja aneu veient per on van els trets?

Anem al gra, descarregant-te aquest fitxer: Mapa fotogràfic

Ja sabeu que qualsevol error o incidència me la feu notar i ho arreglaré tan ràpid com pugui :)

Mapa fotogràfic de Kiel i voltants

Són uns 30MB (res extraordinàriament pesat; i .kmz en contra de la meva voluntat) per obre-ho amb el Google Earth! I voi-là, se't carrega el Mapa fotogràfic de Kiel i voltants. Un recull de fotos georeferenciades que et permet visualitzar els racons de Kiel que vulguis i permet apropar-se des d'un punt de vista més personal a la capital de Schleswig-Holstein. I és que m'he encarregat de incloure-hi molt llocs.

Per exemple, de fora de Kiel:

- Hamburg (dues visites)

- Bremen (dues visites)

- Oberfranken (Bayern)

- Viatge fins a Tübingen (inclòs fotos del viatge en carretera ja comentat a la crònica i de Frankfurt)

Dins de Schleswig-Holstein:

- Plön

- Lübeck¹

- Eutin

- Malente

- Hohwacht i la costa del Bàltic

- Eckenförde¹

- Flensburg¹

- Hussum

- Skt. Peter-Ording

- Schlewig (i Haithabu, poblat víking)

- Puttgarden (illa de Fehrman) i Rødbyhavn (el Rubí de Dinamarca!)

(1. Moltes fotografies no han estat incloses ja que ja no recordava en quin carrer ni on les havia fetes. Són llocs molt macos però, i és una pena, a falta de precisió he pensat que no les inclouria).

I a Kiel, cal destacar els llocs:

- Jardí Botànic

- Vistes des de casa meva cap a la uni.

- Schrevenpark

- El fiord

- Heikendorf (no és Kiel)

- Passeig pel NOK

- Altenholz

- Suchsdorf

- Schilksee

- Kronshagen (no és Kiel)

- Mettenhof

- Russe

- La via abandonada de tren (trobeu-la ;) )

- Bosc de Düstenbrook

- Fotos de tardor al bosc dels animals (Tannenberg)

- El Wik

....

I la tira!!

Hi ha barrejades fotos de dies diferents, fotos iguals però amb alguna modificació, imatges de tardor, primavera, estiu i hivern, neu i sol, pluja i núvols, bosc i edificis, monuments i façanes qualsevols... Moltes fotos des de la finestra de casa meva (ara podreu saber amb precisió on vivia). En algunes fotos hi surto jo (a veure si em trobes!).

En zones amb moltes fotos acumulades pensareu que no val la pena apropar-s'hi. No! Les he col·locades minuciosament 1 a 1 i, per tant, cada foto està col·locada des de l'angle correcte al que s'hi representa.

Així que passeja't, i busca els bonus. Ja saps a quina distància del Pol Nord estic? Has vist les fotos des de dalt del Bioturm (facultat)? I la bústia geocache? On es va fer el mercat de nadal? Ha nevat a Lübeck? Què és la distància entre els genolls de l'estàtua de Bremen? Té port Hamburg? Has trobat el búnquer de Kiel? Has descobert l'estació de tren abandonada? Ja saps on vivia en Thomas Mann? On és el Staffelberg? Les marques de bala de la segona guerra mundial a l'ajuntament de Kiel? Si és que això és més difícil que el superquèdelaquinzena!

Comenta la teva foto preferida als comentaris, o pregunta qualsevol cosa què et passi pel cap (què és lo de la foto, on és això, què hi ha allà... el que sigui!), explica si ja has visitat algun dels llocs que he fotografiat, el que sigui ;) 

A més, també volia compartir un altre aspecte que he descobert mentre elaborava la georeferenciació de les fotografies. El Google Earth té la opció de posar edificis en 3D i he vist que a Kiel també n'hi ha, sobretot el que seria la universitat. És increïble com de bé estan fets alguns edificis i posant-me a nivell de terra, a la Mensa I, entre l'Audimax i el Hochhaus... Déjà vu's. Llàstima que no tingui moltes fotografies d'aquesta zona per a que poguessiu contrastar-ho :/

Esplanada de la Mensa I (ajuntament al fons!)

