Teatre Novayorquí

No sé si el títol està ben escrit, però ja m'entendreu...

     Sóc jo de nou! Fa molt temps que no hi escribia, ja se sap al principi mola i escrius cada dia, però al cap de poc temps ho vas abandonant... Intentaré no aparcar-ho encara, donar-hi vida de tant en tant.

     Doncs fa poc vaig llegir dues obres de teatre del Woody Allen, per a veure què tal era això de llegir teatre i de descobrir si fora del cinema, sap plasmar el seu humor. Ja m'havia llegit abans el llibre Com acabar d'una vegada per totes amb la cultura, però no és teatre són relats curts (no ben bé relats) i molt recomanable, em reia jo tot sol al tren. Ara bé, ja sabeu que aquesta recomanacio és per a qui li agrada l'humor del Woody Allen, després no vull queixes de que el llibre és una merda si en un principi l'odies a ell ¬¬.

     Les obres són Adulterios que són tres comèdies d'un sol acte totes movent-se en el mateix eix central, que són les relacions de parelles i els enganys que hi ha al matrimoni. D'aquest llibre en vaig escriure una ressenya a una pàgina on puntuo els llibres que he llegit, puc mirar recomanacions i tal... coses d'aqueste. Però no sé com posar el link de només la ressenya. Clicant aquí anireu a la pàgina del llibre i diria que només hi ha la meva ressenya per si us interessa.
     En general, dic que no està malament però que no arriba a l'alt nivell que ell és capaç d'assolir i que sí, algun somriure se't pot escapar, però res gaire gran.
     L'altra és Torna-la a tocar, Sam i d'aquesta obra se n'ha fet una pel·lícula, la de Somnis d'un seductor interpretada per ell mateix (però no dirigida). Aquesta estava millor, era més llargueta i tractava de la vida d'un home que és un panolis (com el Woody Allen mateix) i que la dona l'ha deixat i busca parella. Se n'enamora de la dona del seu amic i alhora veu que no en té ni idea de lligar. Vaja, divertideta i que t'ho pots passar una mica millor.
     Els dos llibres són curtets, i el segon te'l llegeixes amb un cap de setmana tranquil·lament si tens una miqueta de temps, però tampoc en requereix gaire.
     Apa, a veure si això no ho deixo tan mort i escric alguna altra cosa de tant en tant.

BSO :: Sing, Sing, Sing (With a Swing)

     Oriol, música? Però si no en tinc ni idea! (tampoc no en sóc tan negat..) Encara em faré l'interessant amb un tema que no domino tan com els altres... Bé, veureu que no és el que sembla

     No us preocupeu, no us donaré cap lliçó de música, senzillament que escoltant la BSO (ara ja s'entén tot, si el que vull és parlar de cine sense que es noti heheh) de "The Artist" he sentit la cançó "Peppy and George" (o així li diu l'Spotify) i m'ha recordat a la que poso nom al post "Sing, sing, sing (With a Swing)" que surt en pel·lícules com "Manhattan Murder Mysery", però que la conec sobretot per sortir a la pel·lícula "Deconstructing Harry", les dues del Woody Allen, però aquesta segona la meva preferida seva. (Mirant l'IMDB veig que també surt en 3 episodis dels Simpsons i en 1 dels Soprano d'e.a, com a curiositat).

     En "Deconstructing Harry" surt a la famosa escena de l'infern. Famosa diria jo. Escena genial que ell ja tenia pensada de feia un temps i per fi va trobar la pel·lícula indicada per realitzar-la. Plena del seu humor característic amb frases per a recordar i a més, força concloent per al desenvolupament del guió.
     Doncs, en veritat, queda en evidència que la cançó era una excusa per donar alguna pinzellada del que és "Deconstructing Harry". A més, vull afegir que quan vaig veure el tràiler de "The Artist" (cosa que no acostumo a fer, mirar tràilers, ja que et diuen molt més del que haurien de fer, no us recomano mirar-los) em vaig pensar, el dia següent o quan fos, que la cançó que sonava era aquesta (mireu si vaig estar atent amb el tràiler) i em vaig endur una "decepció" quan acabada la peli de "The Artist" no havia sonat. Òbviament no va influir en la opinió que en tinc i que potser algun dia en dediqui un post.
     I després d'un parell de paràgrafs, doncs sí, us deixo un link amb la cançó per si no sabeu de quina estava parlant i esteu una mica perduts en el tema. Si qualsevol excusa és bona per fer-ne un post.