Mentida, he trobat dos exemples! ^^

Falta el semàfor... :S

I el millor

Quin és real i quin no? :O

Ara ja sabeu on és Kiel, com és Kiel i què veure-hi a Kiel. Un desconegut que amaga encant, i això ens fa passar, que qualsevol racó del món n'amaga, d'encant. I, sí que és guay anar a Madagascar i Oman i a la Guayana, però... ja heu anat al congost de Mont-Rebei? Quan fa que no heu caminat per Montserrat? Ja has visitat tots els racons romans de Tarragona? Has anat cap a França passant per Portbou? Saps que el primer europeu és de Talteüll? Has anat mai al delta de l'Ebre? Casa nostra és plena de indrets preciosos a l'abast de la mà que cal descobrir!

Carreteres d'Alemanya i Crònica d'una cursa familiar

Ja feia un temps que no escrivia al bloc, i era sobretot per manca d'idees. Suposo que al ja estar assumint la normalitat de viure a Kiel, no hi ha tantes coses que trobi remarcables de seguida, i, s'ha de dir, hi ha feina de la universitat que m'ocupa més el temps que abans.

Però alguna cosa se m'ha acudit.

Resulta que ja porto temps assumint que el meu mòbil fa fotografies dolentes, amb baixa resolució, però mai m'ha importat ja que sempre que he anat a algun lloc m'enduia la meva càmera de fer fotos i no he hagut de tirar mai de mòbil. Només per a fer panorames. El que sí que té, el mòbil, és que em permet fer fotos georeferenciades amb l'ajut del GPS.

Doncs bé, l'altre dia vaig anar fins a Tübingen des de Kiel, en autobús. Un es podria pensar que al ser un viatge des d'Alemanya fins a Alemanya, doncs mira, no deu ser gaire llarg. Doncs mira, el viatge que vaig fer en autobús, passant per: Kiel, Hamburg, Bremen, Osnabrück, Münster, Dortmund, Frankfurt, Heidelberg, Heilbronn,Stuttgart (Flughafen) i Tübingen; fa un total de 951km! Doncs, ja tenia el dijous ben ocupat :) Fent transbord a Bremen, ja que no hi ha via directe Kiel-Tübingen, i ben còmode a l'autobús.

No he viatjat molt en llarga distància en autobús en general, però s'ha de dir que aquí a Alemanya està força bé. Seients còmodes, amb espai, Wi-fi, lavabo. Només faltaria que ens servissin el menjar! Bé, tot plegat semblant a un vol low-cost sense haver de ser 1 hora i mitja abans a la parada. Amb 15 minuts per assegurar el tret ja en tens prou.

Amb aquest viatge, doncs, tenia l'oportunitat, sempre i quan no estigués dormint, de veure'm el país de nord a sud i poder apreciar una mica el canvi. I aquí torna a entrar en joc el meu mòbil. El que podia fer, era de tant en tant, si m'ho semblava, anar fent fotos del paisatge, i com que les fotografies podies ser referenciades, doncs podria veure des d'on les he fet exactament. Que bé!

Així que agafo el mòbil, vaig a paràmetres, activo GPS i veig una altra cosa, qualitat. Com? M'ho miro bé i resulta que tenia la qualitat posada al mínim! No m'estranya que el mòbil fes fotos tant dolentes! Renoi, vivia enganyat. Ho he posat al màxim, ja que tampoc és la càmera que faig servir sempre, i ara he passat de fer fotos dolentes, a fer fotos no-tant-dolentes-sinó-més-acceptables.

Així doncs, aquí teniu un seguit de fotografies fetes des de l'autopista ordenades de nord a sud, i així amb una mica de sort s'aprecia ni que i sigui poc el canvi gradual en el paisatge.

I sinó pren't-ho com el racó que mai haguessis vist d'Alemanya: el paisatge des de l'autopista.

Dos dies més tard havia de tornar cap a Kiel, un altre cop en autobús. La meva família tornava també el mateix dia, però ells en direcció oposada, cap a Sant Cugat. Doncs bé, resulta que els viatges van durar més o menys el mateix! Qui ho havia de dir?

La sorpresa, però, me la vaig endur al dia següent, cap mirant la secció esportiva d'un diari online independent veig la següent crònica!