Link Spotify:

Benny Goodman – Sing Sing (With A Swing)

Link YouTube (Escena de l'infern) (Mireu fins al 2:40, més endavant poden haver-hi "Spoilers" de la peli):

Whatever Works (Si la cosa funciona)

L'expressió de la cara és perfecte

    Com he rigut amb aquesta pel·lícula, un altre cop. Ja l'havia vista, però l'he gaudit com si hagués sigut la primera vegada. Pels qui no l'hagin vista, és una molt bona recomanació sobretot si us agraden les pelis del Woody Allen. Si l'odieu, doncs no cal que en fer gran cas d'aquest post que no crec que sigui capaç de fer-vos canviar d'idea. El que passa, però, és que en aquesta peli el paper del personatge excèntric que ho odia tot i té les idees claríssimes, i controvertides, del seu món particular no l'interpreta el Woody Allen sinó Larry David i ho trobo un gran encert, ja que hi ha algunes peculiaritats que no encaixen amb el perfil del Woody. La peli del Woody Allen on no actua ell que més m'agrada, segurament perquè el seu esperit en l'actuació sí que hi és.

     El guió el trobo un Woody Allen pur, en que es nota clarament la seva signatura. A més és divertidíssim sobretot amb alguns dels girs que dóna amb les personalitats de certs personatges (no vull ser gaire concret). A més moltes de les bromes i gags que va deixant anar dissimuladament, valen molt la pena. 

    Whatever Works és l'estil de vida que proposa Boris. Ell és un geni (IQ 200) però té una visió de la vida pessimista i molt crítica. Ell ens adverteix que qualsevol cosa que en faci feliç, si la cosa funciona, doncs que ho aprofitem i siguem feliços. Com sigui. Que el món és un lloc massa trist, que tot està en moviment, tots acabarem morint... Pessimista, oi? I ell no sembla que ho porti gaire bé, té atacs de pànic nocturns (el primer el vaig trobar divertidíssim [si algú sap algun sinònim de divertidíssim o molt divertit que me'l faci saber que no se m'acudeix cap...], però que dóna una mica per pensar) però un dia coneix una noia (Melody) que la treu de polleguera i tot canvia.
    El que diré no ho considero Spoiler perquè ho diu al principi de la peli, però t'adverteixo per si no vols llegir-ho. Boris té una dona en que tenen molt en comú: són llests, els agrada l'art, la literatura, aficions en comú. Sobre el paper són un matrimoni perfecte, però la vida no està escrita sobre el paper. És per això que quan Boris coneix Melody, no tenen res en comú, ella és ignorant, infantil, simple; ell el contrari, és intel·ligent, massa crític amb tot, complex. Sobre el paper formen una parella horrible, però la vida no està escrita sobre el paper. Si per molt que no tinguis res en comú, ets feliç, si la cosa funciona, no ho deixis escapar. El que sigui. I això potser no només passi amb Boris i Melody.
     Woody a més aprofita per criticar tot allò que li agrada. Que si la religió, que si no pensem per nosaltres mateixos, que si les dones, tot. Pot semblar repetitiu que sempre ens critiqui el mateix, però sortint de la boca d'una altra persona (Larry David) no t'ho sembla. Realment, en aquesta peli, formen un duet fantàstic.

     No vull molestar-vos més ni escriure massa coses que puguin no fer-vos-la gaudir com ho he fet jo. A més segur que me'n deixo un munt, com sempre, però al cap i a la fi tu ets qui et faràs una idea i opinió de la peli, i no seré pas jo el qui te la construeixi per tu, així que no passa res si em deixo coses ;) . Ideal per passar una hora i mitja de forma relaxada, rient una bona estona.

El Boris pessimista

Do unto others. Democracy. Government by the people. All great ideas. These are all great ideas, but they all suffer from one fatal flaw. Which is they're all based on the fallacious notion that people are fundamentally decent. Give them a chance to do right and they'll take it. They're not stupid, selfish, greedy, cowardly, short-sighted worms. They do the best they can.

El Boris feliç

That's why I can't say enough times, whatever love you can get and give, whatever happiness you can filch or provide, every temporary measure of grace, whatever works.