Dissabte 19 d'Abril de 2015 vam ser espectadors d'una cursa aferrissada entre Oriol i Família. La peculiaritat, però, era que, tot i compartir punt d'origen, Tübingen, la cursa allunyava els dos equips en direccions oposades, tenint com a destí cadascú casa seva, sent per l'equip Oriol el destí, Kiel, i per l'equip Família, Sant Cugat.

L'inici va ser clau per a l'equip Oriol. Oriol es va endur la pole-position i sortia en primera posició. A les 06:30 del matí ja estava a la línia de sortida, a l'estació d'autobusos de Tübingen escalfant motors, i, arribat el moment precís, de forma puntual, va accelerar per començar a agafar el primer avantatge respecte l'equip Família. Mentre Oriol estava arribant a l'aeroport de Stuttgart, cap a les 07:00, l'equip família ni tant sols havia esmorzat. La cursa pintava planera per a Oriol. A l'aeroport va fer parada tècnica, però l'equip de mecànics als boxes va ser molt eficient i a les 07:10 ja havia canviat d'autobús, com estava acordat en el bitllet, i ja estava movent-se en direcció Frankfurt.

Mentre Oriol s'aturava a Heidelberg, l'equip Família s'anava traient la son de les orelles, esmorzava amb calma, i no era fins que Oriol passava per Heilbronn que l'equip Família no sortia de casa, cap a les 09:00. Oriol portava unes voltes de avantatge, havia passat pel costat de l'estadi del Hoffenheim, i semblava que la cursa tenia un clar favorit. Ara bé, tot no feia més que començar.

Aleshores Oriol encarava el tram més decisiu per part seva a la cursa. S'apropava a Frankfurt i havia de canviar de monoplaça. Sembla ser que el vehicle no suporta viatges directes entre Tübingen i Kiel, i Oriol es veia forçat a abandonar el seu autobús i buscar-ne un de nou que el portés al seu destí. A les 10:18 arribava a Frankfurt i baixava de l'autobús. L'equip família estava per feina i no hi havia comunicacions entre els equips. Les estratègies es mantenien secretes.

Fins a les 12:05 no sortia el següent autobús així que, sense dependre d'ell mateix, l'equip Oriol no podia fer res més que prendre's un cafè, gaudir de Frankfurt, del Mainhattan europeu (o Bankfurt, qui ho prefereixi), gaudir dels edificis alts, i capturar les escenes en fotografies. En resum, fer el turista per la capital econòmica europea (així ho avala una escultura amb un € ben gran).

S'apropava les 12:05, l'equip Família havia aconseguit retallar distàncies durant aquelles dues hores, i l'autobús de l'equip Oriol no arribava. Cada minut que passava eren quilòmetres que guanyava l'equip Família. L'Oriol es començava a impacientar ja que l'avantatge que li donava la pole-position s'anava esvaint a cada segon. Finalment, amb 10 minuts de retard (12:16) arribava el F098 direcció Kiel. L'equip Oriol tornava a entrar a la cursa, i amb força.

Primer va parar a Gießen (13:16). Ara bé, l'equip Família es trobava amb un contra-temps. Havien de parar a dinar a Besançon a les 13:56 i mentre l'equip Oriol menjava plàcidament amb l'autobús en marxa i permetent-se una becaina re-vitalitzadora, l'equip família es veia obligat a aturar el vehicle. L'equip Oriol semblava que agafava avantatge de nou.

A les 14:23 l'Oriol passava per Vèncer i a les 15:45 ja havia arribat a Dortmund. En aquell mateix moment, a les 15:46, l'equip es trobava a Burg en Brese, a prop de Lyon, segons aclarien.

Aleshores semblava que no hi hagués res més a fer que no fos deixar passar l'estona, tots dos equips amb els motors en marxa, i a les 16:00 tots dos es permetien una treva per centrar l'atenció en el partit del Barça. Patint, patint vam guanyar el València 2-0. 3 punts. L'equip Família ja es trobava al sud de Lyon (16:25), i l'equip Oriol sortia de Münster (16:51).

Aleshores cadascú patia una avaria tècnica inesperada. L'equip Família es va endur la sorpresa quan de sobte es va encendre el llum de l'oli! Corrents a comprar-ne i a posar-lo, que cada minut era un quilòmetre que s'avançava l'equip Oriol. L'equip Oriol, però, no cantava victòria ja que minuts més tard informaven que havien de parar fora del previst per a posar benzina a l'autobús. 10 minuts amb els quals hi comptava i que no podia aprofitar. Almenys una mica d'aire fresc i l'oportunitat d'estirar una mica les cames.

A les 19:42 Oriol sortia de Bremen i l'equip Família, a les 19:49 es trobava al sud de Montpellier. Tots dos s'apropaven perillosament a les seves destinacions. No hi havia favorit clar, tot i que s'ha de dir, l'avantatge seguia per l'equip Oriol, però tal i com estava retallant l'equip Família, qualsevol podia esperar una sorpresa.

En aquell moment arribaven tots dos equips a punts clau de referència. L'equip Oriol entrava a les 20:48 a Hamburg, mentre que a les 20:54 l'equip Família passava per prop de Perpinyà. A l'equip Oriol li va costar sortir d'Hamburg i no va agafar la via directe per anar a Kiel. A les 21:37 l'equip família ja passava per la Porta Catalana i a les 21:41 l'equip Oriol es trobava a l'oest de Lübeck. Els uns ja estaven a Catalunya i l'altre ja estava a Schleswig-Holstein, cadascú corria en terreny conegut i premien ben fort l'accelerador. L'esprint final i l'equip família retallava distància a un ritme vertiginós. Es notava cert nerviosisme en l'equip Oriol. El trajecte fins a Kiel es feia curt, per carreteres més secundàries, però quan l'equip Oriol feia l'avís que li quedaven 11km (en línia recta) fins a Kiel (parada d'autobusos, no pas casa!), a l'equip Família li'n quedaven 86 per carretera (aquests, sí, fins a casa).

Ara bé, a les 22:16 ja entrava al Landkreis Kiel, i a les 22:33 ja havia arribat a Kiel i havia baixat de l'autobús. Quedava, però, arribar a casa, això volia dia caminar fins a la parada de bus urbà i esperar el primer que passés, un dissabte al vespre.

13 minuts més tard arribava l'autobús i mentre hi pujava, l'equip Família passava per Polinyà. L'equip Oriol tenia la victòria a tocar, molt soferta, però es començava a veure com a favorit clar.

Sense trànsit pels carrers, esbufegant però ple de joia, a les 23:06 Oriol arribava a casa a Kiel, després de 16 hores i 36 minuts de viatge, i es coronava victoriós de la cursa. La pole-position certament havia sigut clau, i tot i que l'equip Família s'havia esforçat i havia intentat retallar el desavantatge amb què començaven, els esforços no havien sigut suficients. L'equip Família arribava a les 23:09, tres minuts més tard...

Sí, vaig guanyar, però pels pèls! Jo em pensava que tenia la victòria assegurada, però no diguis blat.

En aquest post “fotogràfic” hi afegeixo un al·licient, però de dificultat mitja-alta. Resulta que si em sabeu dir el nom del poble/ciutat de la 5ena fotografia, tindreu com a regal les poques fotografies que vaig fer de Frankfurt, el Mainhattan europeu. S'ha de dir que és una sensació diferent la que és Frankfurt. Capital del capital europeu. Si fins i tot tenen una estàtua d'un € ben gran.

A veure, si no trobeu la solució, no us entristiu! Aquestes fotos no cauran a l'oblit ni us seran pas privades. Totes aquelles fotos que he fet, les que us he ofert i les que no, les que heu desxifrat dels posts o les que no ho heu aconseguit, totes elles, seran accessibles en un post-sorpresa quan acabi l'estada a Kiel. Així que si no les veus avui, no et preocupis, que si realment hi tens interès, les veuràs molt aviat.

Ciutat:
En minúscules.

On és Wally?

Hola de nou. Bé, ja fa una setmana que torno a ser aquí a Kiel i adaptat de nou a la rutina i l'ambient. De la mateixa manera que el desembre passat, quan vaig trepitjar la cuina de casa meva em vaig tornar a sentir a casa en un instant com si no hagués marxat, el mateix ha passat ara venint aquí a Kiel. Un altre cop mans a la feina. També ajuda, clar, que el mateix dia següent d'agafar avió i autobús ja t'hagis de llevar d'hora per anar a classe.

La veritat, és que he pensat una mica en què podria publicar al bloc i no se m'ha acudit cap idea. I és que ja sabeu on és Kiel?

Vaig parlar-ne molt poc en el primer post i, ara que ja porto un temps aquí, aprofitaré per presentar-vos una mica la ciutat. De mica en mica, per capítols.

Kiel és la capital de Schleswig-Holstein, això ja us ho havia comentat, el Bundesland alemany de més al nord. Kiel la trobo força maca i és una ciutat petitona. Però no massa. Just. La sensació de petit sobretot és perquè el centre és petit. Després vindria tota la perifèria residencial que ja fa que la ciutat sigui més gran.

Visc just sota la "K" de "K29"

A prop de Kiel tenim un parell de ciutats interessants. Cap al sud-est tenim Lübeck. Encara no l'he visitada però he sentit a dir que és força maca i té molta fama pel seu massapà. Si no m'han enganyat pas, un dels motius que és maca és perquè conserva molts edificis antics, a diferència de, per exemple Kiel, ja que va ser bombardejada durant la segona guerra mundial. Però per què no pas Lübeck? Doncs perquè m'han comentat que allí hi havia la creu roja i per tant no era objectiu militar.

Si féssim una línia recta entre Kiel i Lübeck, al mig veuríem una regió de llacs, i allí hi ha Plön. Tampoc l'he visitat encara, estic esperant el bon temps primaveral de l'Abril. Plön me l'han recomenada per fer-hi passeigs en bicicleta seguint els llacs. Schleswig-Holstein és una zona molt plana, molt. Sobretot la costa oest. Espero tenir l'oportunitat de visitar-la i potser comentar-vos-hi més coses d'aquest lloc més endavant.

Cap al nord-oest, fent frontera amb Dinamarca, tenim Flensburg. Flensburg ens pot sonar, com ja vaig comentar al primer post, i de la mateixa manera que Kiel, pel seu equip d'handbol. Us en recordeu? Bé, Flensburg tampoc l'he visitat encara (estic d'Erasmus, no de vacances), però també estic esperant el moment. Sembla ser que té un port molt maco, i la ciutat és famosa a Alemanya perquè hi ha la central de transit i totes les multes de velocitat van a parar allà per a ser processades. No és una fama tant bona com la que té Lübeck, no?

I per remarcar alguna cosa de la costa oest, anomenaré Sylt, que no he vistat encara i.... exacte! Estic esperant la primavera-estiu per a fer-ho. Ha de ser una cosa molt interessant. Plana, amb dunes. Les illes algunes queden incomunicades (entenem, per tant, que no sempre són illes; hi ha un istme que les uneix). Bé, formen un dels paisatges típics de Schleswig-Holstein.

I ja més lluny, cap al sud, tenim Hamburg. I més lluny encara, Bremen. I aquestes dues ciutats sí que les he vistat. Però bé, això ja cau més lluny i no és Schleswig-Holstein, i ja vindrà en algun altre post.

Però... i Kiel? Jo vull veure Kiel! L'Oriol està a Kiel i no a Sylt, ni a Flensburg. De Kiel només he vist l'habitació, la tardor, i si has fet els concurs, alguna altra foto. Jo vull més!

Imaginant-me al meu cap que aquest clam és real, avui introduiré una mica Kiel. Una mica. Recordeu al post passat que vaig dir: “aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o)“ Bé, aquesta migració transoceànica, que no és mentida, ja s'ha realitzat i puc començar a compartir alguna de les fotografies. Però no tant ràpid.

Un dia d'aquests que vaig descobrir la biblioteca de Kiel, vaig demanar a la bibliotecària si sabia d'algun llibre en què l'acció passés a Kiel. I em va dir que sí i me'n va mostrar un que vaig trobar força interessant, amb misteri, intriga, però amb descripció de llocs de Kiel que he pogut anar reconeixent. Doncs bé, he decidit que seria un bon exercici per al meu alemany traduir-vos aquest llibre, i de pas, he fet fotografies dels llocs que descriu. Aquí teniu el primer capítol, a veure què us sembla:

Vaig arribar a Kiel en tren i caminant per l'andana, dirigint-me cap a la porta exterior, tenia por de trobar-me amb un temps rúfol (en alemany fa servir un altre adjectiu no traduïble, ja saps que els alemanys tenen paraules per a tot) ennuvolat, trist. Per sort, però, vaig sortir i una alenada d'aire fresc em va donar la benvinguda al que seria la meva nova ciutat. Kiel, la capital de Schleswig-Holstein, Land zwischen Meeren (Significa terra entre mars i és que Schleswig-Holstein, el Bundesland d'on Kiel n'és capital, té aquesta frase com a lema. És el Bundesland de més al nord i per una banda té l'Ostsee (mar Bàltic) i per l'altra banda el Nordsee (mar del nord?)) El sol brillava (die Sonne scheint, molt típic en alemany) i un cel quasi serè es confonia amb el blau del mar. Vaig sortir del Hauptbahnhof (he pensat que els llocs de Kiel mantindré la paraula original) i vaig quedar astorat. A l'esquerra una petita plaça amb tot de gent asseguda i esperant, i al darrera un carrer ple d'autobusos i un centre comercial. Davant meu, una rotonda plena de taxis esperant a viatgers com jo que no saben on anar. I a la dreta, el famós Kieler Förde. El que mantenia Kiel en vida, el port, el tren, creuers, treballadors, turistes. El centre d'activitat, la importació i exportació de béns de Kiel. En certa manera, aquell passat gloriós que va fer enlairar Kiel i que avui en dia ha quedat mig submergit per la forta influència d'Hamburg, es manté viu i es pot palpar. Encara s'hi respira glòria, un port del què en viu la ciutat.

Vaig sospirar i per un moment vaig pensar que avui que feia tant bon dia potser passaria una mica de calor i tot amb el jersei que portava. Vinc de Sildàvia i m'esperava un clima més fred comparat amb l'aridesa de la meva terra. És cert que a Alemanya hi ha molta immigració turca, però els Sildaus també hi som força presents, però no som tant reconeguts. Ara bé, aquí a Kiel, el tema és més complicat per a nosaltres. Com ja sabem, a Dinamarca hi immigren molts...

Primer, no sabia cap a on anar i em vaig quedar aturat, però la gent que intentava sortir de l'estació, amb pressa i empentes, em van fer tocar de peus a terra (aquí l'expressió amb Alemany òbviament no és la mateixa, però n'estic orgullós d'haver trobat l'equivalent adequat en català ^^) i vaig baixar els graons de l'estació. Vaig anar cap a l'esquerra on hi ha el carrer ple de parades d'autobús. El viatge de tren havia sigut prou llarg com perquè em pogués mirar on havia d'anar i quin autobús agafar. Vaig veure que per sort tenia moltes opcions i podia agafar els autobusos 6, 11, 501/502 i 900/901 i baixar a Hardenbergstraße. El 6, però, només passa en cap de setmana i el primer en arribar va ser el 11. 15 minuts més tard ja em trobava a la cruïlla entre la Holtenauerstraße i la Hardenbergstraße. El que jo no sabia, era que no venia sol. Al tren algú s'havia assegut uns seients més enllà, i el mateix el trajecte en autobús. Algú estava a la part de darrera observant. Però repeteixo, jo era aliè a tot això, de moment.

A la Holtenauerstraße vaig quedar meravellat. Quines façanes! Aquesta és l'Alemanya que conec. Cada una amb personalitat i història pròpia. Algunes tenien escultures en relleu, d'altres hi tenien cares esculpides, altres estaven pintats en colors pastel (no ho he sabut traduir del tot bé en català, no sé si és 100% correcte). Però totes juntes feien de la Holtenauerstraße un carrer de quadre. Des del dia que he arribat a Kiel fins avui, hi he passejat un munt de vegades per aquest carrer quedant encisat per les façanes, l'arquitectura germànica, el caràcter plasmat en finestres i balcons. Però temps al temps.

Vaig girar cap a l'esquerra cap a la Hardenbergstraße i per fi vaig arribar a la que serà casa meva. Quan ja era dins, sense que jo en sabés res, darrera meu, un home amb gavardina i barret negres, es va aturar davant de casa meva. Se la va mirar i es va apuntar alguna cosa en un bloc que portava a la butxaca interior:

HARDENBERGSTR. 14.

I seguidament va enviar un SMS:

STICHWORT: PLEKSIGLAC

TW WSDLGF HC PCVSTIZ. W'ORTCEMAW VPL·NXNE DGZZ AOV RZQOFKGC.

Trobo que està molt ben trobada la sensació de nou vingut a Kiel. L'estació realment és així, i passejant-m'hi, jo també he quedat força encisat per la Holtenauerstraße. Però, i les fotografies? Si una imatge val més que mil paraules! Bé, ara que llegint el text us heu imaginat Kiel, toca veure com és la realitat d'aquest capítol.

Us heu fixat en el nom del post? Doncs com en Wally, jo estic amagat en una de les imatges d'aquest post. Troba'm a mi, i trobaràs les fotografies!

Ja sabeu, podeu comentar sense por i demanar el que vulgueu. Ens veiem.

Sensacions i... Concurs!

Podríem dir que les sensacions són maneres a reaccionar davant del nostre entorn, no? Serien una conseqüència del que percebem amb els nostres diversos sentits, més de 5, segur, i d'aquest en deriven les diverses sensacions que poden tenir.

Doncs, bé, l'entorn de Kiel és diferent al de Sant Cugat. Per començar la diferència més òbvia: estic més al nord (54º N per a si algú li interessa aquesta dada més precisa; 010º E però la longitud no hi juga cap paper en aquest cas), doncs fa més fred i es fa fosc més d'hora, ara a l'hivern (algú em dirà que clar que es fa més d'hora, Sant Cugat només està a 002º E ! ¬¬ seriosament, aquest no és el motiu; realment sé que ningú m'ho dirà...). Doncs bé, perquè ho explico? No ho dic pas perquè ara em vingui algú i em digui “Doncs jo estic més al nord que tu i hi fa més fred i es fa fosc més d'hora!” (sempre hi ha algú que ha de superar la teva història, fins i tot en misèries). No aquest no és el motiu, sinó que només volia compartir algunes de les sensacions que he tingut que m'han fet sentir que estic en un lloc diferent. El que ve a continuació és una llista de diverses sensacions inconnexes entre elles, així que no hi haurà molt fil temàtic en el post excepte la ja repetida paraula: “sensacions”.

• Saps aquella sensació d'haver-te passat una tarda de finals d'Octubre mirant alguns capítols d'aquella sèrie a la qual estàs enganxat (Scrubs? Seinfeld? The Office? The IT Crowd?; la llista és llarga), i mires per la finestra i és fosc, i penses: “bua, ja va sent hora que em vagi a dutxar i vagi a fer el sopar” i mires el rellotge i són les 18:00?
• La sensació d'estar al bar amb uns amics prenent unes cerveses i que algú digui: “va anem a no-sé-on que hi fan festa” i només són les 21:00.
• La sensació aquella de no voler-se posar l'anorac ja que encara és Octubre! (em nego a anar amb anorac a l'Octubre)
• La sensació de, per a creuar el carrer, mirar a esquerra i dreta, tornar a mirar a esquerra i dreta, i mirar de nou a esquerra i dreta, ja que has de creuar un carril bici, el carrer i un altre carril bici (i el carril bici no va ni buit ni lent).
• La sensació d'adaptar-se o morir, “literalment”, ja que la Mensa tanca a les 14:00 (així res de la tradició espanyola de dinar mirant els Simpsons; ja he descobert a quin canal els fan :P al vespre) i has de dinar un cop al dia mínim (i el dimecres tinc classe fins les 13:45).
• La sensació d'avui dinaré “d'hora” (horari normal d'Alemanya), i comences a preparar-te el sopar a les 19:30 i mentre te'l fas la companya de pis ja porta els plats per fregar-los?

Incís momentani. No tinc ni idea de quin horari segueix. Tant la veig cuinant a les 17h i penso que si ara soparà? No tindrà gana després? Perquè no va pas a dormir a les 21h. Quan menjarà? I cuina coses guays, no us penseu pas el contrari. Amb ingredients i tot! (No, és broma, jo també faig servir ingredients hehehe no tant elaborats, però.) Aquesta companya de pis és la qui té cafetera pròpia: i...

• ... La sensació de cada matí llevar-se amb l'apartament aromatitzat amb el dolç olor a cafè que tant m'encisa però que em fa sentir un desgraciat amb el meu instant-Kaffe barat (no tornaré a estalviar en cafè, abans però m'haig d'acabar el súper-pot que tinc) i trist. 
• La sensació d'anar a “La Tasca de Don José”, un tapas/bar espanyol, demanar un “pan con tomate i jamón serrano” i que et portin: un pa (baguette) torrat amb... tomàquet tallat a trossets! (per no dir que les patates braves no eren patates braves, els calamars a la romana no eren ni de bon tros a la romana, i repeteixo, el pa tomàquet s'ho han pres literalment: pa amb tomàquet tallat a trossets) 
• La sensació de mirar el temps de demà per Internet i pensar satisfet: “demà puc aprofitar el dia sortint de casa” (quan les dades que has vist són: matí ennuvolat, tarda clariana, vespre ennuvolat, 1 hora de sol, índex UV baix [xD], màxima 7ºC, mínima 3ºC, 20% de pluja, el sol es pon a les 16:09).
• La sensació de cada matí sentir les botzines dels creuers, tot i tenir el fiord a uns 2 quilòmetres en línia recta. Com diuen: Schleswig-Holstein, Land zwischen den Meeren. 
• I d'aquest en pot derivar la sensació de caminar per la costa, pel que sembla una platja (sorra, gandules, para-sols) i que et passi pel davant dels nassos un creuer enorme del Color Line direcció a Oslo.

Sí, la vida és plena de sensacions.

A veure, sé que molts de vosaltres (com si tingués milers de lectors :P però a la gent que ara em referiré sé que és nombrosa), com deia, molts de vosaltres voleu reportatges fotogràfics del lloc on sóc. On visc, on dormo, on em dutxo (això ja està cobert, suposo, amb el post “Adaptar-se o morir”), on estudio, com és el campus, on visc, com és la ciutat. Doncs bé, no us preocupeu, sé que ho voleu saber i ja vagi dir al post “Tardor” que les fotografies estan preses. Ara bé, per mala sort per vosaltres, aquestes fotografies ha de passar per un procés de migració transoceànica (però què diu aquest flipat! O_o) i fins que no arribin al seu port, no les puc compartir amb vosaltres. Però, no et desesperis Súper! (algú recorda aquesta frase de quan feien el superquè de la quinzena??) que en aquest post us adjunto un parell de fotografies/concurs. En què consisteix?

El primer consisteix en ordenar les fotografies de més d'hora a més tard. Fàcil? Òbviament ve amb trampa ;)

1	2
3	4

Podeu clickar la imatge per fer-vos-la més gran, si us ajuda. Va, no seré dolent i us donaré una "pista", que, un altre cop, potser no serveix. Les fotos han estat preses, de més d'hora a més tard (el que compte és la hora, no la data, al ordenar!): 21.11 - 17:53; 10.10 - 18:09; 26.10 - 18:20; i 20.11 - 18:29.

1-2-3-4 1-2-4-3 1-3-2-4 1-3-4-2 1-4-2-3 1-4-3-2 2-1-3-4 2-1-4-3 2-3-1-4 2-3-4-1 2-4-1-3 2-4-3-1 3-1-2-4 3-1-4-2 3-2-1-4 3-2-4-1 3-4-1-2 3-4-2-1 4-1-2-3 4-1-3-2 4-2-1-3 4-2-3-1 4-3-1-2 4-3-2-1

Aquest altre consisteix en 1 fotografia. A veure qui s'apropa més a l'hora a la qual la fotografia ha estat presa. Seràs capaç d'apropar-t'hi gaire?

Abans de les 15h no és, tranquils 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 Minut 00 04 08 16 20 24 28 32 36 40 44 48 52 56

Per fer-m'ho més fàcil (no us queixeu ara!) el funcionament és el següent: si encertes la hora: bé, obtens un dels premis. Si encertes la hora i els minuts: millor, un premi més gros. Ara bé, encertar els minuts però no l'hora: no hi ha premi. El mateix amb els segons: Només obtens el premi dels segons si la hora i els minuts són correctes. S'entén? Espero que sí ;) (Els segons, siguin quin sigui el segon, dos dígits; com els minuts)

El premi? Home, suposo que la satisfacció de saber que domines les hores ja es prou, però no. Hi ha més premi si encerteu la hora (com més precís, més gran el premi! De fet, hi ha una ajuda molt grossa per a introduir-se sense por a Joc d'Enigma).
Apa, a vosaltres quina sensació us donen els meus posts? ;D